El GDT Pontons demana que es desestimi el Parc Eòlic Ferreres a Pontons

Aquest mes de novembre el GDT Pontons i Bosc Verd-EdC hem presentat al·legacions i ens hem personat com a part interessada a l’avantprojecte de Parc Eòlic Ferreres de Pontons i a la línia elèctrica d’evacuació d’alta tensió de 110KV de Pontons a Vilafranca, pel greu impacte ambiental i paisatgístic

PRIMER. El document de “Diagnòstic del territori i del medi ambient” presentat per l’empresa promotora del parc eòlic té poc rigor científic.

El document és basa en bibliografia, no s’ha realitzat un treball de camp sobre el territori i omet espècies d’interès per a la biodiversitat de la serralada prelitoral.

En relació a la FAUNA, sols es parla de l’àliga cuabarrada. El parc eòlic afecta a moltes espècies d’ocells, de mamífers, d’amfibis, de rèptils, d’invertebrats i de vegetació.

A la zona hi ha ESPÈCIES D’OCELLS greument amenaçades, com són les espècies en  perill crític, l’àliga cuabarrada, les espècies en perill, la xixella, l’òliba, el botxí meridional i les espècies vulnerables, la perdiu roja, l’àliga calçada, la tórtora, el xot, el mosquiter comú, la merla roquera, el bitxac comú, la cuereta torrentera, el verdum, el passerell i la cadernera. On s’han projectat els aerogeneradors hi ha diversos nius d’ocells rapinyaires com: l’àliga marcenca, el xoriguer comú, el mussol banyut, el falcó mostatxut, el falcó pelegrí, l’òliba, el  xot, l’esparver, dos nius d’aligot, dos nius de duc, dos nius d’astor i diversos nius de gamarús. S’obvia el paper de la serralada durant els períodes de migració, hi passen molts ocells  rapinyaires com l’aligot vesper, el milà negre, el milà reial, l’arpella, l’esparver cendrós, l’àliga pescadora, l’esmerla, el falcó cama-roig i d’altres.

En relació a l’àliga daurada no s’esmenta que hi ha dues parelles nidificants a 5,6 km i a 7,8  km dels aerogeneradors.

Respecte l’àliga cuabarrada, hi ha dos nius actius propers als aerogeneradors, un  niu a 6,1 km i l’altre a 7,3 km. També hi ha tres nius no utilitzats els darrers anys a tocar dels aerogeneradors, a 4,9 km, a 5,8 km i a 9,2 km. En aquests casos, les àligues van deixar els nius per molèsties humanes. Cal respectar els territoris de cria per una futura recuperació.

Pel que fa a l’àliga calçada, hi ha indicis que una parella té el niu a menys de 1 km dels aerogeneradors.

S’obvia els ocells hivernants comuns com el tord ala-roig, la titella, el pardal de bardissa, la verderola, etc. També hi ha ocells hivernants escassos i de gran valor natural, com la becada, la merla de pit blanc, la griva cerdana i el pinsà mec. 

El llistat d’AMFIBIS presents a la zona són, la Salamandra, el Tòtil, el Gripau d’esperons, el  Gripauet, el Gripau comú, el Gripau corredor, la Reineta comuna, la Granota verda. En tots els casos es tracta d’espècies molt sensibles als canvis

El llistat de RÈPTILS presents a la zona son, el dragó comú, la sargantana iberoprovençal, la sargantana cuallarga, la sargantana cendrosa, el vidriol, la serp blanca, la serp llisa meridional, la serp verda, la serp d'aigua, la serp de collaret ibèrica, i les espècies més  amenaçades són el llangardaix ocel·lat, el lludrió llistat i l’escurçó ibèric.

El llista de MAMÍFERS presents a la zona son, 18 espècies de ratpenats, l’eriçó fosc, la  musaranya comuna, la musaranya nana, la llebre, el conill, l’esquirol, la rata cellarda, el ratolí de bosc, la rata negra, la rata comuna, el ratolí domèstic, el ratolí mediterrani, el talpó comú, el senglar, el cabirol, la guineu, la Mostela, la fura, la fagina, el toixó i el gat mesquer. La majoria de les espècies de ratpenats tenen una protecció molt alta i es consideren en perill (EN), Vulnerables (VU) o Properes a l'amenaça (NT) i es troben a l’Annex II de la Directiva d’Hàbitats.

Cal destacar la presència de refugis per a ratpenats a menys d’1 km dels aerogeneradors com, l’Avenc del fondo del Comellar, la cova Xerolina, la cova del Batllevell, la cova de la Bòfia, la cova Negra, la cova del Barret, la cova de la Mula. A més d’altres refugis com la cova del Bram a 2,3 km o les mines de Pontons a 2,5 km.

En relació als INVERTEBRATS, enlloc es parla de la presència d’una espècie de mol·lusc endèmic, suboestophora tarraconensis, d’aquesta regió. Aquest endemisme té el seu límit de distribució a les muntanyes de Pontons. Es considera Vulnerable. No s’ha fet cap estudi d’altres invertebrats a la zona.

Tampoc es parla d’un altre endemisme; el llagost pedra d’Ancosa “Priotonotropis ancosae” descobert recentment a 2,8 km de la zona on es vol instal·lar el parc eòlic.

En relació a la VEGETACIÓ la presència d’alzinars és la més important de tota la comarca de l’Alt Penedès. En destaquem els alzinars madurs de les parts obagues de la plana Matania, plana dels Avencs i planes de Ferreres.

En definitiva, la construcció del Parc Eòlic Ferreres posa en perill la biodiversitat de la zona i del Penedès, perquè posa en perill espècies com l’àliga cuabarrada i l’àliga daurada, que són l’emblema de les nostres serres i bioindicadors de l’entorn, així com moltes altres espècies de rapinyaires i mamífers com els ratpenats, entre d’altres.

La al·legacions de fauna i flora les ha redactat el Xavier Bayer, ornitòleg, i el suport de  l’Humbert Salvador, biòleg.

SEGON. El parc eòlic es projecta sobre connectors ecològics (ZEIC) i espais designats com a ZEC i ZEPA.

Tant el Pla Territorial Metropolità de Barcelona com el Pla Director de l’Alt Penedès protegeixen la zona on es vol ubicar el parc eòlic designant-la com a Zona d’especial interès connector entre espais del PEIN propers (ZEIC-P). També l’Agenda 21 supramunicipal de  18 municipis de l’Alt Penedès inclou la zona com un dels 4 eixos connectors. Els ZEICs es consideren espais connectors ecològics essencials, amb l’objectiu d’establir un  sistema que asseguri la suficient permeabilitat territorial, per tal que qualsevol espècie pugui  realitzar moviments de dispersió, migració o de colonització de nous espais i evitar l’aïllament biològic.

Els ecologistes estem en contra d'industrialitzar els connectors ecològics del Penedès que connecten les Serres d'Ancosa, el Montmell i l'Alt Gaià.

La línia elèctrica d’evacuació d’alta tensió que es pretén construir, també afectarà a tota la zona agrícola, forestal i espais fluvials entre els municipis de Pontons, Torrelles de Foix, Sant  Martí Sarroca, Pacs del Penedès, Vilafranca del Penedès i Olèrdola. Aquesta línia d’evacuació de molt alta tensió elèctrica de 110 KV i de 22,8 Km, traspassa la Xarxa Natura 2.000 Capçaleres del Foix, així com els espais d’interès de les Fonts de les Dous, el Castell  de Sant Martí Sarroca...

Les línies elèctriques suposen una de les principals amenaces per a les aus rapinyaires, segons estudis de SEO Birdlife.

El novembre de 2020, la Comissió Europea va publicar el “Document d’orientació de projectes d’energia eòlica i la legislació de protecció de la naturalesa”, on assenyala que, cal emmarcar-los dins de la Directiva Hàbitats i la Directiva d’Aus i no afectin la Xarxa Natura 2000. El Parc Eòlic Pontons afecta de forma apreciable a un espai Xarxa Natura 2000.

Una recent jurisprudència de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Galicia, en relació a un projecte de Parc Eòlic, ha fallat en el sentit de que cal preservar els espais propers a la Xarxa Natura 2000 per si en un futur es volen ampliar (STSJ Galícia 311/2020, d’11 de desembre de 2020).

L’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020 reflecteix uns resultats alarmants en la reducció de la biodiversitat a Catalunya, perquè les poblacions de fauna salvatge s’han reduït un 25% en els darrers 18 anys. Aquesta pèrdua de biodiversitat té un efecte sobre el  funcionament dels ecosistemes, afectant a les espècies amenaçades i al conjunt d’espècies.

TERCERA. El projecte presentat comporta la industrialització de l’espai agroforestal i un greu impacte paisatgístic.

El parc eòlic afectarà a la qualitat del paisatge del Penedès, perquè els aerogeneradors tenen una alçada total de 215 metres (4 vegades el campanar de Santa Maria de Vilafranca del Penedès), les aspes tenen 83,5 metres de llargada. La superfície d'escombrada de cada  aerogenerador és de 22.698 m2 i té un pes total de 575 tones.

Provocarà un fort impacte visual i paisatgístic, que es podrà veure des de tota la plana penedesenca. No s’explica quin retorn tindrà per al territori, ni quins perjudicis comportarà pel sector de l'enoturisme molt lligat a la preservació i qualitat del paisatge. Tampoc fan esment de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès, aprovada el 15 d’octubre de 2004.

Afectarà les muntanyes de Pontons per la industrialització d’un espai agrari i forestal ben conservat, amb la instal·lació de 8 aerogeneradors de 6,25 MW de potència.

Aquest parc necessita la nova construcció o l’ampliació de 6,5 Km de vials de 6 metres d’amplada, nous accessos, plataformes de muntatge dels aerogeneradors, fonamentacions, rases, una nova subestació elèctrica i una xarxa elèctrica soterrada connectant els  aerogeneradors.

QUARTA. L’impuls de les energies renovables cal que tingui en compte els valors naturals del territori.

Els ecologistes no estem d'acord que s'impulsin projectes de gran envergadura que hipotequen el nostre futur, com el Parc Eòlic Ferreres a Pontons.

La producció de les energies renovables són el futur, però cal que siguin de proximitat a la demanda energètica, que potenciïn l'autoproducció als nostres municipis i que no malmeti les zones agroforestals amb valor paisatgístic i connector ecològic.