Mònica Gallardo: 'no podem demanar responsabilitats al ciutadà quan el transport públic que tenim és ineficient i insuficient'

El Consell Comarcal del Garraf ha iniciat un nou mandat i ha centrat les seves prioritats en el benestar social, la sostenibilitat i la transició energètica, tres eixos que engloben un conjunt ampli de serveis, projectes i accions adreçades a la ciutadania i desenvolupades en cooperació amb els ajuntaments, en àmbits de serveis socials, igualtat, joventut, infància, educació, habitatge, ocupació, cultura i patrimoni.

El mandat ha començat posant en primera plana un dels problemes endèmics del territori: la mobilitat.

La mobilitat és l'assignatura pendent i l'objectiu clau a treballar en aquest mandat perquè interpel·la directament a totes les altres qüestions: des de l'àmbit social al desenvolupament econòmic. Si no som capaços de revertir les mancances que té aquest territori en l'àmbit de la mobilitat en tots els seus aspectes (interna i externa), serà estèril tota la resta de la feina.

Caos a Rodalies, un peatge abusiu i un bus saturat, què pot esperar el Garraf a mig termini?

Que s'escolti el clam unànim del territori. Hem de posar en valor una cosa que ha fet aquesta comarca en aquest temps que ha estat el treball en xarxa, que evidenciem en espais com el Pacte pel Penedès Marítim, una taula on hi ha representants, a més del consell comarcal, tots els ajuntaments des de Calafell fins a Sitges, però també els agents socials i econòmics. Perquè les reclamacions que elevem a la Generalitat no són la voluntat d'un determinat partit o govern, sinó que s'han consensuat entre tots plegats. A curt termini, hem demanat una reunió amb la nova consellera de Territori pel compliment dels compromisos: per una banda destensionar la C-31, sobretot entre El Vendrell i Vilanova i la Geltrú, amb la gratuïtat del tram de la C-32 entre El Vendrell i Sitges; d'altra banda també cal abordar de nou el descompte per pas freqüent al peatge de Vallcarca. Hem demanat a la Diputació de Barcelona un estudi sobre el territori. I és que estem parlant d'una comarca de més de 150.000 habitants, un territori que creix i ho veiem amb serveis com els educatius, on hi ha hagut problemes per iniciar el curs en alguns municipis amb normalitat. El Garraf és una comarca que creix i que no té alternatives de transport públic: acaba de passar la Setmana de la Mobilitat i jo no hem veig amb cor de demanar-li responsabilitats a un ciutadà i que utilitzi el transport públic quan aquest és absolutament ineficient o és insuficient.

El nou govern comarcal ha presentat el pla de mandat amb una marca de referència: Garraf, comarca cuidadora

És un dels exemple de la capacitat de concertació i treball conjunt del territori. Gràcias als ajuts que han arribat d'Europa, hem treballat en l'àmbit de la dependència. Des de les institucions estem acompanyant tots els agents implicats per treballar en investigació (amb la UPC, el Consorci Sanitari, l'Institut de Robòtica) i ara hi ha un nou paradigna després de la pandèmia per materialitzar les noves maneres de cura i ens oferim com a territori pilot. L'objectiu és que la gent pugui estar a casa seva sense necessitat d'hospitalització, però amb atenció sanitària i cures a domicili. El Garraf té sis municipis de tipologia molt diversa, així que la prova pilot pot ser exportable altres territori ja que tenim ciutats grans, pobles petits, municipis amb molta disgregació de la població en urbanitzacions, etc... És un projecte ampli i transversal que vol posar l'atenció en tot el cicle vital de la persona.

La dinamització econòmica és un dels gran reptes del territori però sembla que no passarà per la reindustrialització.

Aquesta no serà una decisió estrictament política sinó que ha de partir del que surti del Pacte per a l'Ocupació des d'on treballem les línies estratègiques a desenvolupar. Creiem que la reindustrialització és un camí que ha començat i li hem de donar continuïtat. Venim de l'experiència amb la Federació d'Empresaris que ha treballat en l'àmbit de l'automoció, s'ha fet una radiografia i una posterior posada en pràctica en la formació perquè les empreses de serveis d'un sector que sempre havia tingut un pes important a la comarca puguin tenir activitat.

Quin paper han de jugar els consell comarcals amb el desplegament de les vegueries i les delegacions del Govern?

Estem en un moment de transició, el desplegament de la vegueria del Penedès és molt recent i és molt important l'històric dels consells comarcals que tenen una motxilla plena del que ha de ser una administració intermitja per donar resposta als municipis més petits. Els consells comarcals són necessaris per avançat en l'equilibri dels drets de la ciutadania.

Junts i PSC han renovat el parcte de govern comarcal, quines són les línies mestre d'aquesta entesa?

La renovació ens permet continuar amb allò que van iniciar el passat mandat. Ens vam demostrar la capacitat i lleialtat institucional i malauradament en alguns casos i afortunament en d'altres, les línies que vam marcar fa 4 anys encara són vigents. La transició energètica i la cura del patrimoni són objectius del mandat. Si volem que aquest territori tingui oportunitats, més enllà de la configuració dels diferents governs locals, hem d'avançat junts per demanar els recursos que han de venir. Volem generar aquesta complicitats que en el mandat anterior potser hem trobat a faltar per part d'algun ajuntament. Cal apel·lar a la generositat política i institucional perquè tot el que fem junts revertirà en millores per a la ciutadania.