“Botellet”

No tot cal que sigui multitudinari.

No calen aglomeracions per beure i beure i potser engatar-se.

No només hi ha d’haver botellots sinó també hi ha d’haver “botellets” la mínima expressió de la festa col·lectiva, la borratxera mancomunada i l’expansió socialitzadora a tope.

Potser també s’hi podria aplicar aquella frase de que al “pot petit hi ha la bona confitura”, al botellot petit (botellet) hi ha l’essència de la pràctica de beure amb comunitat.

Però no creiem que sigui el cas, potser una de les coses pitjors del beure amb excés és fer-ho sol.

Emborratxar-se sol té alguna cosa de patetisme.

Ningú comparteix les bromes i el riure fàcil i la fluixesa mental provocada per la ingesta d’alcohol, masses vegades de baixa qualitat.

Ningú t’aguanta la plorera o el vòmit de lamentacions, retrets i altres formes que la loquacitat pròpia del borratxos assagen.

Paraules que poden ferir. Jo ho diu la cultura (eta) popular en forma de dita: Només els nens i els borratxos diuen la veritat....

I la veritat és que després d’aquesta pandèmia el tema de reunions massives  amb consum d’alcohol ha crescut de manera desmesurat, exponencial, gairebé alarmant. Va tenir un moment àlgid just a l’estiu i ha anat disminuint de manera lenta però constant com la taxa de reproducció del virus.

Però tornarà no en tinguem cap dubte.

Perquè reunir-se sense cap objectiu concret, xerrar, fumar, ballar i  beure, sobretot beure i molt és un exercici que s’ha fet sempre, almenys en l’època actual. És més vell que l’anar a peu

Amb més o menys assiduïtat la gent jove o els no tant joves amb ànima de Peter pan es reunien primer en grans aparcaments, treien dels cotxes els bafles i muntaven un sarau en menys que canta un gall.

Això era conegut i fins tot algunes ciutat van prepara ja “botellometres” amb els mínims serveis imprescindibles per mantenir l’espai amb una mica de decòrum per si l’endemà algú volia aprofitar l’espai amb la pràctica d’alguna activitat menys sorollosa o socilitzadora.

Després van venir la fórmula “rave” en espais més o menys allunyats del nucli urbà que també van comportar, queixes, protestes i algun que altre enfrontament entre els indígenes i els bàrbars que arribaven amb camions i furgos per plantar-hi la festa a tope i de durada llarga, fins que el cos aguantés, o la poli els fes fora davant la impotència de pagesos i neorurals...

La sortida de la pandèmia va ser espectacular pel que fa a la concentració de joves i els eterns “peterpans” que omplen les motxilles d’alcohol de garrafa i es planten en qualsevol espai públic una mica ampli i entre copa i copa, dissertacions filosòfiques d’ordre espiritual, algun que altre bailongo van passant l’estona fins que el cos diu prou o la policia fa algunes passades advertint que s’ha acabat el sarau i tothom cap a casa o a seguir la festa en algun altre indret.

Politòlegs, psicòlegs, sociòlegs, experts en cultura urbana, metges, consellers i tothom que s’hi vulgui apuntar s’ha manifestat o ha tertuliejat al voltant del fenomen del botellot, tant vell com l’anar a peu -repetim- amb les lògiques modificacions del temps. Que us penseu que era el que va trobar-se Moisés quan baixava del Mont Sinaí amb les taules de la llei?. Un sarau enorme. Un festorro imparable. La Bíblia doncs, ja parla dels botellots. 

Ara però com que tot s’investiga i tot es motiu de dissecció hem vist, llegit i escoltat mil raons sobre aquesta sortida de cavall pel que fa a les trobades de joves i no tant joves per trobar-se i gaudir dels sentits i de la “mamància”.

Tot plegat dona per algun estudi d’alguna universitat americana d’aquestes que  de tot en fan investigacions.

El botellot és aquí per quedar-se sobretot quan el temps sigui agradable i es pugi prendre la fresca.

Cert que amb l’obertura de l’oci nocturn el tema s’ha apaivagat però els preus de les discoteques són prohibitius pels mes joves.

I potser també és mantindrà el “botellet” sempre hi haurà algú que per sort o per desgràcia haurà d’engatar-se tot sol. Trist, però real.

Però per més voltes que hi donem no acabem d’entendre que un dels danys col·laterals dels botellots és la merda que queda acumulada en els espais usats.

Cal pensar que tot els participants són un porcs que deixen la merda on caguen?

O és que mentre va pujant el nivell etílic va minvant el civisme?

O és que la insensibilitat ha crescuts molt? Quants d’aquets que estan als botellots quan estan a casa seva llencen les llaunes, les ampolles i els papers pels passadissos o la cuina o al menjador?.

Si no ha fan a casa que no ho facin a l’espai públic que és la casa de tothom

I dels sorolls?

Ah!, això ja és un altre debat.

En fi botellots i botellets que hi farem!