Cal contractar un 35% més de metges i infermeres als dos CAP’s de Vilafranca per donar un millor servei al ciutadà

Dimecres el Grup Pro Sanitat Pública, omplia la sala d’actes de l’Escorxador amb una  seixantena de persones que van voler assistir a l’acte que organitzava la plataforma. En forma d’assemblea oberta a tothom, es van explicar les actuacions que s’han portat a terme fins ara i  les que es planifiquen de cara a la primavera. L’acte comptava també amb la conferencia de l’economista, Emili Ferrer, Coordinador a Catalunya de l’Associació Economistes Davant la  Crisi.  

Des del Grup Pro Sanitat Pública, Jordi Junyent explicava que la plataforma ha estat activa, tot i la Covid, des que va néixer a finals de 2020 i ja compta amb unes 43 persones implicades. Junyent recordava que el Grup ha visitat 2 vegades el CAP ALT PENEDÈS I EL CAP NORD, s’han  mantingut 2 reunions amb la gerència de l’HOSPITAL COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS, una reunió amb CCOO, amb l’Ajuntament de Els Monjos i Vilafranca, 2 reunions amb el Comitè d’empresa de l’HOSPITAL i s’ha enviat el manifest a les residències Ricard Fortuny, Mare  Ràfols, Josefina Mata i Anglada Via. En la majoria de les reunions les peticions han estat molt  ben rebudes. 

També s’ha portat a terme una campanya de sensibilització, amb la recollida de 2.100  signatures, establint un diàleg amb la ciutadania obtenint suport total a les demandes “cal ressaltar que han signat persones de tot nivell, en especial personal sanitari com infermeres i  metges i metgesses”. 

La plataforma ha presentat una moció en defensa de la sanitat pública a tots els ajuntaments de l’Alt Penedès. Fins ara s’han aprovat les mocions, la majoria per unanimitat als ajuntaments de: Vilafranca, Sant Sadurní,Els Monjos, Torrelles de Foix, Sant Marti Sarroca, La Granada i el Consell Comarcal Comarcal de l’Alt Penedès. Properament l’entraran al ple els ajuntaments de Mediona, Castellet i la Gornal i d’altres. 

Pel que fa a les properes actuacions, el Grup ProSantat Pública va avançar que han convocat una concentració a la plaça de la Vila el divendres 11 de març a les 7 de la tarda “Per la Sanitat Pública de Qualitat i Universal”. D’altra banda també es farà entrega de les signatures a la Generalitat amb les reivindicacions, les signatures i els acords dels plens. La data d’aquesta actuació encara està per determinar, però es preveu que sigui a finals de març o a l’abril. 

El Grup va donar com a dada a destacar que fan falta entre un 30 al 35% més de metges i infermeres als CAPS NORD i l’ALT PENEDÈS. Perquè l’Hospital Comarcal torni a ser el centre de referencia a la comarca, cal que se li assignin més recursos econòmics, recursos humans i capacitat de gestió per això “el nostre suport al personal sanitari i els seus representants”. 

Per la seva banda l’economista, Emili Ferrer, va pronunciar la conferència “Conseqüències, socials, econòmiques i sanitàries de la Covid19”. Ferrer recordava que abans de la Covid “ja veniem de 10 anys terribles on les polítiques d’austeritat van crear una veritable crisi social i  un augment exponencial de les desigualtats”. Segons Ferrer amb la Covid hem descobert que “sense salut no hi ha economia i que cal una nova gestió de la sanitat pública”. Recordava que durant la pandèmia “hem sobreviscut gràcies a la feina de persones que treballen en els sectors que acumulen més precarietat”. Durant la seva exposició, Emili Ferrer, va demostrar com en els darrers 10 anys els recursos destinats a la sanitat a Catalunya s’han anat reduïnt “durant aquesta dècada s’han reduït els recursos destinats a aquesta finalitat en 14.724  milions d’euros” i com la despesa pública en Sanitat per habitant en general a l’estat Espanyol  es troba molt per sota de la mitjana europea. En aquest sentit l’economista apuntava que “l’aplicació persistent de polítiques austericides d’ajust fiscal han desballestat el servei de sanitat pública a Catalunya” i com a solució recomanava fer “un esforç col·lectiu per reconstruir el sistema sanitari públic i protegir la sanitat pública dels impactes de la lògica dels mercats. Cal fer front a la necessària negociació per la reconstrucció del compromís comunitari amb la salut”.