Mai... o ja t’han oblidat

Tornem a Mallorca. El cantant Lorenzo Santamaria que va agafar el nom artístic del poble de Santa Maria del Camí d’on era originari i que va acabar la seva carrera artística com a Llorenç Santamaria, va ser un cantant que excel·lia en les balades romàntiques i ensucrades, entre aquestes hi trobem aquella, que va fer fortuna, que servia als “balls particulars” per arrambar una mica, amb moderació i prudència:

Para que no me olvides
Y me recuerdes cuando esté lejos
Han sido mis caricias
Nuestros abrazos y nuestros besos

Para que no me olvides
Y esté presente en todos tus sueños
Te he dado mi cariño
Que es lo más caro y mejor que tengo

Para que no me olvides
Ni siquiera un momento
Y sigamos unidos los dos
Gracias a los recuerdos

I ara no digueu que no la coneixeu, eh?.

És fotut ser oblidat i encara més quan intueixes que darrera el clam de que no t’oblidin hi ha una història de desamor. Un amor que ha petat, que s’ha esllanguit i que moribund encara fa una revifalla, la justa i necessària per invocar que no t’oblidin que hi hagi un recó en la memòria ja sigui al cor o el cap, un espai encara que sigui per ubicar-t’hi....

No és fàcil i segurament d’aquí el clam.

Por d’esdevenir pols de record, d’aquella que a la primera ventada s’emporta per sempre

És el primer amor? Aquell que es diu que no s’oblida i no és del tot veritat, no s’oblida si va ser interessant sinó, s’oblida al tercer dia...

I sobretot vacunem-nos contra aquells i aquelles que ens parlen de que ha tingut o tenen “una relació especial”. Perquè potser no oblidarem però serà un record d’allò més agre...

Sigui com sigui i tinguem la percepció que hi ha en la pintada una mena de lament de desemparança, el punts suspensius aixequen suspicàcies de com acabarà tot plegat.

No me olvides...

I en un temps, ja fa uns anys, es van posar de moda una mena de polsera que portava com a nom “nomeolvides” ja que hi havia un petita placa on gravar-hi algun nom o alguna data que no es podia oblidar... després vet a saber on acabava quan l’oblit s’imposava al record. El fons del mar sembla que n’hi ha molts de records ofegats

També hi ha una petita flor que porta aquest nom amb una llegenda associada no massa alegre ja que diu que un jove va collir la flor per donar-la a la seva estimada però va caure al riu i abans de ser engolit per les aigües braves va murmurar...  no m’oblidis...

Mala sort també que amb la bellesa de la flor i potser de l’estimada no va veure on posava els peus.

I per acabar i amb el sentit patriòtic elevat a l’enèsima potència Ni  oblit ni perdó vaja, anar congriant l’esperit de concòrdia, no?  

Acabem...

I sona ja llunyà molt llunyà una altre cançó aquest cop és d’Abel Pintos

Seguro vos encuentres quien te quiera de verdad
Pero no me olvides
Yo voy a estar pensando en volver, en regresar
Nena, no me olvides.

Doncs això, no me olvides....