SCC reclama a l'Estat "la fi dels favors polítics al nacionalisme" i exigeix pactes "que no destrueixin la convivència"

L'entitat Societat Civil Catalana (SCC) ha reclamat a l'Estat "la fi dels favors polítics al nacionalisme" i ha exigit pactes "que no destrueixin" la convivència a Catalunya. Així ho ha reivindicat la seva presidenta, Elda Mata, en el marc de la manifestació convocada per l'entitat contra l'amnistia i l'autodeterminació a Barcelona. Així mateix, SCC ha criticat que l'actual president del govern en funcions, Pedro Sánchez, no hagi volgut pactar un acord de mínims "amb la dreta espanyola" de cara a la investidura, però sí que ho vulgui fer amb "amb la catalana". "No blanquejarem el nacionalisme", ha afegit Mata. La manifestació ha reunit 50.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 300.000 segons l'organització

La protesta ha començat a caminar al punt del migdia, baixant Passeig de Gràcia fins a la intersecció amb Gran Via, on s'ha situat l'escenari i han tingut lloc els parlaments finals. La manifestació comptava amb una capçalera principal, que lluïen els organitzadors, i una segona més enrere amb espai per als polítics.

Centenars de persones acompanyades per pancartes, banderes espanyoles i, en menor mesura, europees, han desfilat pel centre de Barcelona. "Puigdemont, a presó" i "Espanya és una i no 51" han estat els càntics més repetits. Entre els assistents, manifestants vinguts de Catalunya i de fora del Principat. També ha estat així en el cas dels polítics, amb els principals líders de PP, Vox i Cs. Concretament, hi han assistit el president popular, Alberto Nuñez Feijóo, acompanyat de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso; el líder de Vox, Santiago Abascal; i el president del grup parlamentari de Cs, Carlos Carrizosa.

Per al retorn de la convivència i el consens

Al final del recorregut, on s'ha situat l'escenari, els organitzadors de la protesta han fet les intervencions finals, des d'on han fixat una posició de retorn "a la convivència i al consens", tal com ha expressat Mata. "Reclamem aquest retorn especialment al PP i al PSOE, però a tots els qui s'hi vulguin afegir", ha reblat la presidenta, que també ha dit que els dos partits "no són enemics", sinó "adversaris polítics del mateix país". Per això, ha criticat que Sánchez no hagi pactat una investidura amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, però que sí ho vulgui fer "amb el partit que ha fracturat Catalunya", en referència a Junts.

En la mateixa línia, el vicepresident de SCC i coordinador de la manifestació, Álex Ramos, també ha carregat contra la vicepresidenta segona del govern espanyol,Yolanda Díaz, a qui ha acusat de viatjar a Waterloo per "ressuscitar un polític del passat", Carles Puigdemont, només "per obtenir els vots de Junts". "És fred, és oportunista i ho ha fet per aconseguir butaques", ha criticat Ramos.

Amnistia i autodeterminació "van juntes"

Segons SCC, l'amnistia i l'autodeterminació "no són un debat jurídic", sinó un projecte "perquè uns segueixin al poder", tal com ha expressat Paco Vázquez, exalcalde socialista de La Coruña. "És un capítol més d'un gran problema polític en què els comunistes volen alterar la forma d'Estat i derogar la Constitució", ha afegit.

De la mateixa manera, l'entitat ha volgut alertar que amb l'amnistia "no es superarà res" sinó que es "mantindrà la unilateralitat". A més, asseguren que legitimar-la "és el primer pas per arribar a l'autodeterminació". "Amnistia i autodeterminació van juntes", han reivindicat.

"Amnistia és esborrar delictes i deslegitimar la justícia, és fer Veneçuela d'Espanya", ha considerat Vázquez, que ha insistit que aquest debat "no és de dretes contra esquerres". També ha refermat aquesta posició Teresa Freixes, experta en Dret Constitucional i membre de SCC, que ha afegit que la llei d'amnistia, "a qui alguns volen dir llei de concòrdia", és precisament "de discòrdia". "Només té com a objectiu perpetuar uns quants al poder, i de progressista no en té res", ha criticat.

Sota els clams de "no en el meu nom, ni amnistia ni autodeterminació", la presidenta de l'entitat ha demanat als manifestants que "s'enorgulleixin" de ser els que "respecten la història" i "defensen els valors de la democràcia". "No defallirem ni estem disposats a blanquejar el nacionalisme", ha subratllat.