En defensa del lleure i l’associacionisme educatiu a Catalunya per garantir el dret dels infants al futur

L’animació pot definir-se com la intervenció d’aquell agent o 
persona que no pretén transmetre res a un grup o a una 
col·lectivitat donada, sinó que s’esforça primordialment a 
aconseguir que el grup faci ús dels seus recursos individuals i 
col·lectius, els posi en comú en una xarxa d’intercanvi que
l’animador tendeix a consolidar, i els faci efectius en la seva 
actuació sobre el medi material o social en què es troba inserit. 

Joaquim Franch (1979)

El dissabte 6 de novembre de 2021 s’ha celebrat a Saifores (Baix Penedès) la XIV Jornada Marta Mata, organitzada per la Fundació Marta Mata, que ha estat dedicada a Joaquim Franch, un dels principals pedagogs que han estat i són referents de l’educació en el lleure de Catalunya.

Amb el pretext d’aprofundir en les aportacions de Joaquim Franch, les persones participants a la jornada, vinculades a l’àmbit educatiu i a institucions i entitats diverses (entitats i associacions de lleure educatiu, escoles, universitats, etc.) han reflexionat i debatut sobre la situació actual del lleure educatiu a Catalunya, sobretot després de les dificultats que les entitats i grups d’aquest àmbit educatiu han viscut i encara pateixen a causa de la pandèmia.

Els temes de debat de la jornada i les preocupacions que s’hi ha manifestat també són compartides des d’altres institucions i xarxes de grups i entitats. Per aquest motiu, els participants a la jornada presentem a l’opinió pública i a les institucions responsables de facilitar i vetllar per dotar de les oportunitats del lleure educatiu a totes les associacions i entitats i, sobretot, a tots els infants de Catalunya, les propostes següents:

1. Reconèixer la importància de tots els espais d’educació en el lleure per garantir el ple exercici dels drets dels infants.

2. Afavorir la implicació comunitària dels espais de lleure educatiu en els entorns socials de referència, reconeixent-ne el paper educador i constructor de comunitat que hi juguen i, sobretot, donar continuïtat entre l’espai escolar i els espais de lleure educatiu per al desenvolupament personal i col·lectiu.

3. Enfortir el rol formador de les escoles d’educadores i educadors en el lleure, dotant-les dels recursos necessaris i simplificant-ne els procediments administratius.

4. Reclamar i afavorir el reconeixement social de les competències pedagògiques de caps i monitores a tots els efectes, tant social com laboral, per valorar i dignificar la figura de l’educador en el lleure.

5. Impulsar una línia de finançament públic i reclamar una millora de la contractació pública per garantir que tot infant pot participar en activitats d’educació en el lleure de base comunitària sense risc d’exclusió per motius econòmics i que, a la vegada, els serveis públics d’aquest àmbit educatiu es prestaran amb recursos i qualitat suficient.

6. Facilitar l’accés i l’ús dels espais òptims per desplegar l’activitat de l’educació en el lleure de base comunitària: locals dignes, terrenys d’acampada i cases de colònies accessibles.

7. Desplegar un sistema de bonificacions i gratuïtats en la utilització de transport  públics, equipaments culturals o altres recursos que siguin necessaris a l’hora de  realitzar activitats d’educació en el lleure de base comunitària.

8. Impulsar una llei de l’associacionisme educatiu i ampliar el suport econòmic i organitzatiu dels poders públics a les associacions i federacions que apleguen els esplais, els agrupaments escoltes i, en general, tots els espais de lleure educatiu de Catalunya.

9. Promoure campanyes socials d’impacte per facilitar el coneixement i el reconeixement de l’educació en el lleure de base comunitària per part de la societat.

10. Establir una línia de recerca del país que faci una radiografia de l’estat actual de l’educació en el lleure de base comunitària, i actualitzi les dades de forma periòdica i pública.