Pessebre, polèmica assegurada

Ara que ja ha passat el cicle nadalenc parlem de pessebres, els més experts consideren però que el cicle no acaba fins la Candelera, però pels més  prosaics, que som la majoria, l’endemà de reis ja ho comencem a desfer tot. S’acosta Sant Antoni que va demanant pas amb força. Però abans de guardar les caixes fins l’any vinent ens queda encara parlar una mica del pessebre.

Ja se sap que qualsevol pessebre que s’exposi a la via pública genera una certa polèmica.

No totes les visions han de ser iguals i per tant, el matís, la diferència, la discrepància en els muntatges tant en la forma com en el fons del pessebre  cal, no sol valorar-la adequadament, sinó també preservar-la.

Potser el pessebre que guanya pel que fa a polèmiques és el de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, -algun any s’ho ha guanyat a pols- sempre hi ha un grup de descontents que així ho palesa, a vegades amb més raons que altres. I també com que és el més mediàtic també té més possibilitats de que els opinadors en parlin en positiu o en negatiu en funció de l’opinió de cadascú.

Enguany a la capital s’ha fet un pessebre a base de figures perfilades i projectades amb llums a les façanes. Idea original però tampoc ha convençut a tothom i, a més, que es posés un bou a la façana de l’Ajuntament una mula a la de la Generalitat encara hi ha afegit polèmica. Algú s’ho ha pres una mica malament creient que es comparava amb els que allà manen amb els bous i mules. Tampoc està malament però podia interpretar-se de manera incorrecta políticament.

Però enguany a Vilanova l’Associació Pessebrista ens ha regalat amb un pessebre crec que molt bo. Fins i tot la televisió aquella que li diuen “la nostra” (quina broma, oi?) n’ha parlat i hem pogut escoltar les assenyades paraules de l’ideòleg del pessebre l’Enric Benavent, que d’això de figueres, pessebres i altres coses en sap molt, però molt. L’hem escoltat explicar l’autèntic significat de part d’algunes escenes bíbliques portades i representades en la realitat d’avui.

No és una idea original del tot perquè si hem seguit l‘exposició de pessebres que cada any organitza l’entitat vilanovina el mateix Benavent ja ens havia ofert algun que altre diorama amb forta càrrega social de temes actuals sense perdre l’esperit del pessebre; destacar valors i actualitzar símbols.

El de la Plaça de la Vila a més de la idea hi ha un extraordinària realització escènica de l’Associació Pessebrista amb la cirereta de les expressives figures fetes pel Sergi Salvó (Iacaré). El conjunt ha donat una mostra més que interessant del Pessebre.

Des dels desnonaments, passant pels suburbis, fins arribar a les fronteres (no border, no nations, que cantaven Anti Flag) i amb una figura que recorda a Puigdemont que esta allà com una ànima en pena....

Després cadascú valorarà si li agrada o no el pessebre, la feina que ha comportat i el resultat social-artístic. El podrà valorar en funció dels elements subjectius que vulgui. Podrà criticar-lo, només faltaria, però menystenir-lo com l’autor de la modificació escatològica d’un cartell que interpel·la a l‘ajuntament sobre el sentit del mateix pessebre potser està fora de to, és sobrer.

Per què és una merda? Perquè no t’atrau prou, perquè creus que no s’adiu el que penses que cal que sigui un pessebre, perquè creus que no s’ajusta a una certa ortodòxia ja caduca o simplement perquè estàs passat de voltes i et cal deixar-ne constància.

I el cartell interpel·la a l’Ajuntament. El Pessebre parla, però només ara o sempre ha parlat? Està que bé que el posem contrastat amb la feina que hauria de fer l’ajuntament. Però potser el pessebre interpel·la cada un de nosaltres. Que hi fem davant el que veiem representat sota el paraigua de imatges bíbliques tant actuals?

En fi la resposta cadascú la té o està en el vent que deia el poeta. I si no la busquem.

Ara de tot plegat deduir que el pessebre és una mer... hi ha un ampli ventall de possibilitats i de qualificatius sense haver d’arribar a l’escatalogia.