Policies i auxiliars administratius

El somni de molts ajuntaments de fa unes poques dècades era omplir la plantilla d’agents de la policia municipal que s’encarregaven de la seguretat pública, el trànsit i feien una mica de tot quan estaven per carrers i places del municipi. Si hi havia molts agents pel carrer doncs sembla que el municipi estava molt més segur i no passava mai res. Això era la sensació. A partir d’aquí podien passar moltes coses, però com ara i sempre la veritat és un element molt fràgil que pot caure en moltes alteracions quan no hi ha una bona voluntat.

L’altre element que predominaven en les administracions públiques són els auxiliars administratius que havien de fer de tot perquè cada dia mentre s’obrissin les portes i el telèfon del consistori tot funcionés amb una certa i aparent normalitat, sense fer escarafalls. Sobretot calia deixar content al usuari que era qui a la fi i al cap tocava votar amb una certa freqüència a les cites electorals. Aquests eren els pilars bàsics d’un ajuntament d’un poble mitjà com el Vendrell. Hi havia algun arquitecte i algun economista perquè anessin controlant una mica el tema obres i les coses de la caixa. No hi faltava uns serveis mínims de brigada per aquelles reparacions urgents que no podien esperar i algun ofici puntual més com l’enterramorts que estaven al servei de la corporació. Quan es requeria alguna cosa més tècnica, doncs cap problema es buscava una empresa o algun professional del sector i tot arreglat. Després de la seva execució i si ho havia fet relativament bé passava la factura i tot arreglat. Amb un personal mínim s’anava sortejant el dia a dia. Evidentment al capdavant hi havia un interventor i secretari i un cap de la policia municipal que eren els que menaven tot això. Evidentment els dos primers eren interins per estalviar diners. No es podia mai oblidar la premissa local val més tenir un de casa conegut que no pas un de fora que no saps mai com sortirà.

Evidentment amb el pas del temps, fa un parell de dècades, van entrar els diferents tècnics com enginyers, informàtics, salut, medi ambient, costes, turisme, camins i ponts i anar fent fins a cobrir tot el ventall de necessitats municipals. Abans d’aquestes incorporacions en aquest tombant de segle doncs et trobaves a auxiliars fent de tècnics del que fos i la gran majoria d’auxiliars feien tasques d’administratius però cobrant la categoria inferior. Clar l’ajuntament sempre ha preferit comprar bancs perquè es podreixin al sol que no pas invertir en recursos humans.

L’Ajuntament arrossega un greu problema de recursos humans que ve de fa anys i que fins ara no han volgut solucionar tot i les repetides peticions per part dels representants dels treballadors i dels afectats. Resulta que moltes places que hi ha actualment a serveis socials, a l’Eina i al Casal Jove depenen directament de subvencions. Alguns treballadors porten més de 15 anys anant encadenant ajudes exteriors que sempre els fa dependre d’un fil. En alguns llocs això no es nota perquè si no ve l’ajuda de la Generalitat ve d’Europa i sinó de l’Estat, però altres vegades doncs quan s’acaba no hi ha continuïtat en un període curt de temps i cal esperar de la beneficència de les ajudes alienes.

En el ple d’aquest dilluns dia 29 passa una moció de l’oposició per demanar que els treballadors del Casal Jove siguin essencials, només és la punta de l’iceberg. Espero que aquesta moció serveixi perquè d’una vegada per totes l’ajuntament aposti pel valor més important que té que són els seus treballadors. Es igual el que voti l’equip de govern perquè també la majoria de mocions aprovades acaben en paper mullat per manca d’interès per fer-les realitat. Esperem que aquest sigui el primer pas per arranjar aquest greu problema funcional. En un termini màxim d’un parell d’anys tots aquests treballadors que estan a serveis socials, Eina, Casal Jove, fires i altres històries passin a formar part del col·lectiu estructural del consistori perquè la seva feina és tan necessària com la policia municipal i els auxiliars administratius fent tasques d’administratius. Ja està bé que ens dediquem a ser un ajuntament de formació administrativa perquè la gent quan pot toca el dos per un futur millor, més segur i més ben remunerat. Si es vol es pot fer però quan no hi ha voluntat política doncs no toca com deia algú.