L'actor vilanoví Sergi López demana a Macron que França accepti el català com a llengua oficial de la UE

L'actor català Sergi López s'ha dirigit al president de la República Francesa, Emmanuel Macron, per demanar-li que França accepti el català com a llengua oficial de la UE. L'intèrpret nascut a Vilanova i la Geltrú, guanyador de dos premis César i amb una carrera professional molt reconeguda a França, s'ha afegit així a la campanya 'Say Yes' de Plataforma per la Llengua per demanar als estats europeus que votin a favor de l'oficialitat del català a Europa. "El català és una llengua parlada per 10 milions d'europeus, i la seva acceptació com a llengua oficial reforça i protegeix el patrimoni cultural i històric d'Europa, que ens pertany a tots", ha recordat López, en francès i en un vídeo de 45 segons de durada difós per l'entitat cultural.

"És per això que demano a França d'acceptar aquesta llengua, la meva llengua, com a llengua oficial europea", afegeix l'actor català. La campanya de Plataforma per la Llengua inclou una pàgina web en anglès que explica les raons per l'oficialitat del català a la Unió Europea –que s'hauria de debatre el proper 19 de setembre al Consell de la UE- i una campanya de publicitat en mitjans paneuropeus com Politico i Euronews, o en mitjans estatals com el diari francès 'Le Figaro' o el diari suec 'Dagens Nyhete'. "Els europeus han de saber que el vot del dia 19 no és quelcom menor que passarà desapercebut sinó que serà seguit atentament per 10 milions d'europeus", ha apuntat el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder.

L'entitat seguirà duent a terme fins al dia 19 reunions 'diplomàtiques' per explicar a representants d'arreu de la UE quines són les raons per les quals han d'acceptar el català com a llengua oficial o, en paraules d'Escuder, "perquè vegin que no hi ha raons per excloure'l". Després de certes reticències presentades sobre l'oficialitat per raons de cost per part de fonts de Suècia i de Finlàndia, el govern espanyol va anunciar ahir divendres que assumiria el cost econòmic de fer oficials el català, el basc i el gallec.