Les fulles seques.....

Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l’albada surt després,
se les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.

I l’arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quins cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!

Més enllà d’aquestes línies, d’aquest versos que formen part de la sardana Les Fulles seques d’Enric Morera amb lletra d’Àngel Guimerà la imatge ens porta a un record animat de la nostra infància. Aquesta acumulació de fulles ens porta certa nostàlgia, a imatges de color sèpia. Quan no s’escombrava amb la freqüència d’ara la via pública, la Rambla quedava amb un catifa de fulles dels plàtans que queien amb les ventoleres de la tardor, una immensa catifa marró que feia les delícies dels nens i nenes que sortien de l’escola i arrossegaven els peus entre les fulles. Quedaves empolsegat però aquell soroll del frec de la sabates amb les fulles era pura alegria.

Però tot passa i ara amb la diligència que es pot es van recollint per mantenir els carrers més o menys nets (depèn del que embrutem) i els nens ara juguen altres coses molt més sofisticades i no a arrossegar els peus en un mar de fulles seques.  

La imatge d’aquest munt de fulles caigudes i amuntegades per l’acció del vent de diversos colors i formes, més enllà de formar un collage prou afavorit, podria esdevenir una imatge imaginada de tots aquells desitjos, pensaments i propòsits que hem fet al llarg de l’any, i ara que els fulls de calendari cauen per tancar aquest 2021, s’ajunten. I entre aquets fulls s’hi barregen aquelles dates que ens són significatives per motius diversos, s’hi apleguen tot allò que podíem (volguéssim o no) hi hem fet i també hi ha elements buits, fulls en blanc, que indiquen que han quedat coses al tinter, que no hem aconseguit fer tot allò que ens proposàvem.

Ja ho deia el poeta, tenir un propòsit no és fer feina.

Però la imatge d’aquest fulles ens podria fer pensar que amb elles quan el vents se les endugui se’n podria endur també tot allò que aquest 2021 ens ha neguitejat. Cadascú sap els seus de neguits però col·lectivament hem seguit patint algunes situacions i circumstàncies.

Que s’endegui el punyeter virus.

Que s’enduguin aquestes onades que no podem surfejar..

Que s’enduguin corrupteles, corrupcions i males pràctiques.

Que se’n duguin tanta hipocresia i tant retirar la mirada de problemes reals que tenim al davant, des de la creixent pobresa fins els eterns debats sobre els desnonaments i la poca acció o les arribades massives d’immigrants davant la indiferència i inoperància de governs i institucions internacionals.

Que s’enduguin tots els mals averanys que ens assetgen.

I que s’enduguin l’any 2001 d’una vegada.

Volaran les fulles seques, s’ajuntaran en alguns racons i serà més fàcil recollir-les i llençar-les. Vagin amb elles tot el que ens ha fet patir aquest any.

Entre les fulles seques segur que hi ha tots els fulls del calendari de l’any 2021, any que vam començar amb esperança i s’acaba novament amb restriccions i amb xifres pandèmiques que ens fa tornar a començar, potser més preparats però també sorpresos que ens agafi de nou la incertesa.

Deixem que recullin les fulles i amb els espais enlaire comencem el nou any.

Bon i esperançat 2022!.