Topònims amb ganxo i més

Un canvi de topònim no és cosa fàcil.

Canviar el nom del poble és cosa seriosa, i a vegades complexa.

Canviar el nom d’un poble segur que aixeca controvèrsia.

Els darrers que ho van provar són els del Municipi de Sant Carles de la Ràpita que volien deixar d’estar santificats.

És a dir recuperar el nom que sempre els havia distingit fins que el rei Carles III els va fer un favor i l’ajuntament del moment agraït li va posar el nom del monarca però elevat a la santedat. Es va votar tornar a la Ràpita a seques   però el resultat no va ser concloent amb les bases que s’havien posat i ara hauran d’esperar.

El canvi més proper a nosaltres és el que va tenir lloc a Les Cabòries. Aquest nucli d’Avinyonet del Penedès estava una mica fart de que el seu topònim tingués un significat que no els plaïa del tot "'preocupació, mania, pensament que ocupa molt de temps'". I van iniciar un procés per canviar el nom tot recollint propostes de la ciutadania. El nom que finalment va ser el del canvi toponímic oficial és el d’Avinyó Nou que va començar a utilitzar-se el 2007 així els habitants del nucli van poder descansar després de tants anys de maldecaps i preocupacions.

No va ser fàcil però hi ha tot un seguit de normes, procediments, protocols i altres figures burocràtiques i finalment la Comissió de Toponímia de la Generalitat dictamina. Amen.

Bé, això de la toponímia dóna per molt. Moltes vegades els noms dels pobles, ciutats i llocs són fruit d’elements paisatgístics, de la història, dels esdeveniments. I així els noms de pobles i ciutats es remunten a orígens històrics o elements de la geografia natural.

Tots els noms però tenen una historia al darrera i són elements imprescindibles per conformar un territori i per la seva representació gràfica en els mapes.

El que ens explica la fotografia podria ser que el municipi de Ribes hagi decidit començar una campanya de canvi de nom per comptes del clàssic i històric Sant Pere de Ribes posar-hi el de “Sant Peta de bires” (segurament el cognom del sant seria birres, poc espai ha fet una deformació).

O es tracta d’un procés d’autodeterminació d’algun col·lectiu que ha batejat el municipi amb un topònim força actual, avançant-se al debat que s‘està començant a generar sobre la conveniència o no de la legalització i consum de maria i succedanis i també en un temps en que les bir(r)es és un producte de molta circulació amb manifestacions artesanes, industrials i casolanes, quina millor!.

A Ribes (això de Sant Pere cada cop s’usa menys, crec) van forts. Sempre hi ha anat, nomes cal veure els balls de bastons piquen i repiquen amb força i destresa....

Ara bé no sabem si a ribetans i ribetanes els plaurà el nou nom amb que han batejat el municipi.

Gràcia i salero en té. Però molt ens temem que la Comissió de Toponímia no tingui la seva sensibilitat tant alta i accepti un canvi molt agosarat i potser massa vinculat a la festa sense límit, però tot és començar.

Ni veiem però que l’ajuntament de la vila estigui massa pel canvi de nom. Però  ja sabem que com ho deia el poeta “i tot està per fer i tot és possible” Un empenta més i ja tenim un topònim engrescador, flipant i que ben segur que aixecarà controvèrsia, polèmica i disbauxa. Benvinguda la dissidència toponímica.

Ens ha sorprès també veure que la proposta de canvi s’hagi fet sobre un plafó del que va ser un dia un projecte d’àmbit territorial fonamentalment per posar en relleu el patrimoni.

Aquest projecte volia servir de catalitzadors de les propostes sobre interpretar el territori del Garraf amb l’esperit romàntic. El projecte que va senyalitzar bona part del territori va fer la fi del cagaelàstics i han quedat com una rèmora de la memòria del projecte alguns cartells que ja no tenen cap mena de significat ni sentit, per tant potser que la proposta del nou nom de Ribes fet sobre un d’aquest plafons inútils també acabi caient en l’oblit i la ignorància i la indiferència.

Però potser també és una nova proposta de toponímia vinculada a un nou  esperit del romanticisme a base d’efluvis i bombolles...

Veurem.