Per damunt del propi alè... S Z.

La frase de Goethe que encapçala el llibre és una declaració de les intencions que té l’autor a l’hora d’escriure’l: També el llunyà, l’absent, viu en nosaltres.

L’OPdC recupera en aquesta obra un seguit d’autors emblemàtics del s.XX. Alguns els ha entrevistat personalment, d’altres reflecteixen sensacions més íntimes i personals de petites trobades amb aquesta galeria de més d’una trentena de personatges il·lustres.

No és ni el primer, ni crec que serà el darrer llibre en què l’autor recupera personatges perquè no siguin víctimes de la fugacitat i l’oblit, i ho fa amb una mirada que destil·la saviesa, i com ell mateix diu en el pròleg, cada generació té l’obligació moral de qüestionar el món que li ha llegat les generacions anteriors i això l’OPdC, ho fa a la perfecció, amb enteniment i amb el domini de la paraula que el caracteritza. No en va és un escriptor consolidat i un dels nostres intel·lectuals de referència.

El llibre respira coneixement, filosofia, art, literatura, arquitectura,... arreu, però voldria destacar també la força del retrat físic, expressat amb cura, amb humanitat, amb espiritualitat, i és fàcil per al lector veure l’interior i l’exterior del personatge. Sembla com si passegessis en una exposició fotogràfica, on la força de la paraula et fa present la persona. Quan parla del fotògraf Català- Roca diu que el que fa és:.. Solemnitar l’instant, tot procurant elevar l’anècdota al rang de categoria. Però això no només ho fa el fotògraf, ell també ho fa en els personatges que ens va acostant.

Val a dir que el s. XX encara és un segle d’homes i les dones que hi apareixen han maldat per fer-s’hi presents i que sense elles no seríem on som. Caminant cap a la normalitat, veiem com el seu estel encara brilla avui amb força (penso en la M. A. Capmany, tan enyorada i estimada).

El ventall d’homenots, per dir-ho a la manera planiana, es passeja per la cartografia catalana, però va més enllà i ens acosta personatges d’arreu del planeta que han esdevingut referents en pintura, narrativa, assaig, política. El pas del temps i la distància ens ajuden a llegir amb una mirada actual la força d’aquests estels, centrats en els anys 90 majoritàriament. Ressaltaria la Marta Harnecker a Cuba, o Baltasar Porcel a Andratx ( descobrireu un altre Baltasar), l’Abat Cassià a Montserrat, les reflexions d’Edgar Morin sobre l’Europa Econòmica, o Arthur Terry parlant de Maragall, que m’han colpit de manera especial.

En fi, no podem modificar el present sense veure també amb objectivitat els errors i els encerts dels que ens han precedit. No podrem construir una realitat millor, per damunt del propi alè, sense entendre i analitzar d’on venim. 

Estels que encara fan llum 
Oriol Pi de Cabanyes
Editorial Pòrtic
Barcelona  2021
Nombre de pàgines: 223

Anna Ruiz Mestres 
Professora de Literatura i Crítica Literària