Un reconeixement a les monges de la Casa d'Empara

Reconeixement públic, aquest dijous, a les monges de la Casa d'Empara per la tasca assistencial que han fet a la gent gran i als pobres a Vilanova durant 144 anys.

L'acte, a la capella de la Casa d'Empara, va començar amb la presentació d'un llibret de la col·lecció Retrats dedicat a la dona que va fer la donació per construir l'edifici, Magdalena Miró i Alegret, escrit per Francesc X. Puig Rovira.

Després, una de les àvies acollida en el centre, Conxita Martí, de Cal Bellmunt de la plaça dels Carros, des de la categoria que li donen els seus 101 anys, entregà un gran ram de flors a Isabel Bugés, la representant de la Congregació de Sant Vicenç de Paül.

L'alcaldessa, Olga Arnau, va expressar el reconeixement de la ciutat a les religioses que durant tants anys han atès desinteressadament els més necessitats de la ciutat, un agraïment per damunt de les creences de cadascú, i lliurà a la congregació el Diploma de la Ciutat.

La representant de la comunitat de les Filles de la Caritat, Isabel Bugés, va recordar "les vivències conjuntes entre aquesta casa i la ciutat", afegint que, tot i haver marxat, "no us hem deixat del tot". Després va citar alguns lemes del fundador de l'orde, Sant Vicenç de Paül, entre ells un que diu: "El soroll no fa bé, el bé no fa soroll".

Monges infermeres durant la guerra

En el seu testament, Magdalena Miró va destinar una finca coneguda com a Gandalla per a construir-hi una casa de beneficència. Inicialment, es va sondejar a diferents ordes de religioses per decidir quina era la més adequada per portar a terme la proposta de la donant. Les Carmelites i les Filles de la Caritat van ser les candidatures més valorades i, finalment, es va decidir fer l'encàrrec a aquestes segones.

Era el 1875 quan van arribar les tres primeres paüles per posar en marxa la fundació dedicada a tenir cura de la gent gran sense recursos i dels infants orfes.

La idea original no contemplava la creació d'una escola, però ben aviat es va fer necessari donar formació als orfes. Va ser el 1884 que, davant la insuficiència d'ingressos per cobrir les necessitats d'assistència a avis i fills sense pares, la casa mare de l'orde va plantejar la possibilitat de crear una escola femenina. Les germanes que treballaven a la Casa d'Empara responien que la seva missió era atendre desvalguts i que ja hi havia altres escoles religioses dedicades a l'ensenyament de les noies de la ciutat. Però, finalment, es va imposar la idea d'obrir també un col·legi.

Malgrat la creació de l'escola, la situació econòmica de la institució no aconseguia redreçar-se. El 1919, es constatà que la casa es trobava gairebé en situació de fallida. Va caldre acomiadar els orfes, excepte els que no es pogué col·locar en un altre lloc. També es va reduir el nombre de germanes.

En arribar la Guerra Civil, el 1936 l'edifici va ser dedicat a hospital militar. Donat que les monges de l'hospital de la vila havien marxat, el comitè revolucionari va oferir a les germanes de la Casa d'Empara fer-se càrrec del centre hospitalari.

En aquest punt, Puig Rovira va recordar que, en anar a acceptar l'oferiment, les religioses van advertir els revolucionaris:

-Nosaltres resem.
-Mentre no ho facin en públic, facin el que vulguin -va respondre el comitè.

Les monges van treballar a l'hospital sense cap problema, durant tota la guerra.

Acabada la contesa, a la Casa d'Empara s'hi instal·là un batalló d'artilleria que hi sojornà un parell d'anys. El febrer de 1942 es reprengué l'activitat prèvia.

El 1959 s'inaugurà la nova escola, al costat de la Rambla Principal. Finalment, la comunitat marxà el febrer del 2019.