Aragonès assumeix els "molt mals resultats" i anuncia que ERC treballarà a partir d'ara "des de l'oposició"

El candidat d'ERC a les eleccions d'aquest 12-M, Pere Aragonès, ha assumit els "molt mals resultats" del partit. En una breu compareixença des de l'Estació del Nord, aquest diumenge a la nit, Aragonès ha anunciat que ERC treballarà a partir d'ara "des de l'oposició". De fet, ha convidat PSC i Junts a "gestionar la nova etapa", després dels resultats. Acompanyat del president d'ERC, Oriol Junqueras -que no ha parlat-, de la cúpula del partit i del seu executiu, Aragonès ha subratllat que es farà càrrec de responsabilitats "individuals", un cop s'acabin d'analitzar els resultats. L'encara president del Govern ha afegit que també caldrà assumir responsabilitats "col·lectives". Els 20 escons obtinguts aboquen ERC a un intens debat intern.

Aragonès ha comparegut a l'escenari habilitat a l'Estació del Nord acompanyat de membres de la llista, el seu Govern i l'equip de comunicació. Visiblement afectats pels resultats, els membres d'ERC han aplaudit el seu candidat, junt amb les desenes de persones que els han acompanyat des de la seu electoral. En un breu discurs, el president del Govern -entrarà en funcions els propers dies- ha reconegut els "molt mals resultats" de la seva formació.

El cap de llista republicà ha subratllat que s'ha mantingut la tendència dels resultats a les eleccions municipals i les espanyoles del 2023, i que ERC ha estat incapaç de "revertir". Aragonès ha afegit que l'obra del seu Gover i l'aposta per la negociació amb l'Estat per resoldre el conflicte que permet acabar amb la "repressió" no ha estat "prou valorada", o bé la ciutadania ha considerat que toca que l'etapa la lideri "algú altre".

En aquest sentit, Aragonès ha asseverat que l'oposició al govern independentista i d'esquerres que formen PSC i Junts "ha guanyat". I que a partir d'ara correspondrà a aquests dos partits gestionar una nova etapa. El candidat ja ha remarcat que, a partir d'ara, ERC ha de passar "a l'oposició", i que assumirà la voluntat de la ciutadania i que treballarà per continuar amb el seu projecte. Però ja no des de Palau.

Aragonès ha conclòs que assumirà "responsabilitats individuals", i que el partit també n'ha d'assumir de "col·lectives", un cop s'analitzin "amb serenor" els resultats als òrgans de direcció de Calàbria. I que, des d'ara, caldrà "adaptar i reorientar" el projecte d'acord amb la nova correlació de forces.

Aragonès també ha lamentat que Catalunya "no és aliena" a l'onada "reaccionària", en referència a l'entrada del partit d'extrema dreta d'Aliança Catalana, que se suma a Vox.

És la segona vegada -i consecutiva- que el partit que presidia la Generalitat queda en tercera posició en les següents eleccions. Ja va passar el 2021, quan Junts va quedar per darrere de PSC i ERC, i venia de tenir la presidència del Govern, amb Quim Torra.

Debat intern

Els mals resultats d'ERC aboquen el partit a un intens debat intern. Diverses fonts consultades per l'ACN asseguren que caldria celebrar un congrés extraordinari els propers mesos. Algunes veus consideren que hauria de tenir lloc ja abans de l'estiu.

De fet, quan Aragonès ha afirmat avui que cal assumir "responsabilitats col·lectives", també ho ha dit en clau de partit. Després dels resultats del 2023 i d'aquest 12-M, cada vegada sona més la necessitat dins d'ERC de renovar la direcció del partit, ara mateix comandada per Junqueras i Marta Rovira.

ERC ha obtingut aquest diumenge el seu pitjor resultat electoral des del 2010 i la caiguda d’escons més dura de la seva història. La formació liderada pel president Pere Aragonès ha perdut 13 escons i s’ha quedat només amb 20, amb un 13,6% dels sufragis. Amb aquests resultats, ERC ha cedit el lideratge de l’independentisme a la candidatura de JxCat de Carles Puigdemont, convertint-se així en la tercera força al Parlament. En les últimes eleccions, el 2021, també amb Pere Aragonès com a candidat, ERC va ser la segona força en vots i escons, amb 605.581 vots i el 21,3% dels sufragis, empatat en escons amb els socialistes de Salvador Illa. Llavors, ERC va ser primera força a Tarragona, però ara no ha aconseguit imposar-se a cap demarcació.

ERC ha estat el partit que ha perdut més vots en aquests comicis, reculant en més de 190.000 vots, i caient en 7,6 punts percentuals. ERC havia obtingut un 21% dels vots tant a les eleccions del 2021 com a les del 2017, tot i que en l’any del referèndum la xifra absoluta va ser molt més alta, amb 935.861 sufragis.

A Barcelona, ERC perd 7 escons i es queda només amb 12, deixant fora, per exemple, a l’exconseller Juli Fernández. A Girona en perd la meitat i n’obté 2, quedant sense escó Anna Torrentà i Jordi Orobotig. A Lleida, Marta Vilalta passa de 5 escons a 3, igual que a Tarragona, on liderava la llista la portaveu Raquel Sans. 

ERC no ha aconseguit capitalitzar l’efecte de la presidència de la Generalitat, i com ja li va passar a JxCat en els últims comicis, ha passat de ser el partit del màxim representant del país a la tercera força al Parlament. És el primer cop, però, que això mateix passa amb la formació presentant a la reelecció al propi president, ja que el 2021 Quim Torra no liderava la llista de Junts, que encapçalava Laura Borràs com a candidata efectiva, amb Puigdemont de número 1.

Els pitjors resultats d’ERC de la història democràtica actual van ser el 1988, amb només 6 escons, però en temps més recents, la dada més dolenta va ser després del tripartit, quan el partit llavors encapçalat per Joan Puigcercós tan sols va assolir el 7% dels vots, amb 219.173 paperetes i 10 escons.