Què és això de la tardor calenta?

I ho volem fer ara, a principis de tardor, per mantenir una actitud de denúncia bel·ligerant davant tantes situacions d’abús per part dels que manen, amb la complicitat callada o explícita de molts dels que governen. Els actes del dia 2 d’octubre no són una resposta de sanitat, pensions, educació..., són l’inici d’una campanya de disconformitat que voldria arribar a tothom, perquè tots en som perjudicats per l’intent de pèrdua de drets socials.  

*Espanya volia els fons europeus, uns fons que aniran majoritàriament en benefici del gran capital. Per aconseguir-los s’ha fet una reforma del Sistema Públic de Pensions, amb l’acord del Pacto de Toledo, CEPYME, CEOE, CCOO i UGT. La reforma empobrirà i privatitzarà les pensions públiques.

*Els drets laborals es veuran afectats provocant més atur, precarietat laboral, sous de misèria, més atur juvenil. Això vol dir que els joves o hauran d’emigrar o d’acceptar la imposició d’una situació d’inseguretat personal i laboral.

*Les desigualtats que pateixen les dones no es superen, i fins i tot s’accentuen en alguns casos. Els maltractaments es mantenen i conformen una realitat que no es pot acceptar de cap manera.

*La Sanitat Pública segueix perdent recursos i pateix privatitzacions: es retallen les plantilles, es desmantellen els CAP..., i el Sistema Sanitari cada vegada està més en precari mentre el privat progressa.

*L’educació pública està en situació de veure retallades les seves plantilles, de patir un augment de ràtio, amb l’objectiu de desprestigiar-la i afavorir així la concertada i la privada. L’ensenyament professional cada vegada es deixa més en  mans privades, o es deixa de costat. L’educació és un dret universal, oi?

*Els serveis socials públics cada dia són més precaris, afavorint així la privatització dels treballs de cura, i per tant convertint un dret en un negoci especulatiu.  

*Durant la pandèmia les residències de persones grans, majoritàriament controlades per fons especulatius (un 90%), han patit una situació insostenible i, en alguns  casos, sense poder rebre atenció hospitalària ni familiar. La privatització augmenta, els problemes també però les solucions no arriben.

*El dret a la vivenda s’està convertint en un luxe en molts casos perquè l’especulació immobiliària passa per davant d’aquest dret. Això condemna a moltes persones a no tenir una llar en un moment en que hi ha vivendes disponibles buides.

*El dret i la necessitat de la mobilitat està amenaçat per les retallades de serveis i les privatitzacions. L’aeri ja està en mans privades, el ferroviari cada cop s’hi apropa més.

*Les companyies energètiques (electricitat, gas) cada cop més especulen amb la necessitat de disposar d’energia i imposen uns preus inexplicables. Els seus beneficis abusius han fet aparèixer un nou tipus de pobresa: l’energètica. El subministrament d’aigua es va privatitzant progressivament.

*Les finances són un terreny totalment privatitzat on l’especulació és la seva raó de ser. La banca no dóna crèdit a qui el necessita sinó a qui el vol per guanyar més diner especulativament. L’atenció que dóna a la població cada cop és més deficient, displicent i despersonalitzada. Oblida i deixa de banda la gent gran, els que amb les seves hipoteques van generar la seva riquesa actual.

Hi ha moltes raons per dir amb contundència que per aquest camí no podem seguir, però ha de ser una resposta majoritària, conscient i consistent, que sigui capaç de mantenir la seva actitud de disconformitat activa durant un temps. El dia que ens deixem de dogmatismes que ens separen i entenguem qui és l’enemic comú, aquell dia podrem anar endavant. Ens hi posem aquesta tardor?

Iai@flautes Garraf i Unitat Pensionista del Baix Penedès.cat