Doncs bon carnaval nou….

Comptar: Determinar el nombre total d'objectes d'un conjunt assignant a cadascun un nombre correlatiu. Definició clara.

Comptem diners, els que tenim i els que voldríem tenir.

Comptem ovelles per dormir.

Comptem bigues, amb alguna interpretació diversa.

Comptem punts per si guanyem o perdem.

Comptem victòries i també fracassos per allò de que de victòria en victòria fins la derrota final.

Comptem alegries i també penúries.

Comptem anys i panys.

Volem ser comptats a la taula d’en Bernat.

Comptem..... de tot i sovint..

Però ara ja veieu, si fem cas aquests cartells que a partir d’ara comptarem la vida pels carnavals que hem pogut viure i pels que ens queden per viure.

Bona proposta aquesta.

Canvi de paradigma.

Però amb això del Carnaval sempre hi ha un debat, hi ha qui, sospito que la majoria, a qui el carnaval agrada, s’ho passa bé i tant li fa empastifar-se de merenga, afartar-se de xató, agafar quatre rampoines i sortir a l’”arrivo” com també sortir de mascarot el dissabte a la nit, dissabte ja devaluat fa anys i empalmar amb la comparsa i que les sabates s’enganxin com més millor a la terra a mesura que el sucre es va transformant en una mena de pegament que fa patir.

Però en el tema del Carnaval no hi ha terme mig, o l’odies o t’agrada, hem constatat que a qui no agrada i el rebuig és profund, no ho suporten i fins i tot els més talibans marxen de Vilanova en el moment en que s’escolta, encara que sigui de molt lluny, la primera nota del turuta de la temporada.

Per tant comptarem la vida per Carnavals, alguns ho viuen també amb intensitat, amb profundes ganes, a “tutti quanti”, com si el món s’acabés el dimecres de cendra. Ja se sap que amb allò de “Memento homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris” s’acaba el cicle i tornem a començar.

I caurà un altre carnaval, caurà un altre any.

Comptem un any més i comença una nova vida que ressorgeix de la cendra que ens posàvem al cap i haurem de girar durant 360 dies més per poder comptar uns altres 5 dies de Carnaval. I ho tornarem a cremar tot altre cop com si el món hagués de desaparèixer.

Viure intensament el carnaval dona certament la possibilitat de comptar els anys de la nostra vida per carnavals viscuts, i, per tant, amb la motxilla plena de moments dolços com els dels caramels ecològics a preu d’or però potser també de moments amargs que a la vinya del senyor hi ha de tot i més i la felicitat dissortadament no es mai plena del tot.

I sempre ens quedarà entonar allò de:

Bellos amores
Alegre el alma
La batucada (no és soroll és cultura) te hará bailar
Deja las penas para mañana
Porque esta noche es carnaval

Carnaval, carnaval
Carnaval te quiero
La la la, lara lara
Bailaremos sin parar
En el mundo entero

Carnaval, carnaval
Carnaval febrero
La la la, lara lara
Suena alegre el carnaval
En el mundo entero

En fi que sigui per bé. Bon Carnaval nou i felicitat