Educació pública i en català

Serem capaços d'explicar a les famílies els motius que denunciem? Com podríem
arribar a companys i amics que no entenen què passa?

Doncs ho volem intentar amb aquest escrit. Hem viscut dos anys de pandèmia difícils, tots com a societat, però també i molt dins l'educació. Hem sustentat una escola pública retallada i mancada de recursos, amb protocols canviants i poc entenedors, reorganitzant
programacions i equips en temps rècord, prioritzant l'assistència i la urgència i aparcant projectes educatius bàsics per al centre.

Amb un context de desigualtats socials creixent i un sistema sanitari i de serveis socials saturat, l'escola pública ha topat directament amb la vulnerabilitat i la precarietat, intentant minimitzar el risc d’exclusió per ser un espai amable d'aprenentatge, convivència i d'acompanyament emocional dels joves i infants. I sovint ens hem sentit sols, no per part de les famílies ni de la societat, que ha respost amb comprensió fent xarxa davant les dificultats, sinó del Departament d'Educació.

I ara, just quan comencem a sortir d'aquest túnel, quan ja programàvem un nou curs amb la reactivació de projectes en què creiem i havíem hagut d'aparcar, quan teníem propostes per compensar el que hem perdut durant aquests dos anys i alhora aprofitar tot allò que hem après, just ara, el conseller no només no valora la feina feta i acompanya els centres en aquesta reactivació, sinó que anuncia de manera tendenciosa un seguit de mesures amb presses, sense planificació ni converses amb la comunitat educativa. I alhora -el més greuintenta generar un clima de desconfiança cap al professorat i el compromís amb l'escola pública. Una societat democràtica ha de ser molt exigent amb els seus mestres, però alhora ha de tenir-hi confiança per poder treballar plegades.

Com s'han difós les dades de l'ús de la llengua catalana a l'escola? Què ha fet inspecció davant la situació que exposava aquestes dades? Per què s'han deixat sols els mestres i els equips directius davant les denúncies i les imposicions judicials? Què ha fet la Generalitat
per l'ús de la llengua catalana entre nens i joves, més enllà de la feina feta pels centres educatius?

Funcionen els canvis metodològics fets amb pressa i a cop de decret sense formació ni debat previ? Els canvis organitzatius i curriculars els fem per moda o per criteris pedagògics? Hem tingut temps de debatre aquests criteris i establir consensos? Per què, per exemple, hem eliminat la filosofia com a optativa i hem reduït les hores de cultura i valors? Té sentit avançar el curs sense deixar temps per planificar ni tenir encara els equips docents estables? Com pot ser que el Departament no pagui ni caps de setmana ni el mes de juliol als professors substituts?

Per què no despleguem i implementem ja el decret d'inclusió? Per què no reduïm les ràtios tant a les llars d'infants, com escoles i instituts? Per què no ampliem els professionals educatius als centres (vetlladores, educadores socials, integradors, etc.) Per què hi ha centres que fa més de 10 anys que estan en barracons? Per què no implementem cap d'aquestes mesures que sí que generen consens de tota la comunitat educativa?

Arribats aquí, gràcies per llegir aquest escrit. Esperem haver sabut explicar-nos prou bé per seguir debatent i millorant. I no en tingueu cap dubte, continuarem treballant cada dia en defensa de l'educació pública i en català. I sí, continuarem lluitant!