En contra direcció

Com sabreu, els sindicats d’Educació han convocat cinc dies de vaga aquest mes de març. El Departament d’Educació, encapçalat pel seu Conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, s’ha afanyat a minimitzar, sovint a ridiculitzar, els motius que han conduït a les organitzacions sindicals a planificar diverses mobilitzacions. Com a Claustre, sentim la necessitat i l’obligació de traslladar-vos els motius pels quals donem suport a aquestes reivindicacions, tan necessàries.

És difícil trobar la manera de contrarestar la potència dels altaveus mediàtics, els que utilitza des de fa temps el Departament d’Educació per intoxicar un debat sobre l’estat del sistema educatiu que, en realitat, mai s’ha produït. Perquè per debatre, com bé se sap, cal comptar amb veus plurals, que representin tots els agents que intervenen en una tasca educativa que, segons la normativa que el mateix Departament redacta unilateralment, ha de ser necessàriament compartida.

És difícil com a col·lectiu docent trencar un monòleg que s’obre pas a l’opinió pública a través de rodes de premsa, de comunicats i de compareixences estèrils que només evidencien que hi ha algú que està circulant en contra direcció. I no som nosaltres.

Perquè nosaltres, que cada matí de cada dia, continuem al peu del canó als centres, que coneixem amb certesa les necessitats d’alumnat i famílies, que seguim treballant amb ells colze a colze, que escoltem abans de parlar i d’actuar, perquè això és el que ensenyem a les aules i el que intentem fer sempre de la millor manera que sabem, defensem –nosaltres, sí- un model d’educació públic de qualitat.

Un model que necessita d’una inversió econòmica real, destinada a reduir les ràtios, a dotar els centres de les infraestructures i els recursos humans i materials necessaris per desenvolupar la tasca educativa amb la qualitat imprescindible que mereix l’alumnat dels centres públics. Un model que és atacat constantment, amb canvis de normativa que poc tenen a veure amb l’atenció directa a l’alumnat. Un model que és ofegat amb tasques burocràtiques i administratives que esdevenen paperam estèril. Un model que no promou l’estabilitat de les plantilles docents i que menysprea constantment els seus treballadors i, no ho oblidem, els seus usuaris, destinataris directes d’allò que es dissenya als despatxos d’un Departament que circula en contra direcció. El xoc frontal és inevitable.

Malgrat l’esgotament, alcem la veu per demanar a alumnat i famílies que confiïn, un cop més, en nosaltres. Els que ens coneixeu i coneixeu la nostra tasca sabeu que això no tracta de tenir 3 dies més o menys de vacances. Els que ens coneixeu sabeu les hores que invertim en la nostra feina, dins i fora de l’horari, en la planificació de les sessions lectives, en l’atenció a l’alumnat i a les famílies, presencialment, per telèfon, telemàticament i per correu, i en l’organització de sortides i viatges.

Ens agrada la nostra feina i la duem a terme de manera responsable i compromesa. Amb la dedicació pròpia de qui sap que té una responsabilitat social amb incidència directa en el benestar personal, social, emocional i acadèmic del nostre alumnat.

Exigim al Departament d’Educació que deixi de jutjar públicament el col·lectiu docent i faci la seva feina amb el mateix compromís, la mateixa responsabilitat i la mateixa presa de consciència que nosaltres fem la nostra. Perquè això no va de desprestigiar-nos, de situarnos al focus d’un debat tendenciós, d’insultar la intel·ligència dels votants. Això va de recursos, d’inversions, de planificació, de debat, de construcció, d’escoltar i entendre. Això va de treballar per un sistema educatiu públic i de qualitat, del qual la classe política dirigent ja sabem que no sempre n’és usuària. Això va de demostrar a la societat que representen que treballen per ella i gràcies a ella. No ho perdin de vista i reprenguin el sentit de circulació correcte. Amb urgència. Mentrestant, els docents seguirem fent la nostra feina i alçant la veu, perquè no fer-ho seria desatendre, també, la nostra responsabilitat social.

Claustre de Professorat de l’Institut Vinyet