Vilanovins i vilanovines: viure al carrer mata

Durant l'any 2020 a Vilanova i la Geltrú es van atendre 182 persones sense llar dins el programa Medi Obert. Es calcula que a Vilanova i la Geltrú, més de 80 persones viuen al carrer (78 censades al municipi segons l'Ajuntament durant la campanya de vacunació contra la covid), perquè no tenen una llar on sentir-se protegides.

El ple municipal de Vilanova i la Geltrú ha debatut sovint durant els darrers anys sobre la situació de les persones que viuen al carrer a la vila, de fet s'han aprovat algunes mocions on l'Ajuntament es compromet a fer accions per resoldre la situació. Concretament el 12 de setembre del 2016 es va aprovar per unanimitat la moció presentada per la CUP i anomenada "Moció per a l'atenció i l'allotjament a les persones sense sostre" i anys més tard també s'aprovaren les mocions presentades per SOM VNG "Moció sobre l'assistència a les persones sense sostre", el 20 de novembre del 2017 i "Moció per una resposta estratègica al fenomen del sensellarisme", el 20 de gener del 2020.

Però encara així, l’Ajuntament no avançat en res en aquest sentit i la situació lluny de solucionar-se no ha deixat d'empitjorar. Perquè ens fem una idea, la ciutat ara mateix només disposa de tres mòduls amb una capacitat màxima per a 8 persones, aforament que a més s'ha reduït durant la pandèmia per culpa de les restriccions, sent ara d'un màxim d'una persona per mòdul (dues en el cas que siguen parelles convivents). Per tant, els recursos que ofereix la ciutat són gairebé inexistents. A més, aquests no estan coordinats amb els altres serveis que ofereixen les entitats solidàries de la vila. Un exemple:  Els mòduls tenen un horari de 8h del matí fins a 20h de la tarda, en canvi les entitats que ofereixen sopars solidaris ho fan a les 20h. És a dir, els usuaris i usuàries han d'escollir entre sopar o dormir sota un sostre.  Cal mencionar que Càritas ha inaugurat el passat agost un pis compartit per a 6 persones sense llar al barri de La Geltrú, a més dels esforços del voluntariat de projectes com Cafè Caliu i Espai Sopem per oferir àpats a les persones sense llar, les voluntàries de projectes com Ciutadania Sensible i de tot el personal que treballa a ATRA, el Servei d’Atenció a les Persones Sense Llar de Vilanova i la Geltrú. Tampoc ens volem oblidar de tota la xarxa de voluntariat de la ciutat que els ajuda en tràmits administratius i d'assessorament.

Per tot això, considerem que les dades evidencien que una ciutat com Vilanova i la Geltrú, capital de comarca, ha de tenir un Centre d'acollida amb residència temporal per a persones en situació d'emergència habitacional i situació de sensellarisme. Des de l'Assemblea pels Drets Socials del Garraf volem recordar que les víctimes tenen nom, que són veïns i veïnes amb drets que haurien de ser respectats com els de tota la resta i exigim que deixin de ser tractats com si fossin part del paisatge inevitable de la ciutat. El cas més recent va ser aquest gener, amb la mort al carrer d’en Marek, d'una hemorràgia interna d'origen desconegut. Les voluntàries de Ciutadania Sensible, coneixedores de la situació van retre un homenatge fa dues setmanes a la plaça Charlie Rivel. Una mort que es podia haver evitat, ja que feia temps que es queixava de dolors, però se li negava l'atenció sanitària en no tenir documentació. Tampoc ens volem oblidar de la mort de la veïna Francisca Contreras del Rosario "Mònica", que com recorda l'Associació de Dones La Frontissa, va morir després de ser trobada inconscient al carrer amb una aturada cardíaca l'agost del 2018. Fets que demostren la falta d'una estratègia valenta per tractar el sensellarisme, i sobretot dels recursos per donar una vida digna a les persones que viuen en l'exclusió social. Una estratègia que ha de passar per contemplar objectius com la detecció i actuació preventiva, garantir la seguretat, la cobertura de les necessitats bàsiques, reduir el temps que passen les persones al carrer, evitar la recaiguda, incorporar la perspectiva de gènere a l'hora de plantejar els equipaments, així com incorporar als serveis d'atenció a les dones víctimes de violència en el procés d'elaboració de protocols contra la violència cap a les persones sense llar, a més de combatre l'estigma social.

Un centre d'atenció i acollida que garanteixi coses tan bàsiques com un lloc on salvaguardar documentació valuosa (documents d'identificació, passaports, empadronaments...) i que també ofereixi ajut especialitzat i recursos per fer front a les addiccions que sovint solen ser unes de les dificultats afegides a les quals es troben les persones que acaben en aquesta situació. L'ajuntament ha de deixar-se de fer anuncis que acaben en res i treballar d'una vegada per traçar una estratègia i implicar-se més, donar suport  de debò les iniciatives solidàries, i passar pàgina del model caritatiu que no només no aporta solucions, sinó que solidifica les bases socioeconòmiques que generen la misèria.

És hora per tant que l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú assumeixi els seus compromisos i destini una partida als pressupostos municipals a la redacció del projecte i posterior execució d'un centre municipal d'acollida i atenció per a les persones en situació de sensellarisme. Així com, també, donar prioritat d'una vegada a les polítiques per ampliar el parc d'habitatge públic a la ciutat i garantir el dret de la ciutadania d'accedir a un habitatge digne.