Amnistia: De la demanda política a l’aprovació definitiva al Congrés

Si tira endavant, la llei d'amnistia posarà punt final aquest dijous a un llarg periple que es remunta a la detenció i l'exili dels responsables del referèndum de l'1 d'octubre. Tant pels defensors com pels detractors de la norma, suposa l'aposta més arriscada de Pedro Sánchez en la seva estratègia per pacificar el moviment sobiranista i acabar amb la judicialització de l'intent d'independència del 2017. De fet, malgrat comptar amb un ampli suport a Catalunya -de fins al 60% segons el CEO-, la iniciativa ha generat una forta reacció a la dreta i en diversos estaments de l'estat. També el PSOE va negar aquesta fórmula fins a l'estiu, quan els resultats del 23-J la van situar com a peatge inevitable per evitar una repetició electoral.

Més enllà de la ràpida, tot i que tortuosa, tramitació de l'amnistia a les Corts, per anar al seu origen cal remuntar-se fins a l'octubre de 2017. Va ser en aquell moment quan la resposta del govern espanyol al referèndum de l'1-O va precipitar la detenció o fugida de tot l'executiu català. Prèviament, van ser arrestats també els líders de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

Enmig de la commoció per les detencions, i amb la Generalitat intervinguda per l'executiu espanyol en virtut de l'aplicació de l'article 155, algunes veus van començar a plantejar l'amnistia com una resposta a l'onada de judicialització. De fet, una de les primeres vegades en què es fa pública menció d'aquesta fórmula va ser en un ple de l'Ajuntament de Barcelona el mes de novembre de 2017, quan l'aleshores regidor dels Comuns Gerardo Pisarello va plantejar l'amnistia com una sortida a la situació política catalana.

L'opció de reclamar una llei com la que ja es va aprovar el 1977, sota el govern d’Adolfo Suárez, per acabar amb la repressió franquista va anar agafant cos durant l'època en què l'independentisme vivia amb la meitat del Govern català a la presó, i l'altra meitat a Bèlgica. Tant és així que a les eleccions catalanes del 21-D de 2017, partits com ERC, la CUP o els Comuns, i entitats com Òmnium Cultural, van situar aquesta proposta com una possible solució.

Amb tot, el camí fins a l'aprovació de l'amnistia s’ha anat pavimentant amb altres mesures de desjudicialització que han servit com a camp de proves. És el cas dels indults als condemnats pel Suprem per l'1-O (2021) o la derogació del delicte de sedició (2022). Ambdues iniciatives van comptar amb el suport del PSOE, que va anar modulant la seva posició respecte als fets del 2017 d'ençà de l'arribada de Pedro Sánchez al govern espanyol amb una moció de censura que va rebre el suport de bona part de l'independentisme.

Amb tot, l'amnistia com a proposta políticament viable no va entrar en joc fins després de les eleccions del 23 de juliol de 2023. En aquell moment, els resultats van dibuixar un escenari incert, on qualsevol majoria per evitar una repetició electoral o un govern amb PP i Vox passava per un nou acord entre l'esquerra espanyola i l'independentisme català. En aquest punt, Junts i ERC van refermar la seva aposta per l'amnistia i la van plantejar com a condició imprescindible per investir al líder socialista.

Un cop va aconseguir revalidar-se a la Moncloa, Sánchez va activar l'engranatge parlamentari per aprovar la llei, que va votar-se per primer cop al Congrés només un mes després de la investidura. A partir d'aquí, la tramitació va encetar un camí tortuós de negociacions i tensions entre socis sobre l'abast de la norma que gairebé la va fer descarrilar al mes de gener. Superades les discrepàncies, la llei se'n va anar al Senat, on la majoria absoluta del PP la va vetar, per retornar-la a la cambra baixa que, previsiblement, l'aprovarà aquest dijous.

Cronograma de l'amnistia

16 d'octubre de 2017: Entrada a presó de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart per l'1-O

30 d'octubre de 2017: Carles Puigdemont marxa a Bèlgica amb diversos consellers del Govern de l'1-O i inicia l'estratègia de l'exili.

2 de novembre de 2017: L'Audiència Nacional dicta presó incondicional per als consellers destituïts Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carles Mundó i Meritxell Borràs.

2 de novembre de 2017: En un ple de l'Ajuntament de Barcelona després de la detenció dels Jordis els comuns demanen l'amnistia.

13 de desembre de 2017: Miquel Iceta diu que demanaria indults si els presos de l'1-O són condemnats.

21 desembre 2017: Eleccions al Parlament amb els comuns, ERC i la CUP parlant d'amnistia o portant-la als programes.

14 d'octubre de 2019: Es publica la sentència del Tribunal Suprem als líders de l'1-O.

25 desembre de 2020: Òmnium situa l'amnistia com a única sortida a la repressió.

16 de març de 2021: ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP registren la llei d'amnistia i insten Sánchez a demostrar que creu en una "solució política".

13 de juny de 2021: Concentració amb Vox, PP i Ciutadans a la Plaça Colón de Madrid contra uns possibles indults.

21 de juny de 2021: Pedro Sánchez fa un acte al Gran Teatre del Liceu per explicar els indults davant la societat catalana.

22 de juny de 2021: El govern espanyol indulta als líders de l'1-O després de tres anys a la presó. El president Pere Aragonès compareix des de Barcelona i demana amnistia i autodeterminació.

23 de juny de 2021: Els condemnats pel procés surten de presó després de ser indultats. Alguns reclamen de nou una amnistia a tots els encausats independentistes.

11 de novembre de 2022: El PSOE i Unides Podem presenten al Congrés una proposta per eliminar el delicte de sedició.

15 de desembre de 2022: El Congrés aprova la derogació del delicte de sedició.

23 de juliol de 2023: Eleccions al Congrés dels Diputats.

24 de juliol de 2023: Junts diu que no faran president a Sánchez "a canvi de res" i Illa diu que tot el que es pacti serà dins de l'estat de dret.

4 de setembre de 2023: Reunió entre Yolanda Díaz i Carles Puigdemont a Brussel·les.

5 de setembre de 2023: Carles Puigdemont condiciona la investidura de Sánchez a una llei d'amnistia.

6 d'octubre de 2023: Pedro Sánchez parla per primera vegada de l'amnistia.

8 d'octubre de 2023: Manifestació a Barcelona de Societat Civil Catalana en contra d'una possible llei d'amnistia.

10 octubre 2023: Sumar presenta la seva proposta d'amnistia a l'Ateneu Barcelonès.

19 d'octubre de 2023: Debat sobre l'amnistia a la comissió territorial del Senat amb Aragonès i els presidents autonòmics del PP.

28 d'octubre de 2023: Pedro Sánchez defensa l'amnistia davant el Comitè Federal del PSOE.

29 d'octubre de 2023: Concentració de Vox a la plaça de Colón de Madrid contra l'amnistia.

2 de novembre de 2023: Félix Bolaños i Oriol Junqueras signen l'acord per a la investidura de Pedro Sánchez que inclou la llei d'amnistia. L'expresident José María Aznar demana a tots els estaments de la societat que actuïn contra l'amnistia: "Qui pugui actuar, que actuï".

7 de novembre de 2023: Comencen les protestes ultres davant la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid. S'allarguen durant setmanes impulsades per Vox i l'ambient ultra de la capital. El PP se'n desmarca.

9 de novembre de 2023: Junts i el PSOE tanquen un acord per investir a Pedro Sánchez que inclou l'amnistia a l'independentisme.

12 de novembre de 2023: Concentracions paral·leles del PP a totes les capitals de província de l'Estat. Feijóo omple la Puerta del Sol de Madrid.

13 de novembre de 2023: El PSOE registra la proposició de llei d'amnistia al Congrés.

14 de novembre de 2023: El PP aprova al Senat, on té majoria absoluta, una reforma del reglament que permet endarrerir la tramitació de la llei d'amnistia.

14 de novembre de 2023: El diari britànic 'The Guardian' publica un editorial en què recolza l'amnistia.

16 de novembre de 2023: Pedro Sánchez investit president amb els vots del PSOE, Sumar, l'independentisme i CC.

18 de novembre de 2023: Manifestació del constitucionalisme a la plaça de la Cibeles de Madrid per oposar-se a l'amnistia.

21 de novembre de 2023: La mesa del Congrés admet a tràmit la proposició de llei d'amnistia.

22 novembre de 2023: El ple de l'Europarlament debat l'amnistia.

12 de desembre de 2023: El Congrés aprova la presa en consideració de la llei d'amnistia amb 178 vots a favor.

30 de gener de 2024: La segona votació de l'amnistia al Congrés fa retrocedir la tramitació de la llei pels dubtes de Junts sobre el seu abast. La norma torna a la Comissió de Justícia en no aconseguir la majoria absoluta requerida.

8 de febrer de 2024: Comença la visita de la Comissió de Venècia per avaluar la tramitació de l'amnistia.

7 de març de 2024: Els partits favorables a l'amnistia tanquen un acord sobre les esmenes a la llei i elaboren el text definitiu.

14 de març de 2024: Ple extraordinari al Congrés per votar per segona vegada l'aprovació del projecte de llei d'amnistia. La norma aconsegueix la majoria absoluta requerida i passa al Senat.

15 de març de 2024: La comissió de Venècia avala la tramitació de l'amnistia, però en critica algunes coses.

8 d'abril de 2024: El president Pere Aragonès torna al Senat per defensar l'amnistia davant els presidents autonòmics del PP.

14 de maig del 2024: Després de dos mesos, el Senat imposa el seu veto a la llei d'amnistia gràcies a la majoria absoluta del PP i la retorna al Congrés.

26 de maig de 2024: El PP convoca una nova manifestació contra l'amnistia a Madrid i el PSOE l'acusa de "punxar".

30 de maig de 2024: El Congrés debat la llei d'amnistia per darrer cop i procedeix a la seva votació definitiva.