Els vetos creuats i les discrepàncies entre partits independentistes posen en entredit els pactes postelectorals

Totes les enquestes coincideixen en una clara victòria del PSC però lluny de la majoria absoluta. Així doncs, després del 12-M els partits es veuran forçats a buscar acords si no volen una repetició electoral. Uns pactes que poden ser molt diversos, des d'entrar a formar part d'un govern a facilitar la investidura d'un president però quedant-se fora de l'executiu. En campanya, Illa s'ha vist forçat a rectificar i descartar un acord amb Junts. Una altra de les principals incògnites és si es reedita la majoria independentista al Parlament i, d'altra banda, si ERC torna a ser el partit independentista més votat o Junts li arrabassa aquesta posició. Tot plegat, a l'expectativa de si es poden refer confiances després del trencament del Govern.

Illa aposta per un govern "estable i transversal" i només exclou clarament Vox i Aliança Catalana. El candidat del PSC ha estat protagonista d'una polèmica en campanya arran dels pactes postelectorals. La setmana passada no va descartar un acord amb Junts i això va fer que fos blanc dels atacs tant dels comuns, que l'acusen de voler acords amb la dreta, com també per part de PPC, Cs i Vox, que l'equiparen amb les forces independentistes. Només 24 hores després, Illa va rectificar assegurant que PSC i Junts tenen "lògiques incompatibles". De tota manera, la candidatura de Carles Puigdemont ha descartat des de l'inici un pacte amb els socialistes.

El candidat del PSC garanteix que no pactarà amb el PP per poder ser president de la Generalitat si no és el més votat, és a dir, que no es repetirà una maniobra com la que va fer Jaume Collboni alcalde de Barcelona. Illa assegura que es presentarà a la investidura per ser president de la Generalitat i repta la resta de candidats a no bloquejar-lo si és el més votat. Fa tres anys va guanyar les eleccions però no va poder formar govern.

El flanc independentista, pendent d'una possible reconciliació

Junts ha vinculat els pactes postelectorals que hi hagi a Catalunya després del 12-M i l'estabilitat del govern espanyol. En aquest sentit, ha advertit als socialistes de les conseqüències si impedeixen que Puigdemont sigui investit.

El candidat de Junts+ ha negat rotundament un pacte amb el PSC i ha instat ERC a dir el mateix. Puigdemont només preveu ser president amb un pacte amb les formacions independentistes, tot i el trencament del govern ERC-Junts de la passada legislatura. I no descarta ser president encara que l'independentisme no superi el llindar de la majoria absoluta dels 68 escons. I és que, segons els seus càlculs, podria ser investit en segona volta per majoria simple amb una abstenció del PSC. Puigdemont però ha descartat oferir a la CUP entrar en un eventual govern argumentant que els mateixos anticapitalistes ho rebutjarien.

Inicialment, el cap de llista de Junts+ no va rebutjar taxativament un acord amb Aliança Catalana argumentant que el focus no s'havia de posar en el partit d'extrema dreta independentista. Però després, ha aclarit que no pactarà amb la formació de Sílvia Orriols si obté representació al Parlament tal com assenyalen les enquestes.

Tant ERC com la CUP insisteixen que negociaran després del 12-M en base al què, és a dir, en funció de les propostes que la resta de partits posin sobre la taula. La candidatura que lidera el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fixat quines són les seves principals prioritats de cara a la pròxima legislatura: posa les bases d'un referèndum, finançament singular i reforçar els serveis públics i català. Aragonès reivindica que el seu partit parla de propostes i no de cadires i evita així mullar-se i dir si està disposat a fer president Puigdemont o Illa.

Per la seva banda, la CUP avisa que no pactarà ni amb ERC ni amb Junts si continuen, segons el seu criteri, supeditats a Madrid i no fan un gir a l'esquerra. I en els últims dies ha avisat que ara mateix estan "molt lluny" d'investir Carles Puigdemont perquè "és la Convergència de tota la vida". Sí que exclouen clarament el PSC de l'equació dels pactes. Els anticapitalistes van facilitar la investidura de Puigdemont el 2016 i van donar suport a la d'Aragonès fa tres anys però de seguida es van desmarcar del president en considerar que no complia els seus compromisos.

També caldrà veure quin efecte té que es presentin dos partits independentistes més a les eleccions: la formació d'extrema dreta Aliança Catalana liderada per Sílvia Orriols i la candidatura Alhora de l'eurodiputada Clara Ponsatí. La dispersió del vot a formacions independentistes podria fer perillar la majoria independentista que hi ha actualment al Parlament o que depengués de l'extrema dreta independentista.

Els comuns volen un tripartit

Per la seva banda, la cap de llista de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, ha dit clarament que no pactarà amb Junts i ha apostat per un govern progressista, és a dir, un tripartit amb PSC i ERC. De fet, un dels arguments que la seva candidatura ha utilitzat reiteradament és que votar comuns garanteix un govern d'esquerres a diferència del que pot suposar votar el PSC. Tot i així, ha posat com a condició que no hi hagi Hard Rock, precisament el projecte que va fer descarrilar els pressupostos per al 2024 i el detonant de l'avançament de les eleccions.

El PP evita dir si pot fer Illa president per barrar el pas a l'independentisme

Pel que fa al bloc dels partits constitucionalistes, el PPC crida a no dividir el vot però no ha aclarit si els seus diputats poden servir per fer Illa president de la Generalitat amb l'objectiu d'evitar un president independentista. El candidat dels populars, Alejandro Fernández, ha posat condicions a un eventual acord amb Salvador Illa (PSC). Primer ha demanat "confiança i serietat" i també "obrir una nova etapa i enviar l'independentisme a l'oposició. "Ha de significar la ruptura de tots els acords amb el separatisme", ha afegit.

En canvi, Vox ha promès que no facilitarà un govern no independentista liderat per Illa. Ja que consideren que el candidat del PSC és el mateix que el que representa l'independentisme.

El candidat de Cs, Carlos Carrizosa, avisa els socialistes que no donaran suport a ningú que tingui també "els vots del separatisme" i posa en dubte que Illa descarti ara un acord amb Junts.  Carrizosa augura que Pedro Sánchez prioritzarà els suports dels partits independentistes per assegurar "la seva cadira" abans que Illa pugui ser president a Catalunya.

Acord PSC, ERC, Junts i comuns per aïllar Vox i Aliança Catalana

PSC, ERC, Junts, Comuns i CUP s'han compromès per escrit a no acceptar "ni per acció ni per omissió" els vots de Vox ni Aliança Catalana després del 12-M. També s'han conjurat per impedir la presència de l'extrema dreta a la Mesa del Parlament i tombar les seves iniciatives parlamentàries.