Ciutadans desapareix del Parlament de Catalunya després de divuit anys d'història

Els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquest 12 de maig han comportat la desaparició de l'hemicicle català del partit Ciutadans (Cs) després de divuit anys d'història. La llista encapçalada per Carlos Carrizosa no ha aconseguit mantenir els sis diputats que li havien atorgat els comicis del 2021, en el que ja va suposar el descens més pronunciat de la formació, quan va perdre 30 escons. Cs va aconseguir els millors resultats en les eleccions del 2018, quan en plena explosió del procés sobiranista va obtenir 1.100.000 vots i 36 diputats. Els taronges van guanyar les eleccions en una victòria que l'aleshores líder de la formació, Inés Arrimadas, no va poder capitalitzar amb la presidència de la Generalitat.

Ciutadans es va presentar el 2021 amb Carlos Carrizosa com a candidat, en substitució d'Inés Arrimadas, i va protagonitzar la davallada electoral més gran que ha experimentat el partit en els seus 19 anys d'història: d'1,1 milions de vots l'any 2017 (el seu màxim fins ara) a 158.606 aquelles eleccions. Va passar així d'haver guanyat les eleccions al Parlament convocades per Mariano Rajoy en virtut de l'article 155 de la Constitució, amb 36 escons i un 25% de tots els vots, a ser la setena força, amb 6 diputats i un 5,6% dels sufragis.

Nascut l'any 2005 a Catalunya com a formació liberal i amb el suport fundacional de noms com Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras o Arcadi Espada, la irrupció del procés independentista va modelar l'ideari inicial de la formació taronja fins a convertir-la en un bastió del constitucionalisme i en un assot del sobiranisme.

La primera legislatura en la qual va obtenir representació al Parlament va ser la del 2006, amb tres diputats, els mateixos que aconseguiria quatre anys més tard. A les eleccions del 2012, però, el resultat es va triplicar, i Cs va aconseguir ser la penúltima força de la cambra amb 9 diputats. En aquestes tres conteses el grup va tenir com a candidat l'aleshores president de la formació, Albert Rivera.

Tres anys més tard, en el marc de l'expansió del partit a l'àmbit estatal i europeu, Rivera renunciava a encapçalar la llista al Parlament per afrontar l'aventura del Congrés dels Diputats. Inés Arrimadas agafava les regnes de la llista catalana i amb ella al capdavant el partit experimentava un creixement exponencial, amb 25 diputats, gairebé el triple que en la contesa electoral anterior. Cs va obtenir el segon lloc de l'hemicicle, només per darrere dels 62 diputats de Junts pel Sí, ja en plena onada sobiranista.

El 2018 Ciutadans va aconseguir el que fins ara ha estat el seu zenit. 1.100.000 persones van triar la papereta dels taronges un altre cop amb Inés Arrimadas al capdavant i van situar el partit com el més votat de la cambra catalana en plena aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. Els 36 diputats que va aconseguir el partit no van ser suficients, però, per superar el repte de formar una majoria que permetés investir Arrimadas com a presidenta de la Generalitat. L'aleshores líder de Cs a Catalunya es va haver de conformar amb ser cap de l'oposició.

El 2021, després de la crisi soferta a les eleccions estatals de dos anys abans que va comportar la marxa de Rivera i l'encimbellament d'Arrimadas al capdamunt del partit, Cs va situar com a cap de llista per als comicis al Parlament Carlos Carrizosa, malgrat que en unes primàries prèvies havia guanyat Lorena Roldán. Davant d'aquest fet Roldán va abandonar el partit i va fitxar poc després pel PP.

En els comicis del 2021, arrossegat per les crisis externes i internes, Ciutadans va experimentar una davallada sonada que va fer perdre 30 escons a la formació, un resultat que els relegava novament a la penúltima posició de l'hemicicle, només per davant dels tres diputats del Grup Mixt. Aquells comicis han acabat essent, de moment, l'última legislatura amb representació dels taronges al Parlament de Catalunya.