10 anys de l’INS Xaloc: quants més queden?

Aquest nou curs escolar l'INS Xaloc compleix deu anys, una dècada plena amb barracons. L'aniversari s'ha celebrat amb l'aprovació inicial al ple municipal de Sant Pere de Ribes aquest 28 de setembre, del projecte de construcció de l'INS Xaloc com a Institut Escola vinculat a l'Escola Mediterrània. Una notícia molt desitjada, però que cal explicar i matissar, ja que no significa que comencen les obres. Abans s'ha d'aprovar definitivament el projecte i sobretot cal l'esperat conveni amb el Departament d'Educació, amb la corresponent partida als pressupostos de la Generalitat i el calendari d'execució.

Encara que els nous mòduls de construcció per a centres escolars fan que les obres siguin molt ràpides i puguin estar enllestides gairebé en tres mesos (a Ribes vam poder veure les ràpides obres de l'INS Montgròs, que només va estar quatre cursos escolars en barracons), la veritat és que els procediments que falten encara auguren que com a mínim haurem d'esperar dos anys més per tenir el nou centre. Quant de temps més pot estar el Xaloc en barracons? A Catalunya hi ha més de 420 centres en aquesta situació, més de la meitat porten més d'una dècada instal·lats i aquest setembre hem pogut veure com l'Institut de Caldes de Malavella, amb un número de matriculats molt similar al Xaloc, ha deixat els barracons després d'una espera de setze anys. Aquest fet ens hauria de servir per conscienciar-nos i adonar-nos que si no pressionem a les administracions, la construcció del centre encara es pot endarrerir de forma burocràtica ad aeternum.

El president Aragonès ha anunciat aquesta setmana que el pròxim pressupost de la Generalitat incorporarà 3.500 milions d'euros dels quals una part aniran a Educació pública, a reduir les ràtios del professorat, a incorporar nous centres i a un ambiciós projecte per finançar de forma gratuïta la línia de P2. Tant de bo sigui així, però no recordo cap victòria que no s'hagi aconseguit sense primer haver-la lluitat i per tant, no em crec que perquè ho puguem veure hàgim de restar asseguts esperant al sofà.

L'aposta en la justícia social no passa tan sols per l’obligada redistribució de la riquesa, necessita, i al mateix nivell, la inversió i la prioritat màxima en l'educació pública. I és que les condicions en les quals estudien els nois i noies tenen molt a veure amb la discriminació social i en les perspectives que després puguin tenir de futur. I és que la pregunta és: què suposa estudiar en barracons? Darrerament és fàcil llegir a sectors neoliberals defensar els avantatges d'aquests mòduls (coses com que la calefacció no està malament i són molt moderns) encara que després mai hi matriculin els seus fills i filles. I és que per molt esforç que fan els educadors i educadores per impartir la millor educació (amb molt poc suport de les administracions), cal dir que l’equipament també juga. És indiscutible que afecta de forma molt positiva estudiar en un centre digne i bonic amb un bon pati, que estimuli  a l'estudi i al que tindràs ganes d’anar cada dia, i és que així els joves poden veure que són a un lloc important i que l'administració els dóna els recursos i la importància a ells que tenen dins de la nostra societat. En canvi, estudiar en un prefabricat d'ús temporal, petit, en un secarral del poble influeix en que la teva visió general de tu mateix com a alumne i com a jove en el món no sigui la mateixa i les teves perspectives de futur, i visions sobre les teves capacitats, es vegin influïdes. Aquesta és part de la base material sobre la qual creixen les desigualtats socials.

I per això es fonamental aquest equipament per al municipi i en especial per a Les Roquetes. I és que ara mateix podem comprovar com amb gairebé la mateixa població a Les Roquetes té quasi 250 alumnes menys inscrits a secundària que a Ribes, i és que malauradament molts pares i mares fan mans i mànigues per no inscriure els seus fills al Xaloc. Aquesta és una realitat de la que no és parla encara que les dades ens ho repeteixin cada curs escolar.  Any darrere any joves i joves perden la sensació d’arrelament amb el seu poble i no desenvolupen el seu futur formatiu en igualtat d’oportunitats que la resta.

És per aquest motiu que des de Fem Poble - En Comú Podem hem considerat prioritari des del primer moment la creació d'aquest equipament i per això hem apostat des de sempre pel model d'Institut Escola, quan vam començar una mobilització per la defensa de la ubicació de l’institut de la mà de UM9-CUP, ERC i la CGT, on vam exposar la possibilitat real que hi havia per un model d’Institut Escola, que finalment s’ha aprovat per plenari i que al principi era ignorat pel govern d'Abigail Garrido, que volia posar les pistes de petanca d'un nou Decathlon, i que al final no es van implementar, ja que la mateixa empresa ho va rebutjar). Un model pel qual apostaven les comunitats educatives del Mediterrània i el Xalocs doncs, l’Institut Escola implica la creació d'una comunitat pedagògica i escolar coherent, més unida i vinculada des del cicle infantil i amb interessos i objectius comuns i que comparteix metodologies i compensa desigualtats. És per això que el nou Institut Escola no pot esperar més, no ens ho podem permetre.

Alejandro Conde
Fem Poble - En Comú Podem