Josep Oliver: “Si es talla el gas rus a Alemanya, tots hem begut oli”

En moments d'incertesa, exigim als economistes pronòstics com si tinguessin una bola de cristall. Però l'economia és una ciència, gens paranormal. I la incertesa és un factor inherent a l'ésser humà. En l'economia es presenten situacions d'incertesa en totes les preses de decisions, però hi ha elements que encara compliquen més els càlculs sobre els futurs moviments econòmics.

En el context actual, sempre és d'agrair intervencions com la del doctor Josep Oliver, catedràtic emèrit d'economia Aplicada de la UAB que va fer divendres passat en el marc de 'Diàlegs X VNG', el cicle de conferències promogudes per la secció vilanovina del PSC, en aquesta precampanya electoral de cara a les Eleccions Municipals. El més que presumible cap de llista socialista, Juan Luís Ruiz, va obrir la sessió a l'IMET, contextualitzant la situació econòmica de la ciutat amb alguns apunts econòmics assenyalant l'excessiva terciarització de la productivitat vilanovina, la poca capacitat per atreure talent i la manca de sòl industrial, "cal treballar la concertació dels agents econòmics. Vilanova viu del model de ciutat del 1981. Cal revisar-lo i el PSC vol liderar aquest procés amb un govern municipal fort", va dir Ruiz.

Oliver va arrancar la seva ponència afirmant que ve una "dècada complicada. Més enllà de la recuperació, tot el que passa en el món ens afecta". El catedràtic va apuntar que la sortida de la crisi econòmica a causa de les restriccions de la Covid-19, és un fet, amb unes previsions de creixement, almenys per aquest any i pel proper, però que deixa un escenari que pot condicionar el futur.

Segons l'economista, per a l'eurozona, el BCE espera un avenç del PIB el 2022 d'un 3,7%, i d'un 2,8% el 2023, que podria reduir-se a un 2,3% els dos anys a l'escenari més advers. Pel que fa al nostre país, el Banc d'Espanya postula pel 2022 un increment del PIB d'un 4,5% (i l'FMI un 4,9%) i un 2,9% per al 2023 (davant un 3,3% del Fons), cosa que, atès el baix creixement de la productivitat, implicaria a prop de mig milió de nous llocs de treball/any. Finalment, pel que fa a la inflació, l'FMI suggereix un augment el 2022 d'un 5,3%, i el Banc d'Espanya l'eleva a un 7,5% (tot i que amb retorn a un 2,0% el 2023 i a un 1,6% el 2024).

Unes previsions no gens dolentes, si no fos perquè "s'haurà de tornar a activar el Pacte per l'Estabilitat. Amb un dèficit públic del 12% trigarem anys a tornar al 3%. El Banc Central Europeu deixarà de comprar deute i apujarà els interessos. Les importacions costaran més. S'ha acabat la política monetària expansiva que des del 2015 ha permès viure bé a Espanya", sentencia Oliver.

Però encara hi ha més elements aterridors. "Si el gas rus es talla a Alemanya, bé per les sancions de la UE, bé per resposta russa, haurem begut oli tots. Suposarà una caiguda del PIB alemany del 6%, mai vist. Si cau alemanya, caiem tots". Ja sabem el que resa a l'himne alemany, 'Alemanya, per sobre de tot'. No cal imaginar-se el mal que fa que ens caigui a sobre el pes de l'economia germana.

Hi ha molta incertesa, però el sobtat creixement de preus (energètics o alimentaris) ha assolit nivells no vistos des de fa dècades. Amb això, segons Oliver, hi ha qui suma en un totum revolutum a la decisió del BCE de posar fi a les compres de deute públic, la guerra d'Ucraïna i la inflació per postular "un horitzó gairebé apocalíptic. Aquesta visió reflecteix l'escassa homogeneïtat de la nostra societat: si ordenem les famílies espanyoles segons el seu ingrés, emergeix que un 20%, uns 9 milions, es troben en risc de pobresa o exclusió; un altre 35% té dificultats per estalviar; el 35% següent resisteix més que bé i, finalment, la vida continua igual per a un 10% de més renda, un col·lectiu refractari a qualsevol contratemps".

Però per Josep Oliver, encara hi ha més a tenir en compte. A la incertesa de la guerra s'afegeix que els efectes de la pandèmia encara no s'han acabat per les dificultats de la comercialització global, "hi ha un problema d'oferta per abastir la demanda", diu l'economista, que afegeix "ens haurem d'acostumar a mirar les coses amb una certa distància". Oliver apunta que falta consciència que la globalització econòmica continua pressionat per abaixar els salaris a l'Estat espanyol i el canvi tecnològic representa un estalvi de mà d'obra que també influeix en abaixar els salaris. La solució és clara per a Josep Oliver, "hem de millorar la productivitat, perquè no es pot devaluar la moneda, i una devaluació interna ens porta a cotes d'austeritat rigoroses, ja conegudes. S'ha de millorar la competitivitat. Alemany millors salaris perquè els seus treballadors/es produeixen un 30% més que nosaltres".

Un dels efectes de la globalització és la incorporació al mercat laboral global pràcticament de dos mil milions de treballadors asiàtics a molt baix cost, "aquí la mà d'obra està envellida i poc preparada pel canvi tecnològic. La poca formació professional afavoreix la deslocalització d'empreses. No tenir la capacitat de crear llocs de treball de qualitat suposa un greu problema per l'Estat, perquè és el que té majors cotes d'atur de la Unió Europea", avisa l'economista.

Més que predir el futur, Josep Oliver, en les seves magistrals i pedagògiques intervencions, ens dona un bany de realitat. Malauradament, els seus consells no s'acostumen a seguir, i malgrat la incertesa, si no fem cas als entesos, es pot dir que el futur ja no està a les nostres mans.