No es pot matar tot el que és gras

Sembla inaturable.

Enguany les vendes d’aquest divendres negre han superat en un 10% les vendes de l’any passat.

Passió pel consum?

Subjugació a la publicitat aclaparadora a que hem estat sotmesos des d’uns dies abans del Divendres negre. Fins i tot hem vist que els Museus de la ciutat s’han apuntat a la història i van oferir descomptes significatius per alimentar-nos l’ànima. Ja veiem que hi han caigut de quatre potes en aquesta història de descomptes, consum i discurs fàcil de que cal comprar el que sigui i si és cultura millor. Com en tantes d’altres en “tenen la culpa els americans”. Si la van tenir de que morís l’avi que havia anat a Cuba, ara el tenen amb aquesta desenfrenada necessitat de comprar un divendres perquè ens fan descompte i que fereixen el petit comerç de proximitat.

Però això del Black Friday com altres celebracions tenen orígens nebulosos, es celebra, es projecta però es va perdent la memòria del seu inici.

Hi ha diverses teories algunes que s’han desmentit que ho vinculaven a venedors d’esclaus, altres diuen que els americans es llençaven a comprar com a ”locus” després de la celebració del dia d’Acció de Gràcies i en ser un pont sortien en massa a gastar-se els diners i això portava a que les botigues podessin anotar en negre (en l’haver) forces diners en contraposició als números vermells de dèficit o deutes. I encara qui sosté que la data és recordatori d’un divendres de 1869 en que uns especuladors va voler acaparar tot l’or que es movia a la borsa de Wall Street i finalment van acabar arruïnats ells i molts inversors... ja se sap que La avarícia rompe el saco que nostradament diem Qui tot ho vol ,tot ho perd, Qui molt abraça, poc estreny.

A l’estat s’assenyala l’any en 2012 l’arribada de manera modesta i poc mediàtica i es va far de la mà de la cadena alemanya MediaMarkt. Va anar bé i a partir d’aquí les grans empreses van llançar-se a provocar la necessitat del consum a base de suposats grans descomptes que feia inevitable no comprar.

Es temptava el personal amb super-ofertes que semblaven impossibles i així fins avui que s’ha convertit en una propaganda obscena que ens matxuca des de fa dies i com que ara ho allarguen no hi ha manera d’estar ni un minuts sense que alguna cosa et recordi el Black Friday.

I potser, potser hi ha més pa que formatge en això dels descomptes.

L’OCU (Organització dels consumidors) fa anys que va fent un seguiment comparatiu entre els preus que s’ofereixen el divendres negre i d’un mes abans i han arribat a diverses conclusions entre elles expliquen que hi ha més pujades que baixades, les xifres són evidents: Tot just un 12% dels productes el preu dels quals recaptem ha baixat de preu. Un 32,5% estaven més cars aquesta setmana que els dies anteriors.

La resta gairebé un 56% es mantenen.

I això és així i no tenim perquè dubtar-ho, es confirma aquella sospita que ens corrou que això del divendres negre no deixa de ser una enganyifa de les bones, una presa de pèl monumental.

Ep! I potser, vaja segur, que hi ha comerciants de bona fe i de bona pasta que fan descomptes més que substanciosos.

Però vaja sembla que la majoria opta per una alça preventiva i una baixa posterior per quedar en el mateix lloc i semblar que la rebaixa és real.

Si ningú no contradiu a l’OCU haurem de manifestar el total acord en part de la pintada, aquella del “Mort al Black Friday” i ens apuntarem també a combatre el consum desaforat i no sostenible.

Però, sempre hi ha un però, mira que a la ciutat hi ha panys de paret i que pintin aquesta proclamant-se anti-consum importat a la paret del mercat no sembla massa de rebut.

Home, al mercat hi ha consum per descomptat, però sembla el consum més raonable i més de proximitat, segur que hi ha parets en que s’escauria més la declaració contra el Divendres negre.

No negarem que les parets del mercat són temptadores...

Però ara que ja ha passat el Black Friday l’autoritat competent potser els hauria d’esborrar, a no ser que ja les deixi de cara a l’any vinent i estalviï la feina als contraris al consum desaforat i al consumisme més irracional.