L'educació, la sequera o el finançament i els impostos enfronten més els partits que el futur del procés

L'educació, la sequera, el finançament de la Generalitat i els impostos han estat els grans temes del debat que les formacions polítiques que es presenten a les eleccions al Parlament d'aquest diumenge han fet aquest dilluns a la nit. El procés independentista ha quedat en un segon pla al plató que La Sexta ha habilitat per al debat entre els candidats a president de la Genralitat d'ERC, Pere Aragonès; el PSC, Salvador Illa; Vox, Ignacio Garriga; Comuns Sumar, Jéssica Albiach, i el PPC, Alejandro Fernández. Per part de Junts ha acudit al debat l'exconseller Josep Rull i Laure Vega ha estat la representant de la CUP.

El procés, relegat

El procés independentista ha quedat relegat en un debat on les formacions han xocat més pel seu model social i econòmic, i on s'han retret també la manca d'inversions i l'estat de Rodalies. Aragonès, Rull, Vega i Albiach han defensat el referèndum d'autodeterminació, mentre que Illa l'ha rebutjat per "divisiu" i Fernández, Garriga i Carrizosa han advertit que el candidat del PSC cedirà de nou a les pretensions de l'independentisme.

Aragonès ha promès que si ERC governa i té la força "hi haurà referèndum" com hi ha hagut, ha recordat, els indults i l'amnistia. "Ara anem a aconseguir la segona fase, i tot dependrà de la força en vots que ens doni la ciutadania", ha dit, i "de la mateixa manera que ens deien que l'amnistia era impossible, farem el referèndum".

Carrizosa ha recordat precisament que Illa deia "no" a l'amnistia, i ara "hi ha un greu risc" que també canviï d'opinió sobre el referèndum. "És vergonyós que s'amnistií els que van fer tant de mal", ha dit, i "em preocupa que Feijóo no veu les coses de la mateixa manera que els que hem patit el procés".

Rull ha acusat Carrizosa de fer un "espectacle" i l'ha advertit que a diferència de Cs "nosaltres mai haguéssim empresonat ningú" per defensar pacíficament les seves idees. Ha recordat que una gran majoria dels ciutadans de Catalunya entenen que "les urnes són la solució".

Illa ha afirmat que l'amnistia "és una bona mesura" 'perquè és "un acte de generositat" que "obre horitzons de futur". "Puc entendre que hi hagi gent que tingui reticències", però "objectivament les coses han millorat". Ha avançat que el referèndum no comptarà amb el suport del PSC "perquè és divisiu".

Albiach ha recordat que la seva formació "sempre" ha apostat per fer possible que "els catalans puguin votar". Ha defensat també l'amnistia com a eina "útil" per "fer política des de la fraternitat, i no des de la venjança i l'odi". Amb tot, ha retret a Junts que equipari els governs del PP i Vox amb un executiu on participin els comuns.

Fernández ha afirmat que el procés "no porta la independència, sinó la decadència" i l'amnistia ha donat "un baló d'oxigen a ERC i a Puigdemont" per tornar a la pantalla anterior. "El major servei que un polític català pot fer a la seva societat és acabar amb aquesta bogeria que no porta enlloc", ha dit.

Laure Vega ha defensat el referèndum com a "sortida democràtica", i ha apuntat que cal que des de Catalunya també es decideixi qüestions com posar punt i final als desnonaments. "Si volem abaixar els impostos i no hi ha serveix públics forts, segurament no tindrem república".

Sequera

L'oposició al Govern en funcions presidit per Pere Aragonès ha coincidit a criticar-li la gestió que ha fet de la sequera i també dels resultats educatius. Durant el debat electoral d'aquest dilluns a la nit a La Sexta, els candidats han presentat diferents propostes per fer front a la falta d'aigua i han carregat contra Aragonès, a qui han acusat de no haver fet prou per assegurar-ne les reserves i el subministrament. En l'àmbit educatiu, Vox, PPC i Cs han atacat la immersió lingüística en català mentre que la resta de formacions s'ha centrat a parlar de canvis en el sistema.

El candidat d'ERC a president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha explicat que té una planificació perquè la situació de sequera actual "no torni a passar" i Catalunya tingui "resiliència absoluta" davant de la falta d'aigua per a l'any 2030. Ha criticat que governs anteriors "quan plovia s'oblidaven de les infraestructures" i ha rebutjat "molt clar" un transvasament de l'Ebre a les conques internes.

Tampoc ha donat suport a interconnectar les conques catalanes amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre el primer secretari del PSC, Salvador Illa, que ha considerat la sequera "el resultat de deu anys" de governs independentistes. "No estem preparats per afrontar una sequera que és molt greu", ha lamentat, i ha proposat construir dessaladores i millorar l'eficiència de la xarxa i també mesures per al reg agrícola, "especialment al canal d'Urgell".

L'exconseller Josep Rull, que forma part de la candidatura de Junts a les eleccions al Parlament, ha advertit que la crisi climàtica "no és cap broma" i pot ser "l'amenaça més seriosa que té la humanitat", per la qual cosa Catalunya ha d'estar preparada per afrontar sequeres. Quan altres participants al debat han acusat els governs de CiU d'haver abandonat projectes hídrics, s'ha defensat dient que el tripartit del PSC, ERC i la desapareguda ICV-EuiA va deixar les arques de la Generalitat "absolutament" buides. Després que Aragonès li preguntés si donaria suport a dur aigua de l'Ebre a la resta de Catalunya, ha dit que no hi dóna suport.

La cap de llista de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, li ha replicat que Catalunya pot fer front a la sequera actual "gràcies a la dessaladora del Prat de Llobregat" i ha demanat "renunciar a macroprojectes" com el complex d'oci que Hard Rock vol instal·lar al Tarragonès i que, segons la líder dels comuns, consumiria la mateix quantitat d'aigua que una ciutat de 30.000 habitants.

Per part de la CUP, Laure Vega ha coincidit amb Albiach que "l'aeroport i el Hard Rock no són mesures possibles" si es vol fer front a l'emergència climàtica i ha parlat d'augmentar la recaptació per obtenir els recursos necessaris per millorar la situació. Ha assenyalat que els darrers anys "mentre els sous dels directius sí que pujaven les infraestructures no es feien".

El candidat de Vox a la Generalitat, Ignacio Garriga, ha assegurat que "si avui els catalans no tenen aigua és per culpa del PSC, Junts i ERC" i ha defensat la interconnexió entre conques, un pla estatal d'aigua i transvasar aigua de l'Ebre "si és necessari". "Tenim solucions", ha afirmat, i ha retret als partits que han governat els darrers anys que hagin deixat "que hi hagi canonades que perden".

També ha parlat d'interconnectar les conques internes amb la de l'Ebre el president del PPC, Alejandro Fernández. De fet, ha proposat fer-ho "en vuit mesos" perquè les dessaladores són "necessàries però insuficients". El presidenciable dels populars ha advertit que "un Govern en ple segle XII que és incapaç d'abastir aigua per a tota la població de Catalunya és un Govern fallit".

El candidat de Cs, Carlos Carrizosa, no s'ha pronunciat sobre la interconnexió de xarxes però ha criticat que el segon tripartit, presidit pel socialista José Montilla, paralitzés la construcció de més dessaladores "perquè va ploure". Alhora, ha acusat de la situació de sequera els darrers governs perquè "com que s'estaven ocupant del procés no estaven fent el que havien de fer", com arreglar les pèrdues que té el sistema.

El debat de La Sexta ha congregat els candidats a president de la Generalitat de totes les formacions amb representació al Parlament a excepció de Junts, que ha apostat pel número tres de la llista que encapçala l'expresident Carles Puigdemont, i de la CUP, a qui ha representat la número dos de la candidatura per Barcelona. Les eleccions al Parlament se celebren aquest diumenge, 12 de maig.

Tots contra tots en impostos i dèficit fiscal

El debat sobre el dèficit fiscal i els impostos ha generat enfrontaments creuats en l'eix dreta-esquerra i també entre les formacions d'un i altre bloc. Rull ha advertit que el dèficit fiscal és "insostenible" i l'ha xifrat en 22.000 milions anuals que acaben beneficiant el dumping fiscal de "la senyora Ayuso".

El representant de Junts+ ha recordat que l'objectiu no ha de ser treure més recursos als ciutadans de Catalunya quan aquests es transfereixen a la resta de l'Estat "i no retornen". En aquest marc, ha insistit que l'Estat executa el 140% dels pressupostos a Madrid i incompleix el 40% a Catalunya.

Unes afirmacions que Carrizosa ha rebatut ironitzant sobre l'"Espanya ens roba" quan, segons ha dit, l'independentisme utilitza els impostos per "pagar les ambaixades". "Paguem més impostos en IRPF i tenim més impostos propis que ningú que graven coses ridícules i espanten l'economia", ha dit. "Els diners han d'estar a la butxaca dels contribuents i les empreses", ha sentenciat.

Un criteri compartit per Garriga, que ha acusat els independentistes i els socialistes de fer una política fiscal de "saqueig" i destinar els recursos a les persones en situació irregular, "en lloc dels catalans". "Estan destinant les ajudes socials als immigrants il·legals" i "han condemnat les classes mitjanes i treballadores a la manca de prosperitat".

Albiach ha retret a Garriga que hagi utilitzat "50.000 euros de l'erari públic" carregant al seu grup parlamentari despeses de "l'AMPA dels seus fills". Ha apostat per un nou finançament que no impliqui una rebaixa d'impostos, perquè això, ha afirmat, implica "retallades". "Els impostos són importants per redistribuir la riquesa", ha recordat, perquè "això és viure en comunitat".

Illa ha promès "una nova etapa" en finançament a partir del model que consta a l'Estatut que preveu la creació d'un consorci tributari paritari entre l'Estat i la Generalitat. Ha afirmat que cal "erradicar" la "competència fiscal deslleial" dels territoris del PP, perquè Catalunya "no pot ser la tercera en aportació de recursos i la 14a en recepció". Això, ha dit, ho farà "amb una actitud de col·laboració" amb l'Estat.

També Fernández ha promès que suprimirà de manera "fulminant" els impostos de successions i de patrimoni, i rebaixarà "tots els trams de l'IRPF". Ha recordat a Rull que Junts es va comportar "com a cupaires" durant el seu govern. "Tots aquests impostos els han posat vostès".

Aragonès ha recordat que els pressupostos que van caure al Parlament incloïen una rebaixa de l'IRPF, i ha defensat de nou el "finançament singular" que és "crucial" per al desenvolupament del país.

I Laure Vega ha afirmat que el "saqueig" és el frau fiscal que cometen les grans fortunes, i ha advertit les formacions de la dreta que quan parla de rebaixar impostos hauria d'anunciar també les retallades que faran. "Estem parlant de serveis públics que la gent necessita", ha recordat, i "el que cal és reforçar els serveis públics".

Rodalies i inversions

La situació de Rodalies i les grans inversions com la de l'aeroport també han estat objecte de debat. Aragonès ha afirmat que el traspàs de Rodalies "està a prop" i serà possible si és prioritari per qui governi la Generalitat, com ho és per a ERC.

Illa ha apuntat que el PSC també és partidari del traspàs de Rodalies, però ha acusat el govern d'ERC de tenir "por de decidir" en infraestructures com l'aeroport o la B-40 que ell es compromet a "desbloquejar". "Jo vull una Catalunya oberta, connectada, i econòmicament pròspera", i per tant "necessitem un aeroport amb garanties".

Rull ha defensat també l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, i ha destacat que no pot competir amb igualtat d'oportunitats amb el de Madrid. En aquests moments, ha dit, el Prat està condemnat a ser un aeroport de "low cost", i mentre les decisions les adopti AENA "serà molt complicat que pugui competir en termes reals".

Albiach ha retret al PSC i Junts que formin una "coalició de l'asfalt" per ampliar l'aeroport del Prat i incentivar el turisme, quan falten "més trens" a Rodalies i a preus assequibles.

Fernández ha advertit que si Catalunya vol ser líder a Europa "necessita un aeroport de primera, no de segona". Ha afirmat que a Catalunya s'ha instal·lat una política "perroflautista" del "no a tot". "Si els comuns i la CUP haguessin governat fa 30 anys no hi haurà port aventura, autopistes i carreteres, i aniríem tots amb tapa-rabos".

Garriga ha insistit a vincular la immigració i la inseguretat. "Els que s'omplen la boca de feminisme han convertit els transports públics en un lloc de risc", i "avui Catalunya alberga una de cada tres violacions a Espanya".

Illa ha rebatut aquestes afirmacions acusant Garriga de fer "demagògia" i l'ha "convidat" a anar a Itàlia a veure que ha fet finalment Meloni. També Albiach ha acusat Vox d'oblidar que "seguretat" també és tenir "un sostre" i "una feina digna", però ells "s'oposen a l'augment del salari mínim".

Carrizosa ha acusat els governs "separatistes" de la paràlisi en les infraestructures. "Vostès han posat Catalunya a la cua", ha dit, perquè "drenen els recursos i no treballen per als catalans". Ha mostrat les fotografies de Puigdemont i Machado per mostrar –ha dit- la diferència entre "un exiliat" i un "fugit".

L'escola catalana

En matèria educativa, tots els candidats han admès els mals resultats que presenta el sistema a les proves PISA però han fet diagnòstics i propostes diferents. Aragonès ha atribuït la situació a les retallades de fa més d'una dècada i ha defensat que el seu Govern les ha "revertit". Això "permetrà que en un futur molt proper ja es reverteixin els resultats", ha garantit, i ha exposat algunes mesures que ha impulsat ERC, com la gratuïtat de l'educació infantil a partir de 2 anys, o que s'han incorporat "9.000 professors i mestres" al sistema: "Són les bases per millorar".

Rull li ha recriminat que hi ha "més mestres, més professors, però menys resultats". Ha deplorat que "no s'ha posat en valor el lideratge pedagògic de determinades escoles" i ha avisat que hi ha el risc que moltes escoles deixin de ser un motor d'"ascensor social".

Illa ha demanat "fixar-se en les escoles de Catalunya que ho fan bé" i ha proposat la gratuïtat absoluta de l'etapa de 0 a 3 anys, més places per a la Formació Professional (FP), "desburocratitzar" l'educació i donar més recursos al professorat. "A Catalunya hi ha bones escoles i molt bons professionals i se'ls ha d'escoltar", ha asseverat, i ha afegit que els qui han governat els darrers deu anys "alguna responsabilitat tindran".

Hi ha coincidit Albiach, que ha recordat a Aragonès que "ERC té tres anys a la presidència però és al capdavant d'Educació des d'en fa sis". Per als comuns cal recuperar la sisena hora lectiva perquè "és un greuge comparatiu" amb la concertada i la privada i acabar amb aquest sistema dual entre escoles públiques i les que no ho són.

Per al cap de llista de Vox, cal reforçar la comprensió lectora i que es permeti l'escolarització en castellà, trencant així amb el sistema d'immersió lingüística. De fet, ha preguntat al candidat del PSC si es compromet a permetre que els alumnes de les famílies que ho vulguin puguin rebre l'educació en castellà i no en català. També Carrizosa ha defensat acabar amb la immersió i ha recordat que Cs van ser els primers de "posar sobre la taula aquest problema que té més de la meitat de la població", ha assegurat.

Fernández ha subratllat que l'educació "és un assumpte molt seriós" i ha acusat l'esquerra i el nacionalisme de "voler convertir les aules en laboratoris ideològics". Davant d'això, ha apostat per seguir el model de Castella i Lleó, que els pares puguin escollir centre, donar més autonomia als professors i un sistema trilingüe que substitueixi la immersió en català.

Els ha respost Vega, de la CUP, que ha reivindicat la immersió com una demanda dels castellanoparlants "que volien que els seus fills aprenguin català". Ha retret a Vox, PPC i Cs que "els rics poden anar a aprendre els idiomes que vulguin" i que el problema real de l'educació es la concertació a la privada.

Vetos creuats per als pactes postelectorals

El debat ha evidenciat també les dificultats que hi pot haver l'endemà del 12-M per configurar una majoria de govern. Illa ha donat per fet que guanyarà aquestes eleccions i farà "un pas endavant" per a ser investit, però Aragonès ha advertit que li pot quedar "cara de Feijóo" sotmetent-se a una investidura per a la qual no té prou suports, i ha afirmat que només ERC pot "liderar" els acords sobre el referèndum i un finançament singular. "No és una qüestió de saber qui hi haurà a la cadira, sinó el que farem".

Josep Rull, per la seva banda, ha apel·lat de nou a la "unitat" de l'independentisme, i ha advertit que després d'aquests comicis "només hi ha dues opcions: Puigdemont o la proposta socialista", és a dir, "ambició o subordinació". Ha retret a Aragonès que ERC "incomplís" els acords d'investidura, una afirmació que ha fet reaccionar el candidat dels republicans, que ha recordat que Junts va sortir unilateralment del Govern i ha donat a l'equip de Puigdemont la "benvinguda" a l'estratègia de la unitat.

Illa ha tancat la porta a qualsevol opció que passi per la ultradreta de Vox o d'Aliança Catalana, però també per la dreta del PP, perquè "Catalunya està a un costat, i dreta i ultradreta a un altre". A més, ha demanat als ciutadans que defugin les "caramboles" i vagin al "vot directe" pel PSC, cosa que l'ha enfrontat amb Albiach, que l'ha acusat d'estar disposat a tancar acords amb Junts, que és "la refundació de Convergència". Els comuns, ha dit Albiach, no pactaran amb el partit de Puigdmeont i només impulsaran un govern progressista.

Alejandro Fernández també ha receptat "humilitat" a Illa, i ha afirmat que els acords postelectorals del PSC no es decidiran des de Catalunya. Li ha recordat que ja va guanyar unes eleccions i "no va servir de res" perquè "Sánchez li va ordenar que protegís ERC i Junts". "La pregunta és si tindrà el coratge necessari per enfrontar-se a Pedro Sánchez si és necessari per a Catalunya", però el coratge "no" és una de les seves virtuts, ha dit Fernández. Illa ha rebatut que les decisions del PSC "es prendran a Catalunya".

Ignacio Garriga ha utilitzat una línia argumental similar a la de Fernández. Ha acusat Illa de ser el líder d'un partit "separatista" que ha donat suport al govern d'ERC, als indults i a l'amnistia i "ara diu que no pactarà amb Junts i ERC". Un "teatre", segons Garriga, on Illa fingeix que és "alternativa" a l'independentisme, quan en realitat "representa el mateix".

Carrizosa, per la seva banda, ha admès que Cs ha comès "errors" i no ha sabut explicar algunes decisions que va adoptar, però s'ha mostrat convençut que podrà recuperar el vot que li va fer guanyar unes eleccions en una ocasió, i que ara, ha dit, en bona mesura "s'ha quedat a l'abstenció". Ha acusat el PP i el PSC de ser subsidiaris dels interessos de Sánchez i de Feijóo, i ha advertit que Ciutadans no donarà suport "a ningú que tingui els partits separatismes condicionant un govern".

Laure Vega ha defensat mesures com la limitació del lloguer turístic i la lluita contra el canvi climàtic, i ha retret al PSC i a Junts que defensin projectes com el Hard Rock o l'ampliació de l'aeroport. Ha recordat que per a la seva formació és vital que es parli d'una república des de la base dels serveis públics, el dret a l'habitatge i el dret a decidir.