Un gol en pròpia porta

No és cap secret que les darreres setmanes, per a la CUP de Vilanova i la Geltrú, han sigut mogudes. No val la pena tornar ara sobre la cronologia del procés que va culminar, dissabte passat, amb l’expulsió dels tres regidors vilanovins de la nostra formació.

En els nostres comunicats ja vam posar de manifest l’opacitat davant de l’Assemblea Local de les que en aquell moment eren regidores de Capgirem Vilanova i la Geltrú-CUP.

I abans ho haguéssim dit. Ahir a la tarda, el Perfil del Contractant de l’Ajuntament  publicava un Decret de l’Alcaldessa pel qual se suspèn el termini de presentació de les ofertes a la licitació del servei de recollida i gestió de residus; o sigui per la gestió de la recollida de residus porta a porta. Aquest cop la suspensió no és per cap recurs, sinó per un Decret d’Alcaldia en base a un informe tècnic del cap de Servei d’Espai Públic de dimarts, de 16 de març. Què diu aquest informe tècnic? Centrem-nos simplement en les “Consideracions”:

“… vist allò escaigut durant el període de vaga, cal tenir en compte que un conflicte laboral i social no permetria que el nou model de recollida, basat en el porta a porta (PaP), es pogués portar a terme”;
“ … s’hauria de procedir a valorar la revisió dels imports dels costos de personal”;
“ … el PCAP no planteja la revisió de preus, fet que s’hauria de reconsiderar tenint en compte que un contracte de durarà [sic] 7 anys”.
És a dir, és un reconeixement explícit que no s’ha fet bé la feina i que es desconeix la legislació, tot en un. Que hi havia subrogació de personal i que el contracte tenia una durada de set anys ja se sabia des del moment que es va fer l’anunci de licitació i es va preparar la documentació, i que -en termes que no ens agraden, però per entendre’ns- la “gestió de recursos humans” és complexa, també. L’obligació de l’administració en un contracte tan sensible com aquest és preveure i planificar: abans, durant i després. I pel que sembla, aquests set anys ens els trobem cinc mesos després de fer l’anunci.

Capítol a part mereix la introducció de la idea de “revisió de preus”, com si fos una mera alça de l’lPC a l’estil d’un lloguer. Segons la llei de contractes, la revisió de preus implica una justificació a l’expedient d’acord amb la llei de desindexació de l’economia espanyola (2/2015), amb una fórmula concreta i invariable, seguint els índexs establerts en una Ordre específica del Ministerio de Hacienda. I tot això, només, en els casos que els contractes tinguin un període de recuperació de la inversió superior a cinc anys. És a dir, si prenem com a referència la pròpia Memòria justificativa modificada del contracte i publicada al Perfil del Contractant, quedarien fora de la revisió de preus els lots 2, Servei de recollida concertada i reutilització de mobles i voluminosos, i servei de deixalleria fixa i mòbil, el lot 3, Servei de recollida concertada de poda i tèxtil, i el lot 4, Campanyes d’implantació del nou sistema de recollida i gestió de residus, per no superar aquests cinc anys. Només seria, en conseqüència, aplicable al lot 1, Servei de recollida i transport de residus municipals amb diferents models de recollida, el més quantiós econòmicament i a la vegada el que té l’obligació de subrogació de personal. Aleshores, només serien revisables els salaris d’una part del contracte i no de tot el conjunt? Ho desconeixem, però això sembla i gaire sentit no té.

Tornant al Decret de l’alcaldessa, quina sortida té aquesta suspensió? Doncs també ho especifica: “fins que l’òrgan de contractació prengui l’acord de no celebrar o desistir del procediment de licitació”. És a dir, tirar enrere la licitació. La mesura és excepcional, perquè de fet l’òrgan de contractació és el Ple Municipal, i hauria de ser aquest el que dictés la suspensió i no l’Alcaldessa. Els mitjans estan repetint la idea d’una “retirada per modificació”; on és això a la part resolutiva del Decret? Enlloc.

Tampoc veiem normal que la fonamentació d’aquest decret no sigui la Llei de contractes del sector públic, sinó un apartat de la Llei de bases de règim local.

Aquestes anomalies han fet que des de Capgirem Vilanova i la Geltrú-CUP ens posem a revisar la documentació relacionada amb aquesta licitació a la qual tenim accés: també trobem una “modificació puntual”, del 17 de febrer, d’una de les clàusules del Plec administratiu.

Aquesta modificació, del 17 de febrer, d’una licitació llavors suspesa, tenia per objectiu publicar el conveni de l’empresa actualment adjudicatària, cosa que no es va fer al principi de la licitació. S’ha de tenir en compte que aquest contracte implica la subrogació de personal. És normal fer una modificació quan la licitació està suspesa? Tampoc ho veiem gaire normal, però la vaga dels treballadors de l’empresa estava a la cantonada.

No és l’única modificació que han patit els plecs, mesos abans, el Ple del 18 d’octubre de 2021 aprovava una “esmena d’error material” perquè al llistat de vehicles adscrits al contracte hi havia errors. Errors que, malauradament, des de l’Assemblea Local desconeixem si van ser “provocats” per l’empresa adjudicatària en la transmissió d’informació, de manera involuntària o intencionada, o per un deficient seguiment de l’execució del contracte per part de l’Ajuntament. Sigui com sigui, es modificaren els plecs i en conseqüència es posava a zero el rellotge del termini per presentar ofertes.

Hem de tenir en compte que l’anunci de licitació es va publicar el 17 de setembre de l’any passat. Això suposa que, com a mínim, aquesta licitació porta deu mesos en dansa. Sí, hi ha hagut recursos i s’han resolt ràpidament en favor de l’Ajuntament. Però ara ens trobem amb què, aquests deu mesos, no ha servit de res. I que continuarem amb el contracte “superat” de Valoriza, pagant revisions de preus anuals i comprant-los contenidors, també anualment, perquè aquest govern no és capaç de fer valer els interessos públics. Si el contracte val per la revisió de preus també hauria de valdre per la reposició de contenidors, no?

I fixeu-vos en un altre detall de dates: el 24 de febrer el Tribunal resol a favor de l’Ajuntament i en contra de l’empresa. Casualment l’endemà, Valoriza s’asseu amb els sindicats i pacta un nou conveni. Sospitós? Molt. Esperable? També. Les maniobres d’empreses com Valoriza són d’aquelles que voregen finament allò legal. Però precisament el que no és recomanable és anar amb un lliri a la mà, i fer recaure el fracàs de tot plegat sobre les espatlles del sindicats i dels treballadors. L’obligació era fer una documentació amb gruix, preveure actuacions i planificar respostes.

Algú creu que a aquestes alçades, el govern municipal ho intentarà per segona vegada? A un any de les eleccions? La situació és kafkiana, per no dir directament ofensiva per a la ciutadania i molt especialment, per les que hem defensat el canvi de model en la recollida i gestió de residus. Perquè ho diem, això? Doncs perquè tot i que som exactament al mateix lloc que fa deu mesos, pel camí s’han “invertit” prop de 110.000 euros en un estudi sobre el porta a porta, 40.000 en la liquidació d’un contracte que continuarem arrossegant (i que, per tant, de moment no es liquida), i s’han encarregat diversos estudis, d’àmbit tècnic o jurídic, segurament no gratuïts. A banda, s’ha contractat mitjançant la figura de la comissió de serveis un nou cap de servei i un nou tècnic superior de la Regidoria d’Espai Públic mitjançant concurs públic, per tal d’assegurar tant el contracte com el seu seguiment. Doncs bé: tampoc res de res. És més, tenim una ordenança fiscal relativa a la recollida d’escombraries que fixa uns preus en base a un servei Porta a Porta que no tindrà lloc, i el dia 1 d’abril, segons el calendari inicial, la Companyia d’Aigües assumirà la “internalització” del servei de neteja viària, fins ara integrat en el contracte de Valoriza. Com queden aquestes dues decisions? No se n’ha dit res: a cada bugada, tres llençols perduts.

Des de Capgirem i des de la Cup nacional es va advertir i es va assessorar a les regidores No adscrites en relació a l’amenaça de vaga de les treballadores de la neteja, que es contemplava opcions per incloure a la licitació, clàusules que permetessin a les treballadores mantenir els seus drets adquirits.

·         Justament, l’obcecació de la Regidora No Adscrita en no aturar la licitació del projecte Porta a Porta per incloure les demandes de les treballadores va ser el que va provocar la Vaga de Recollida de Residus que va durar 5 dies, del 21 al 25 de febrer inclosos. No només això, en la jornada de diumenge de Comparses aquesta mateixa regidoria va contractar esquirols per vulnerar el dret a vaga de les treballadores de la Neteja Viària que es va dur a terme del 25 al 27 de febrer inclosos.

·         Finalment doncs, els fets han donat la raó a les treballadores i l’Alcaldessa es veu obligada a anul·lar la licitació del nou servei Porta a Porta.

Ja no és que la regidora i els restants trànsfugues hagin de retornar l’acta. És que, atenent a la seva incompetència manifesta, l’Alcaldessa ja té un motiu més per cessar-los dels seus càrrecs: no pot ser que aquells que adduïen capacitat de gestió i expertesa hagin conduït la situació a aquest atzucac. Han fet i desfet, sí, i assumim la part de responsabilitat que ens correspon en tant que formació on foren elegits com a representants públics. Però comença a ser hora que es triï entre mantenir la dignitat o mantenir el càrrec. No podem estar fent puntades endavant sense solta ni volta, i menys quan ens marquem gols en pròpia porta.