El Pla Territorial del Penedès, encara no, però més a prop

L‘alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez va donar la benvinguda als ponents i als assistents i va destacar el repte i l’oportunitat de construir un nova realitat per a benefici del territori i de la societat.

Agustí Serra, Director general d’Urbanisme i Ordenació del Territori va exposar els canvis i les circumstàncies que cal tenir en compte a l’hora d’elaborar un Pla territorial, com són la qüestió de l’habitatge, la globalització, el canvi de model productiu, la necessitat d’implantar les energies renovables i el problema d’on s’han de posar, etc. Va assegurar que el 70% del sòl industrial programat en els plans d’ordenació urbana municipal no s’han desenvolupat i difícilment ho faran: en aquest àmbit i en d’altres hem consumit molt de sòl i cal una altra estratègia. Va passar de puntetes sobre els contingut concret del Pla territorial del Penedès, però va informar que preveu que l’avantprojecte estigui aprovat com a molt tard la segona meitat del 2023, i que aquest pla serà innovador en relació amb els set plans actualment vigents.

Gerard Jané, enòleg vendrellenc i elaborador de vi i caves va reivindicar la identitat vitivinícola del Penedès com un valor a preservar, que dona qualitat de vida començant per als que hi vivim i també per als visitants. És un patrimoni sobre el qual tenim una gran responsabilitat. Si no coneixem i sobretot si no estimem la terra no podrem planificar bé, i hem de pensar que si no ho fem les pèrdues poden ser irreversibles. Ens hem de guiar pel conveni europeu del paisatge, el Catàleg del paisatge és una eina bàsica. Hem de dialogar els diferents sectors: vi, indústria, turisme..., perquè tots compartim el mateix territori, cal treballar conjuntament i pensar en les properes generacions.

Pau Batlle, arquitecte i urbanista del Baix Penedès, va començar de manera agosarada situant el Penedès al centre de l’Univers. Hi volem indústria, evidentment, dins d'un model territorial agroalimentari extensiu, ecològic i sostenible. No com a parc agrari, sinó formant part, com una peça significada, d’un model metropolità de multicentralitats, com és la megaregió europea Barcelona-Lió. Des de les esferes tècnico-polítiques es prenen decisions massa allunyades d’aquest model. Valorem tanmateix l’esforç que s’ha fet des del Departament i el procés del programa Participa, on es va arribar a unes conclusions de nivell i es va començar a albirar un model territorial, més d’acord amb la situació d’avui dia, del qual però tenim la sensació que els gestors polítics se’n desentenen. Hi ha tres conceptes que no s’han tingut en compte en el Pla territorial: a) un Pla de mobilitat sostenible i el foment del transport públic; b) limitació del creixement, més recuperació dels paisatges i més rehabilitació dels teixits urbans del segle XX; i c) no més infraestructures de pas: no som territori de pas, som el carrer major d’una entitat territorial que estructura Catalunya.

David Alquézar, Delegat del Govern a la Vegueria Penedès va cloure els Debats destacant que s’està treballant d’acord amb el lema que els encapçala: la Vegueria Penedès al servei de les persones. Va destacar la feina que ha fet l’associació Pro Vegueria Penedès i la singularitat que aquesta vegueria ha nascut del clam social.

Va exposar els quatre objectius de treball que s’ha proposat la Delegació: 1) el desplegament dels serveis territorials de la Generalitat, treballant amb el govern i amb els municipis, i s’ha avançat de manera que ja estan a punt les dues primeres etapes que es concretaran amb el desplegament de 4 serveis territorials el 2022, un a cada capital comarcal, i 4 més l’any vinent; 2) fer treballar la Generalitat ja amb la visió de la Vegueria Penedès; 3) proximitat amb els agents del territori i els serveis municipals com a millor eina de governança començant per visitar tots els municipis de la vegueria; i 4) generar visió estratègica i de territori; cohesió territorial i desenvolupament d’elements conjunts, culturals, socials, esportius... i sobret el Pla territorial.