Tota la raó del món

I ambdues conflueixen en la batalla contra tot allò que discrimini i menystingui  la dona.

El fulls de calendari van caient i altre cop ens hem plantat el 8 de març.

8 de març, Dia internacional de la dona treballadora, dia marcat en lila i roig al calendari.

Dia internacional de la Dona Treballadora, jornada de lluita de solidaritat, de fer passos endavant.

Jornada de memòria tràgica però també d’esperança pels avenços permanents que s’està fent en el camí de l’equitat i la igualtat.

Els orígens del Dia Internacional de la Dona estan lligats als moviments obrers i es vincula al record de l’incendi d’una fàbrica tèxtil de Nova York el 8 de març de 1857, segons unes fonts, i de 1908, segons d’altres. Les obreres de la Cotton s’havien declarat en vaga per les condicions de treball insuportables que patien i havien ocupat la fàbrica. El propietari les va tancar i va calar-hi foc. Al llarg del temps però s’han anat afegint reivindicacions i denúncies múltiples.

Som interpel·lats tots i totes com a societat al combat per l’equitat i l’alliberament.

Contra tota discriminació, salarial, de càrrecs....

Desterrar la violència contra les dones ...

Adoptar mesures per donar una perspectiva de gènere a tots els sectors, àmbits i accions de la nostra societat.

Impulsar els plans d’equitat a les empreses i amb les administracions.

Aconseguir ciutats segures i acollidores.

S’ha avançat però queda molt per fer..

Pas a pas a, sense recular.

El 8 de març amb tots els matisos que es vulgui i amb tota la diversitat possible és un dia de reivindicació, de batalla per aconseguir uns objectius en el camp de la igualtat i la lliure decisió que hauria d’interpel·lar a tothom.

El feminisme és un moviment social que ja té més de cent anys de presència en la lluita social. A Catalunya les primeres manifestacions de després de la guerra sorgeixen cap a meitat dels anys setanta amb la celebració de Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, el juny de 1976. D’ençà de llavors els avenços han estat importants però encara queden moltes coses per fer. La lluita feminista és una lluita no només per descomptat per la igualtat sinó per canvis culturals que generin una nova perspectiva.

És evident que s’ha avançat molt però encara falta molt per fer. I en aquesta reivindicació cal no oblidar d’on es ve i quina ha estat la lluita i l’esforç de moltes dones i també alguns homes per subvertir la situació de desigualtats.

El feminisme ha de ser tranversal i des de diverses opcions ideològiques cal defensar els drets de les dones. Ni excloent ni exclusiu d’unes o altres.

La desigualtat és una situació històrica, endèmica, la reproducció de rols fruit de l’educació, de reproducció d’esquemes de sempre amb una situació de la dona com a subsidiària o poc visualitzada.

Deia María Zambrano “Perquè solament la llibertat, quan s'acosta, fa visible l'esclavitud". I avui en una societat lliure encara hi ha més consciència de les discriminacions. Queden en més evidència i ens interpel·len encara més per seguir en la lluita.

I com diu la pintada, la lluita ensenya.

I ensenyant també es lluitar contra tota discriminació.

La profe, sens dubte, lluitant i ensenyant fa un enorme servei a la societat a la igualtat i a l’equitat.

Emmirallem-nos-hi.