La Generalitat de Macià del 1932: l'últim precedent d'un Govern amb un sol partit, i a contracor d'Esquerra

Catalunya tindrà un Govern monocolor 90 anys després. La Generalitat de Francesc Macià del 1932 és l'últim precedent d'un executiu amb un sol partit. I va ser a contracor d'ERC, que volia governar amb la Unió Socialista. Les fórmules de coalicions s’han anat succeint i fins a 14 partits han passat per Sant Jaume. També cal recordar que Esquerra ja contemplava el maig de 2021 governar en solitari, quan Junts i la CUP no es decidien a investir Pere Aragonès. Els republicans afirmaven que aquesta via per iniciar la legislatura no tenia "marxa enrere". Finalment, Aragonès i Jordi Sànchez van signar un acord. Un pacte que, 17 mesos després, Junts ha constatat que no s'ha complert, i la seva militància ha decidit que el partit surti del Govern.

Catalunya no té un executiu amb un sol partit a totes les conselleries des de la Generalitat de Francesc Macià dels anys 1932 i 1933, amb ERC en solitari i a contracor. Son, doncs, nou dècades seguides de governs de coalició. Els republicans van voler governar el 1932 amb la Unió Socialista de Catalunya (USC) -amb qui van anar junts a les eleccions-, però no es van posar d'acord. L'espai polític era pràcticament el mateix. Però la USC, d'un tarannà més marxista, va voler marcar perfil propi des de l'oposició, tot i les reticències d'ERC.

Tot seguit, el 1934 i ja amb Lluís Companys a la presidència, ERC va insistir per forjar un Govern el màxim d'unitat i republicà possible. I va poder sumar-hi altres formacions minoritàries a les conselleries de la Generalitat.

380 dies d'ERC en solitari

Abans d'aquella Generalitat exclusiva d'ERC, Macià ja havia presidit dos governs més. El primer, l'executiu republicà que va durar només 13 dies (del 15 al 28 d'abril de 1931), i que comptava amb cinc partits: ERC, USC, el sindicat UGT, Acció Catalana Republicana (ACR) - Partit Catalanista Republicà (PCR), i el Partit Republicà Radical (PRR).

I, després del pacte amb ministres espanyols per rebatejar la República catalana amb el nom de Generalitat, Macià va tornar a presidir el Govern format fins l'octubre de 1932, amb quatre partits: ERC, USC, UGT i PRR -els mateixos que abans, menys l'ACR-PCR.

La fita històrica salta just després de les eleccions del 20 de novembre de 1932, les primeres i úniques al Parlament dins del període republicà. Macià va tornar a ser nomenat president de la Generalitat, i va formar un Govern amb 12 conselleries exclusivament d'ERC. Aquell executiu monocolor va durar només 380 dies.

Després de la mort de Macià (25 de desembre de 1933), Companys va assumir la presidència del Govern el gener de 1934, amb un executiu que ja tornava a apostar per coalicions amb altres formacions, totes properes a ERC: USC, ACR i el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (PNRE).

Des d'aleshores Catalunya només ha tingut polifonia a la Generalitat, les fórmules de coalicions i pactes diversos s'han anat succeint, i fins a 14 partits han passat per Sant Jaume.

ERC ja es preparava el 2021

La primera veu que va parlar de governar en solitari va ser l'aleshores candidata de Junts a la presidència, Laura Borràs. El 9 de febrer, i en una roda de premsa organitzada per l'ACN en plena campanya de les eleccions del 14-F, Borràs va obrir la porta a governar sense ERC: "Millor en solitari que amb un Govern desunit". El resultat electoral, però, va situar els republicans amb un diputat més (33) que Junts (32).

Després de la nit electoral ERC, JxCat i la CUP van encadenar setmanes de múltiples reunions per negociar la formació d'un nou executiu i donar el tret de sortida de la legislatura -amb els comuns també amb converses amb Esquerra. Aragonès es va sotmetre a un debat i votació per ser investit a finals de març, però Junts es va abstenir, de manera que l'intent va ser fallit.

Els acords continuaven sense arribar. I ERC ja va advertir, a principis de maig, que es plantejarien un executiu en solitari si a mitjans de mes "no s'embastia" un acord amb Junts. La portaveu i negociadora republicana, Marta Vilalta, intuïa aleshores que una part de Junts volia forçar unes noves eleccions.

La resposta de Junts va arribar de seguida. L'aleshores secretari general, Jordi Sànchez, va assegurar el 10 de maig que veia "inaudit" que, a 16 dies per a la data límit per investir un president de la Generalitat, Aragonès fes un "gir de volant brusc" que posava en "risc" tota la negociació amb JxCat, en referència a l'aposta d'ERC per governar en solitari.

Esquerra estava preparada aleshores per governar en solitari, en cas que Aragonès aconseguís reunir prou suports per ser investit president. A Calàbria tenien la maquinària a punt per formar un executiu amb només noms del partit. A més, aquelles setmanes ERC també contemplava, com a escenari possible, que la legislatura comencés amb una coalició d'Esquerra i Junts, però que a mig mandat els republicans es quedessin sols a Palau.

Finalment, però, l'acord entre Aragonès i Sànchez va segellar el pacte d'investidura que permetia ERC i Junts formar un nou govern de coalició. El document, de 46 pàgines, també ha acabat provocant moltes de les discrepàncies entre els, fins ara, socis de Govern.