Els Bordegassos de Vilanova i la vendrellenca M. Carme Cardó, Creus de Sant Jordi 2022

El Govern ha distingit amb la Creu de Sant Jordi 2022 vint personalitats i deu entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. Entre els guardonats hi ha la colla castellera de Vilanova i la Geltrú, els Bordegassos, que celebren aquesta any mig segle d'història, i la professora de llengua catalana Carme Cardó, del Vendrell. A més, també rebran el reconeixement institucional, hi ha l'actriu Carme Elias, el pallasso Tortell Poltrona, l'esportista Laia Palau, la companyia Elèctrica Dharma, el grup Estopa, la Fundació Gran Teatre del Liceu i la farmacèutica Hipra, entre d'altres. L’elecció de les persones guardonades preserva la paritat de gènere. L’acte de lliurement de les Creus de Sant Jordi se celebrarà el dia 11 de juliol a les set de la tarda al Teatre Monumental de Mataró.

Maria Carme Cardó i Soler (El Vendrell, 1928) rebrà la Creu Sant Jordi per la seva trajectòria dedicada a l’ensenyament del català: primer, durant el franquisme, fent classes extraescolars i classes gratuïtes a casa seva; després fent classes de reciclatge català per als mestres; i finalment, com a mestra i directora de l’escola Àngel Guimerà del Vendrell. Paral·lelament a l’ensenyament, va esperonar l’ús de la llengua escrita a través dels escrits literaris en català a les escoles del Vendrell: juntament amb Remei Esteban i Salvador Mañé, va crear el concurs de Sant Jordi del Vendrell (1973), concurs que va tenir una durada de més de trenta anys. També col·laborava al setmanari Informes Baix Penedès, amb correccions, articles, notícies o lliçons de català (1978-1983), i va ajudar a crear el Festival de teatre infantil i juvenil del Baix Penedès (1979). A nivell cultural, va contribuir a la creació de l’Associació Musical Pau Casals (1973), de la qual en va ser secretària els primers anys, anys en què s’encarregarà de l’homenatge al Mestre en el retorn de les seves despulles (1979) i de la construcció de l’Auditori Pau Casals (1980). Ajudà a la creació de la Fundació Santa Teresa (1974), per oferir formació i serveis a persones amb discapacitat.

L’última obra social que deixarà al poble del Vendrell serà un nou edifici per a la Fundació Llar Santa Anna: Cardó adquireix una casa annexa a la residència actual i assumirà el finançament de construir-hi un nou edifici, que permetrà ampliar les places i els serveis que s’hi ofereixen actualment i s’hi obrirà un centre de dia amb el seu nom (Centre de Dia Carme Cardó). Aquest reconeixement se suma als homenatges que li van fer els seus exalumnes l’any 1981 i 2018 i al Premi Teresina Martorell. La proposta per a la Creu de Sant Jordi ha estat el fruit del treball d’una comissió formada per Josep Borrut, Joan Cugat, Joan Descals, M. Pilar López, Salvador Mañé, Pere Marcé, Neus Oliveras, M. Carme Rovira, Montserrat Rovira, Anna Sabanès i Marcel Sendra, amb la coordinació de la filòloga vendrellenca Montserrat Sendra. La guardonada ha rebut els suports de figures rellevants com l’exvicepresident de la Generalitat i expresident d’ERC Josep-Lluís Carod-Rovira o del pedagog Joaquim Arenas, un dels pares de la immersió lingüística i de l’escola catalana; juntament amb 417 signatures de particulars i 28 entitats, escoles i instituts del Baix Penedès.

Per la seva part, els Bordegassos de Vilanova han fet públic avui el seu agraïment a la Generalitat de Catalunya per haver-los distingit amb la Creu de Sant Jordi 2022: "Estem molt orgullosos i orgulloses de ser mereixedors de la màxima distinció que atorga el govern de Catalunya a persones o entitats que, pel seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en l’àmbit cívic i cultural. Rebem la Creu de Sant Jordi enmig de la celebració dels 50 anys de la colla i creiem que és de justícia fer-la extensiva a totes les persones que, d’una manera o altra, l’han fet possible. Volem recordar els qui van fundar la colla l’any 1972, però també és de justícia dir que Vilanova i la Geltrú sempre ha estat una plaça castellera històrica. A casa nostra, els Xiquets de Valls no podien faltar per Festa Major i l’any 1852 ja hi van fer el tercer castell de nou de la història".

Abans dels Bordegassos, l’efímera colla dels Xiquets de Vilanova (1919-1920) demostrava l’interès per mantenir els castells a la ciutat: "volem dedicar aquesta Creu de Sant Jordi als Bordegassos dels inicis, també ho hem de fer amb els qui van aguantar la colla al llarg de la dècada dels vuitanta del segle XX, quan les construccions castelleres anaven decaient després de l’exitós 1979 (amb la torre de 7 i el primer 4 de 8 carregat)".

La colla vilanovina ha mostrat la seva gratitud enorme a la ciutat de Vilanova i la Geltrú: "Assolir aquesta Creu de Sant Jordi no hauria estat possible sense el suport de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que va acordar per unanimitat dels partits polítics representats al Ple municipal de començar els tràmits per sol·licitar aquest reconeixement a la Generalitat de Catalunya. Aquest ha estat un procés on també ens hem sentit acompanyats per l’aval a la nostra candidatura que han donat un centenar de persones i institucions: des del mateix Ajuntament de Vilanova i la Geltrú fins artistes, escriptors i periodistes, passant per colles castelleres. Tots ells han acreditat els nostres mèrits castellers, però també cívics i culturals per obtenir la Creu de Sant Jordi i els estem molt agraïts. Els Bordegassos de Vilanova lluirem amb orgull la Creu de Sant Jordi i mantenim el nostre compromís amb el món casteller i amb Vilanova, per no tan sols tenir una gran colla de castells a la ciutat sinó aconseguir que la societat en què vivim sigui cada dia millor".

Una distinció que data de 1981

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica.