Aprofita ara, que baden...

El dimarts 22 de febrer, entre temes que centraven l’atenció pública en altres qüestions, el Consejo de Ministros va realitzar la segona lectura del “Proyecto de Ley de Regulación para el impulso de los Planes de Pensiones de Empleo” i va quedar aprovat per a la seva presentació al Parlamento.

Sabem què significaria aquesta aprovació definitiva, si és que es realitza? Em temo que en tenim ben poca informació, i la que tenim és esbiaixada. Es diu que l’objectiu d’aquest projecte de llei és facilitar que les persones que facin una contribució complementària a les retencions actuals de la Seguretat Social, puguin tenir també un pla de pensions addicional. Estarien fomentades per l’Estat i ofertes en condicions favorables per a autònoms i rendes baixes.

L’Administració Pública i la Seguretat Social hi estan implicats, i això és un element nou respecte als Fons de Pensions d’Empresa, molt corrents a Euskadi.

Fins aquí el que els mitjans han dit, poc, en veu baixa, però ho han dit perquè té bona pinta. Ara bé, cal mirar més enllà del que expliquen. La segona lectura s’ha fet d’amagat, de manera opaca, sense donar explicacions, i això no permet pensar als futurs pensionistes que tot va bé per a ells.

Com es formaran aquests fons? Amb les aportacions que empresa i treballador facin, més enllà de les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social, i amb les voluntàries que puguin fer els treballadors. Això planteja un problema greu: augmentaria les diferències en la redistribució de la renda dels futurs pensionistes perquè generaria noves avantatges per aquells que ja van ser beneficiats, per tenir sous més alts, en la distribució de la renda.  

Sabem que es tracta de Fons de Pensions promoguts i fomentats per l’Estat, però cal concretar si tindran un caràcter públic o privat. L’Avantprojecte parla de promoció pública, i a continuació explica que aquest sistema complementari estarà gestionat pel sector privat. Diu “El Gobierno será el encargado de promover los fondos colectivos, aunque su gestión dependerá de gestoras de fondos”. Això vol dir que aquestes pensions complementàries estaran en mans privades, és a dir que els cedirem una part molt important de l’estalvi col·lectiu que els treballadors hem generat. I durant anys en disposaran.

Dins de la poca informació que s’ha donat d’aquest tema, la major part de l’esforç dels mitjans ha estat per a subratllar la promoció pública dels fons de pensions i amagar que en realitat aniran a parar a mans d’ens privats.

Fa anys que el moviment pensionista reclama que es retirin les desgravacions fiscals que donen atractiu a les pensions privades. I ara, amb els “Planes de Pensiones de Empleo”, això es corregirà? Se’ls donaran desgravacions fiscals realment importants.

Qui sí que està totalment d’acord amb el nou projecte de llei són el conglomerats d’empresaris perquè es vol tornar a introduir que no cotitzin les contribucions a la Seguretat Social en les aportacions a aquests plans. Aquest canvi suposaria pels empresaris un estalvi anual de quasi 400 euros per treballador. Significa afavorir les aportacions als fons privats millorant les bonificacions a les  empreses. I això faria disminuir els fons que ara van a parar a la Seguretat Social, i complicaria, per tant, la pervivència de les pensions públiques.

Resulta creïble que es pugui “obsequiar” amb 400 euros per treballador i afirmar, alhora, que no hi ha diners per mantenir les pensions públiques? Això ho legisla un gobierno que s’autoanomena progressista i d’esquerres. Aquest gobierno, precisament, prepara una llei que beneficia clarament els ens financers, privatitza les pensions cada cop més i augmenta les desigualtats entre els treballadors.

Pot ser que, de vegades, governs que es diuen d’esquerres facin el que no s’han atrevit a fer els governs de dretes? Aniria bé que Solchaga, Felipe González i Zapatero, en un atac d’honradesa, donessin la seva opinió. I Pedro Sánchez, naturalment,si no és demanar massa...

Iai@flautes Garraf i Unitat Pensionista del Baix Penedès