El Consell de Ministres dona llum verda al nou sistema de pensions: "És una reforma per a moltíssims anys"

El Consell de Ministres, en una reunió extraordinària, ha aprovat la segona fase de la reforma de pensions, que introdueix un model dual permetrà escollir entre els últims 25 anys cotitzats o 29 anys, descartant els dos pitjors exercicis. Les modificacions pactades amb els sindicats CCOO i UGT i rebutjada per la patronal CEOE també contemplen pujades de les bases màximes de cotització i millores en les pensions mínimes. El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha defensat que es tracta d'una reforma que durarà "moltíssims anys" amb increments d'ingressos que portaran a la guardiola de les pensions a acumular 130.000 milions d'euros el 2040 per compensar l'entrada massiva de jubilats del baby boom.

Escrivá ha descartat que sigui necessari finançar a través dels pressupostos el sistema de pensions i ha destacat que, tal com està plantejada, la norma "blinda el poder adquisitiu de tots els pensionistes presents i futurs". Alhora, ha destacat que els canvis impulsats "perduraran molts anys" perquè està ben plantejada i té el suport dels agents socials i dels grups parlamentaris.

El text substitueix definitivament la reforma "extraordinàriament lesiva" impulsada pel PP el 2013, que implicava retallades de fins al 30% de les pensions futures, segons ha recordat el ministre. "Ho hem substituït per un sistema que fa justament el contrari, garanteix les pensions, assegura el poder adquisitiu i ho fa en un marc de sostenibilitat extraordinàriament robust", ha dit.

"Les pensions no només estan garantides i mantenen el poder adquisitiu el 2023 sinó que amb el marc extraordinàriament robust de sostenibilitat ho estaran de forma indefinida", ha indicat. Els ajustos pactats inclouen un increment de les pensions mínimes per sobre de l'IPC durant quatre anys.

Un esforç "petitó" per les empreses

La reforma incorpora increments de les bases de cotitzacions a la Seguretat Social des del 2023 (+0,6%) que es van incrementant gradualment fins al 2029 (+1,2%), en el que s'ha denominat com a Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI). Aquests recursos aniran engreixant la guardiola de les pensions fins a la dècada del 2030, quan s'espera que tingui entre 120.000 i 130.000 milions d'euros que es començaran a "desemborsar" a partir de 2032, que és quan començarà a jubilar-se la generació del baby boom.

En segon lloc, els ingressos s'extrauran de la quota de solidaritat per als salaris més alts que quedin per sobre de la base màxima. La mesura tindrà es desplegarà gradualment, partint de quotes del voltant de l'1% el 2025, fins a assolir valors al voltant del 6% el 2045.

Els ingressos extraordinaris del MEI s'aniran traient de la guardiola de les pensions entre el 2030 i el 2050, punt en el qual el sistema "torna a reequilibrar-se" tal com està configurada la piràmide de població.

El titular de Seguretat Social ha afegit que aquest reforç d'ingressos és "perfectament assumible" per les empreses espanyoles, que ara mateix tenen un cost laboral de 23,4 euros per hora i el 2050 passaria a ser de 23,77 euros.

"La reforma no posa en qüestió la competitivitat de les empreses espanyoles. És un ajust modest perquè el sistema és bastant sòlid i s'ha de reforçar una mica més. És un esforç petitó que no canvia gens el perfil dels costos laborals", ha assegurat.

Comparació amb França

Pel que fa a les polítiques de retallades de pensions que impulsa França, Escrivá ha detallat que el model francès és "molt diferent" a l'espanyol. Segons el ministre, el país que dirigeix Emmanuel Macron "no ha abordat el sistema durant dècades" i ara es troba "amb un sistema que no és sostenible" i proposa retallades que generen resistència social.

Pacte amb Bildu per apujar les pensions mínimes de viudetat

El ministre s'ha mostrat obert a les aportacions de la resta de partits polítics que "puguin millorar la llei" per reformar les pensions. De moment, Bildu ha anunciat un pacte per augmentar les pensions mínimes de viudetat i equiparar-les a les no contributives. En un comunicat, el partit sobiranista basc ha destacat que, a partir del 2040, els perceptors d'aquestes prestacions veuran com s'incrementen 40 euros al mes per les pensions individuals i més de 126 pels que tenen un cònjuge a càrrec.

Crítiques a Feijóo

Escrivá ha aprofitat la roda de premsa posterior al Consell de Ministres per enviar un missatge al cap de l'oposició i president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha afirmat que la reforma del sistema de pensions del govern espanyol és un "pedaç per arribar a les eleccions". "És una falta de respecte als agents socials, al Parlament, a les autoritats europees amb qui hem estat discutint una reforma extraordinàriament detallada", ha assegurat el ministre.