-
Cartes a la direcció
-
Ferran Savall
- Vilanova i la Geltrú
- 19-12-2021 14:08
Ferran Savall
Ja vam dir en el seu moment que sobre la paraula puta hi ha una carrega que va més enllà del seu significat primigeni
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
S’usa molt per expressar des de sentiment de ràbia fins a usar-la amb una certa ironia i sobre la locució Puta Espanya ja està prou comentada. En el seu moment dèiem: Puta Espanya, expressió que genera polèmica i que a més ja fa temps que corre malgrat ara sembla que alguns personatges que suposadament en dir-la volen fer riure a TV3 i així l’expressen reiteradament.
Ara sobre l’ús d’aquesta significada expressió amb una voluntat d’ofendre encara que sigui de manera imaginària val la pena llegir aquest paràgraf de l’article “BricoHeroes”, Nietzsche, i la catalanitat fràgil”, de Guillem Pujol publicat al digital Catalunya Plural (1) de La catalanitat fràgil consisteix a divulgar un sentiment d’identitat català, molt sovint vinculat a un determinat independentisme (però no necessàriament), que requereix la humiliació d’allò “espanyol” per donar-se sentit a si mateix. És un sentiment força estès a Catalunya que empetiteix Catalunya. La catalanitat fràgil no és capaç de treure l’orgull del fet de ser i sentir-se català de manera aïllada i necessita un antagonista per alçar-se com a moralment superior.
Dit d’una altra manera: és un discurs incapaç de dir, si això és el que es creu, que els catalans som treballadors i diligents sense dir que els espanyols són mandrosos i negligents. Aquesta dependència evidencia, al meu entendre, l’acomplexament sobre el qual es basa gran part de l’independentisme avui dia.
Un discurs que, per altra banda, és prolífic i exitós ja que acompleix una funció per a tota aquella gent frustrada pel procés independentista. És un premi de consolació que ve en la forma del següent missatge: “no tenim el que volem, però sabem que som millors que altres”. És la catalanitat fràgil. Clar oi? Doncs va.
Ens volem fixar en la primera part de la pintada “Bon Nadal”. Expressió i desig de felicitat, benaurança, germanor té poc a veure amb la segona part. És la dualitat que a vegades nia en les persones.
Però ja sabem que quan comença l’ambient nadalenc -i cada cop més aviat- sembla que ens envaeix una mena de sentiment d’amor, de pau, de solidaritat i això està bé. I potser coincidint amb aquest estat d’ànim les causes solidàries es multipliquen com bolets.
Felicitar el Nadal ha canviat i molt.
Es va inventar fa anys la felicitació de Nadal. Les enciclopèdies ens parlen de que va ser cap allà l’any 1843 en que Sir Henry Col que va exercir de polític, que era inventor i escriptor va enviar a coneguts, amics i saludats una postal amb un dibuixos nadalencs.
I a partir d’aquí som-hi!
Després es va popularitzar i n’hem vist de formes, colors i fons ben diferents.
Hi va haver un temps en que molts serveis públics et felicitaven el Nadal amb unes estampetes al·legòriques a la seva feina i amb un versos antològics. Autèntiques peces populars. Un exemple:
Nosotros que trabajamos
Para vos con afición esta felicitación
Hoy con gusto os presentamos
Y aunque en ella no expresamos
Cuanto nuestro pecho abriga Vuestra bondad nos obliga
A espèrar que comprendáis
cuanto amor nos inspiráis
Aunque el labio no lo diga.
El año al fin se termina
Y ha llegado ya el momento
De mostrar con ardimiento
Mi anhelo y amistad fina.
Una dicha peregrina
Para todos a Dios pido
Viva la paz, haya olvido
De bandos y disensiones;
Pataplam!!
I amolla uns quants calerons, “L’aguinaldo” recollit entre la gent, popular.
I que em direm els més grans d’aquelles imatges de policies dirigint el trànsit amb una quantitat de paneres, galls d’indi i caixes de vi... tot sigui per millorar el Nadal als esforçats servidors públics.
I les felicitacions del Ferrándiz, amb uns nens i nenes amb galtes que temptava a pessigar, fantàstiques...
I de les que editaven entitats solidàries?
I ara què?
Quatre correus electrònics, uns “guasaps” adotzenats i poca cosa més.
S’agraeix doncs aquestes pintades de Bon Nadal. Potser esdevindrà un nova moda. Tothom amb les seves possibilitats pintarà alguna paret felicitant.
Com a mínim el felicitador ha corregut un risc -ara res eh, però- per felicitar-nos.
Gràcies.
I això, que tinguin un Bon Nadal.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!