PSC i ERC s’enfronten en un duel directe a Vilanova i la Geltrú

El 28-M planteja a Vilanova i la Geltrú un duel entre PSC i ERC, que el 2019 van empatar a set regidors amb una seixantena de vots de diferència. Un pacte dels republicans, JxCat i la CUP signat minuts abans de la investidura va desbancar els socialistes, però l’acord independentista s’ha esquerdat l’últim any. El PSC aspira ara una victòria àmplia que aquest cop li permeti governar i avança la intenció de fer-ho en solitari. ERC també es postula per liderar l’Ajuntament sols, sense descartar reeditar el tripartit independentista. Mentrestant la CUP veu inviable repetir el pacte i Junts busca recuperar el pes perdut al ple. Per la seva part, Cs és a l’aguait de l’entrada de PP i Vox, i Som VNG aspira a fermar els seus dos regidors.

Tant PSC com ERC van assolir un clar avantatge respecte la resta de grups ara fa quatre anys, ampliant notablement la representació que tots dos havien tingut el mandat anterior. La nit electoral les dues formacions van viure un frec a frec que no es va resoldre fins el final del recompte. Amb set regidors cadascun, la tercera força que els seguia era JxCat amb tres representants -lluny dels 6 que havia tingut CiU l’anterior mandat-. També perdia pes la CUP, que passava de 5 a 3 regidors, mentre Cs guanyava un tercer representant i Som VNG s’estabilitzava amb dos edils.

L’última legislatura ha marcat la fi d’una llarga sòciovergencia a l’alcaldia, amb Olga Arnau com a primera alcaldessa d’ERC. Després de quatre anys liderant l’oposició, els socialistes es postulen aquest 28-M com a rivals directes dels republicans. Novament amb Juan Luis Ruiz al capdavant de la candidatura, sostenen que són “l’única alternativa després d’un govern fracassat”.

El PSC assenyala especialment el trencament del pacte independentista i també la controvèrsia en grans projectes de ciutat, com el pla de pacificació del trànsit. Si els resultats els situen com a guanyadors, Ruiz aposta per formar govern en minoria, ja que veu poc viable arribar a un pacte estable amb cap grup. Al mateix temps, dona per fet que, si l’aritmètica afavoreix els partits independentistes, s’acabarà repetint el pacte ERC-Junts-CUP.

Des d’Esquerra entomen el duel amb el PSC i també aposten per liderar el proper govern en solitari, “després d’una legislatura completament accidentada”, marcada per la gestió de la covid i el trencament del pacte de govern amb la CUP. L’alcaldessa Olga Arnau encapçala la llista per segona vegada i veu factible un executiu en minoria forjat amb pactes puntuals amb altres grups. Així i tot, també deixa oberta l’opció de repetir l’aliança independentista: “Seria possible”.

Mentrestant, Junts afronta els comicis “posant els comptadors a zero”. Després de la renúncia de Gerard Figueras, la candidatura la lidera el regidor Jaume Carnicer, que admet que començar la cursa electoral amb certa tardança els ha obligat a redoblar esforços de cara a la campanya. Si el 2019 van quedar-se amb la meitat dels regidors assolits per CiU quatre anys enrere, ara confien recuperar votants i no descarten aspirar a l’alcaldia. Carnicer veu indispensable les coalicions i deixa obertes totes les opcions “sempre i quan coincideixin les propostes programàtiques i ho avali l’assemblea”.

Qui no veu marge per entrar a acords de govern és la CUP. Tot i que el 2019 - en coalició amb Capgirem- van perdre regidors, l’aritmètica els va propiciar entrar a govern i assolir una majoria absoluta independentista. El pacte amb ERC i Junts, però, va desembocar en una legislatura internament convulsa.

Les primeres esquerdes al partit van aparèixer al principi del mandat, i hi va haver una escissió complerta fa poc més d’un any: els regidors van aprovar els pressupostos del 2022 desobeint el vot contrari acordat en assemblea. El partit va expulsar els edils, que van continuar com a regidors no adscrits. Al cap d’uns mesos, però, van plegar. Dos d’ells ho feien després de denunciar irregularitats penals en la gestió de govern.

Ara els cupaires confien almenys mantenir els tres regidors i defensen que el projecte del partit manté l’essència d’ara fa quatre anys, “que no es va saber executar amb els representants escollits”. La candidatura l’encapçala ara Josep Manel Ametllé, ‘Jota’, que lamenta que el pas pel govern no va servir per “tensar la corda” d’ERC i Junts cap a polítiques “més socials”. De cara a la propera legislatura, veuen inviable entendre’s amb ERC i Junts “per falta de confiança mútua”, i donen per fet que els republicans estudiaran un pacte amb el PSC si això els garanteix estabilitat.

Per la seva part, Ciutadans augura que Esquerra perdrà possibilitats de repetir al capdavant del govern “per la mala gestió arreu de la ciutat”. La llista la lidera per segona vegada Erika Quintero, que fa una crida a desmarcar el partit municipal del tarannà a la baixa que viu Cs a nivell català i estatal. La formació aspira ampliar els tres regidors però admet que el context els aboca a una fragmentació dels votants de dretes que pot propiciar el retorn del PP, sense descartar l’entrada de Vox.

Finalment, la candidatura de Som VNG situa per primer cop al capdavant el regidor Juanma Rodríguez. Confia en mantenir els dos regidors aconseguits els darrers dos comicis, en què estaven emparats per Podem. Ara, però, admeten que la irrupció de la candidatura Vilanova En Comú Podem i la històrica exregidora d’ICV Iolanda Sánchez pot fer-los perdre vots si l’electorat nouvingut cau en la confusió de les marques.

Som VNG considera que la disputa entre PSC i ERC podria capgirar-se i traduir-se després del 28-M en una entesa de govern que seguís l’estela dels acords signats per les dues formacions al Parlament i el Congrés. La formació sosté que els dos partits “comparteixen un mateix model de ciutat” en aspectes com el comerç o la gestió dels residus, i adverteix que plantejarà nombroses “línies vermelles socials” si la investidura depèn del seu suport.

Fora dels partits amb representació actual i dels ja esmentats, aquest 28-M a la capital del Garraf també presenten candidatura Convergents i la nova formació municipalista Transformem Vilanova, impulsada per moviments veïnals, associatius i comerciants.

Mobilitat, comerç i residus, entre els grans reptes

Veure si es consolida la pacificació del centre de la ciutat o si els nous governants opten per refer els canvis dels darrers mesos serà un dels eixos que previsiblement marcaran l’inici del proper mandat. De forma estreta al pla de pacificació hi haurà la implantació de la Zona de Baixes Emissions, d’obligat compliment a partir del 2024, i que el proper govern haurà de definir com aplica.

Vinculat a les polítiques de mobilitat hi ha la dinamització del comerç local. Els petits empresaris fa mesos que reclamen millores al centre per poder competir amb els parc comercial obert a les afores de la ciutat i amb la liberalització horària que, diuen, només beneficia les grans marques.

Un altre dels grans projectes que s’espera que es resolguin els propers quatre anys és el model de recollida d’escombraries, després que hagi quedat aturada la implantació del porta a porta per diversos entrebancs jurídics en el procés de licitació. L’actual pròrroga en què es troba el servei ha estat motiu reiterat de queixes veïnals per falta de recursos a les necessitats actuals de la ciutat.

En clau econòmica, és a l’aire el futur de les antigues instal·lacions de Mahle després que la multinacional alemanya marxés acomiadant més de 340 treballadors. La companyia manté negociacions directes amb diversos inversors interessats, però a les converses també entren en joc diversos condicionants urbanístics que s’hauran de desencallar si es vol reindustrialitzar les  naus.