Divendres seguirem cantant per la Pau… omplim la plaça de la Vila amb instruments i veus!

Jo diria que ningú neix dolent, són les circumstàncies de la vida les que ens van modelant i ens anem tornant d'una manera o d'una altra. En aquest sentit el sistema econòmic fonamentat amb els interessos, fa que qui té més, cada vegada necessiti més per protegir el que ja té i això ens fa competir els uns contra els altres. És un sistema pervers que, ja des del naixement, ens va modelant en l'individualisme i el campi qui pugui... I això fa que la gran massa de població ens hàgim de comportar gairebé com a "dolents" si volem viure o senzillament sobreviure. L'educació i l'ètica queden en un segon terme quan hi ha necessitats primàries per resoldre, per exemple, els pares que necessiten alimentar als seus fills, segurament faran el que sigui per tal d'obtenir menjar.

D'aquesta mateixa dinàmica han nascut aquestes grans piràmides de poder mantingudes amb els poders econòmics, de les armes i del control de molts mitjans de comunicació que generen conflictes i guerres… i moltíssims “danys col·laterals”.

Però la bondat també pot moldejar la maldat que existeix al món. Cantar plegats i harmonitzats i agrupar-nos en entorns col·laboratius on intentar resoldre les necessitats bàsiques, és una bona manera de viure i de mostrar la bondat col·lectiva. Recordem que la foscor es combat amb llum i tothom té la seva llum que pot encendre.

En general la gent que té el cor endurit no acostuma a cantar, i menys cançons de Pau... perquè cantar és de dèbils, diuen. Però cantar plegats, ens deia Pete Seeger, està per damunt de les fronteres de les religions i les polítiques i ajuda a desfer malentesos.

Quan les persones ens posem a cantar juntes pel plaer de cantar i de compartir una estona, on tothom hi té el seu lloc,  es genera un sentit col·lectiu, una mena de canal de comunicació, unes vibracions especials... Quan un escolta a l'altre i intenta harmonitzar, es crea una màgia lluminosa que, això sí, cal voler i saber veure, doncs és impossible d'explicar i de descriure, s'ha de viure i experimentar. Aquesta sensació la varem sentir a l'acabar la cantada de divendres passat, i ens va sortir gairebé unànimement, en els que varem ser-hi, la idea de repetir-ho cada setmana mentre duri aquesta situació de manca de Pau en el nostre món.

Repetim doncs una crida a tota la ciutadania per crear nous moments màgics on les vibracions tòxiques de la competició, la violència i les agressivitats quedin temporalment aparcades a la vegada que cantem pel somni del canvi social que ens aporti Pau.

ON HEM D'ARRIBAR?

El Canvi Social, l'entrada a la Nova Era, es produirà el dia què la Humanitat, els 7800 milions d'habitants del Planeta, representats pels presidents de tots els països, acordi unànimement, deixar de fabricar armes i posar fi a totes les guerres.

L'enorme quantitat d'energia que es destina a destruir i matar mitjançant els exèrcits es podrà destinar a construir, a investigar i a regenerar el Planeta i així aconseguir que totes les persones puguem viure dignament i en pau.

APRENGUEM A CAMINAR. POSEM-NOS TOTHOM EN MARXA!

Trobem-nos de nou per cantar per la Pau, el proper divendres 18 de març a les 18h a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú.

La veu de les persones, de la Humanitat, cantant i construint un Món Nou en Pau, ha de sonar més fort que el soroll de les bombes destruint.