La primavera de l’esperit floreix a l’hivern

L'he triat per anunciar que avui comença, oficialment, la darrera de les 4 estacions meteorològiques de l'any: el solstici d'hivern, amb el  moment just de l'any on l'eix de rotació del planeta terra assoleix una  inclinació màxima. De manera que els raigs del sol travessen un dels punts de l’eclíptica més allunyats de l'equador. Això explica que sigui el dia més curt de tot l'any. Per contra, mig any després -exactament el 21 de juny de 2022- seran el dia més llarg i la nit més curta. 

En aquest sentit, cito un tast de refranys que il·luminen aquesta idea: “per Santa Llúcia, un pas de puça / per Nadal, un pas de pardal/ per  Sant Esteve, un pas de llebre / per Any Nou, un pas de bou / per Reis,  un pas de vell / per Sant Antoni, un pas de dimoni / per Sant Sebastià,  un pas de marrà / per Santa Agnès, una hora més / per Sant Vicenç  de Roda, creix el dia una hora / per Sant Pau, una hora hi cau / per  la Candelera, una hora entera / per Sant Blai, un pas de cavall / per  Sant Maties, igual són les nits com els dies / del juny endavant, el dia  es va escurçant”. Molta pedagogia s'amaga al si de la paremiologia. 

Un factor específic que s'hi associa rau en el descens del termòmetre. Més acusat com més a prop dels pols o a més altitud. Alhora en el canvi de “vestimenta” d'alguns vegetals. En la migració d’algunes aus o la hivernació d'altres animals. Tot plegat no deixa d'ésser una adaptació perfecta de la natura -quina meravella!- als canvis que vénen. En tot cas, com deia Aristòtil, “per a poder copsar la bellesa dels flocs de neu, cal ésser al bell mig del fred”. 

“A l'hivern, el millor amic és un bon abric / amb roba i bons aliments, el fred es torna calent / caminant, se'n va el fred / el fred esmola les  dents / val més foc i fum que fred tot sol / quan fa fred, val més una gorra que un Barret / quan baixa el tord, el fred és fort”. Heus ací un  estol de consells savis, que ens poden ajudar força a afrontar-lo com cal… En el cas del darrer de tots els esmentats, em ve de gust referir  la seva equivalència en castellà: “cuando el grajo vuela bajo, hace un  frío del carajo”: una forma riallera de traduir que “el cor fort sempre  venç la desgràcia. O també que “quan el mal cou, cura” i “un clau en  treu un altre”… Dit això, molts ànims fins a la primavera…i més enllà!