Qui té una àvia té un tresor

Sí tenir àvia és una tresor.

L’àvia ens cuida, ens mima

L’àvia ho arregla tot

L’àvia fa els millors macarrons del món

l’àvia ens consola quan estem desvalguts.

L’àvia ens ho fa tot més fàcil.

L’avia doncs és un autèntic regal, repetim, un tresor

I no tenir àvia ja sabem, que a més de ser una desgràcia, s’acaba tenint la necessitat d’autobombo i fer-se passar per molt millor del que un és. No hi ha àvia que et canti les excel·lències i acabes fent-ho tu mateix i caus masses vegades en la fatxenderia i en anar de sobrat.

Mala cosa.

I l’exemple d’àvia que es pondera a la pintada encara és més interessant una àvia de luxe, una reina que és capaç de deixar el miracle de la multiplicació dels pans i el peixos com a cosa menor davant els cinc menús que va cuinar sense res, del no res en va treure menjar per cincs i se suposa que els cinc endrapaven com a carpantes.

I l’àvia va superar a Jesucrist però. Segons relaten els evangelis i així ho explica l’evangelista Joan:

 - Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?
Jesús digué:

- Feu seure tothom.

En aquell indret hi havia molta herba i s'hi assegueren; només d'homes, eren uns cinc mil. Llavors Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:

- Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res.

Ells els van recollir i amb els bocins d'aquells cinc pans d'ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d'haver menjat. Quan la gent veié el senyal prodigiós que ell havia fet, començaren a dir:

- Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món. (Joan 6, 1-15)

Val, acceptem el miracle però Jesucrist no va partir del “nada” si no que ja hi havia una base, si voleu petita però existia un embrió, uns pans i uns peixos que sí, va multiplicar però la nostra avia va fer el menjar del no res. Supera doncs el miracle.

I ja no ens posem en el miracle del vi perquè les àvies són prudents i no donen massa alcohol als nets i netes i sobretot els diuen que no s’engatin massa si van de botellot que es perjudicial per les neurones i pel civisme...

I poca conya que els menjars de les àvies (sigui qualsevol àpat de qualsevol hora del dia o de la nit) acostuma a ser d’aquells de sucar-hi pa i a més per llepar-se els dits. Contundent, amb calories i fet amb l’amor corresponent.

I vet aquí que una simple consulta a l’oracle de Google et dóna una quantitat enorme d’entrades amb els conceptes “avies” i “menjar”. Des de les famoses àvies Remei o Consol fins a alguna de més tendre com “putes receptes de la iaia” (veieu una altre puta que ens faltava el dia que en vàrem enumerar-ne unes quantes, amb allò de la cabra, la cabra, la puta de la cabra)

No anava errat doncs el pintaire que una àvia és capaç de cuinar sense res i de més coses. Es mereix, sense cap mena de dubte, la corona que li dedica suposem el seu net amant del esprais i de les parets...

I tota la ciència de les àvies en el menjar cal que el recullin les generacions  següents.

El patrimoni culinari de les àvies no es pot ni perdre ni malmetre, apuntem doncs les receptes i sobretot, sobretot miren com cuinen, perquè a vegades si et diuen les receptes s’obliden (jo crec que les punyeteres ho fan intencionadament) d’algun ingredient secret que hi posen i no diuen i se’n porten el secret de la recepta a la tomba.

Per molts anys i anys hi hagi àvies tant fantàstiques com la que proclama la pintada. Sense res i va cuinar per cinc.

Sense les àvies el món seria molt mes avorrit i el menjar també.