L'extrema dreta es dispara als grans països fundadors de la UE, però guanya menys pes de l'esperat a l'Eurocambra

L'extrema dreta es dispara a França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Bèlgica, cinc dels sis països fundadors de la Unió Europea, però guanya menys pes de l'esperat al Parlament Europeu. L'auge de Reagrupament Nacional de Marine Le Pen ha abocat França a unes noves eleccions, i l'avanç d'Alternativa per Alemanya ha castigat la coalició de govern de socialdemòcrates, liberals i ecologistes, i la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, s'ha consolidat arrasant als comicis europeus. El Vlaams Belang ha quedat primer a Bèlgica i el Partit de la Llibertat de Geert Wilders segon a Països Baixos. Del nucli inicial del bloc, només Luxemburg manté l'extrema dreta com una minoria política, si bé han aconseguit representació respecte al 2019.

A més, l'extrema dreta de l'FPÖ ha guanyat les eleccions a Àustria amb 6 escons, el doble que va aconseguir ara fa cinc anys. També a Espanya Vox ha millorat resultats i s'ha situat com a tercera força, i ha irromput l’ultra Alvise Pérez amb 3 eurodiputats.

Amb tot, les enquestes pronosticaven un millor resultat per als dos grans grups polítics d'extrema dreta, que continuen per darrere dels liberals malgrat la desfeta del partit d'Emmanuel Macron. En comparació amb el 2019, els Conservadors i Reformistes i Identitat i Democràcia han pujat poc més de mig punt i ara representen un 18,6% dels escons a l'Eurocambra. L'ascens dels populars és molt més destacat: augmenten més de dos punts respecte a les últimes eleccions i tenen el 26,25% de la cambra.

Baixen a Polònia i Hongria

Els bons resultats de l'extrema dreta als grans països fundadors de la UE queden compensats per la baixada d'aquests partits a Polònia i Hongria, fins ara els dos focus de preocupació de Brussel·les per la deriva antidemocràtica dels seus governs.

Després de perdre el poder a Varsòvia l'any passat, el partit Llei i Justícia deixarà de ser la formació d'ultradreta més gran de l'Eurocambra, que ara serà el partit de Le Pen. El partit de centredreta Plataforma Cívica liderat per l'exprimer ministre i expresident del Consell Europeu Donald Tusk s'ha imposat amb el 38,2% dels vots a la formació nacionalista conservadora Llei i Justícia que comanda Jaroslaw Kaczynski, i que n'ha aconseguit el 33,9%.

Tampoc li han anat del tot bé les eleccions europees al dirigent hongarès Viktor Orbán. En els comicis del 2019 va guanyar amb més del 52% dels vots i, a la fi d'aquesta legislatura, el seu partit Fidesz tenia més eurodiputats que Fratelli d'Italia de Giorgia Meloni (segons els sondejos la italiana ara tindrà 23 eurodiputats). Amb un 75% del vot escrutat, a Hongria ha tornat a guanyar la coalició oficialista Fidesz (44% i 10 escons) tot i obtenir menys vots que el que preveien les enquestes.

Al partit dels Finlandesos també li ha passat factura la seva entrada al govern i ha perdut suport en aquestes europees. Els ultres finesos han perdut un dels dos eurodiputats que tenien.

Ascens moderat

Actualment, hi ha dos grans grups d'extrema dreta a l'Eurocambra: els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR, per les seves sigles en anglès) i d'Identitat i Democràcia (ID). Vox, Germans d'Itàlia i l'antieuropeista Llei i Justícia de Polònia estan a l'ECR. En canvi, ID agrupa partits com Rassemblement National i el Partit de la Llibertat de l'holandès Geert Wilders. I fins fa poc també l'AfD. Tampoc el Fidesz del líder hongarès Viktor Orbán té un grup parlamentari propi, però destaca en l'espai d'extrema dreta.

Els dos grans grups d'ultradreta del Parlament Europeu han millorat resultats respecte a les últimes eleccions del 2019, però no tant com preveien les enquestes. Les enquestes electorals de les últimes setmanes donaven a l'ECR uns 75 eurodiputats i a l'ID 68 eurodiputats.

L'ECR liderat per Meloni s'ha quedat amb 72 eurodiputats i l'ID de Le Pen amb 58 eurodiputats en una Eurocambra amb 720 escons. Així, el grup de Meloni i Vox aconsegueix ser quarta força superant als Verds/ALE, i el de Le Pen i Wilders cinquena força, si bé amb menys pes del que pronosticaven els sondejos de les últimes setmanes. Encara que se sumessin els principals partits ultres sense grup parlamentari (com Fidesz o Alternativa per Alemanya), ara mateix l'extrema dreta no suma amb el Partit Popular Europeu a l'Eurocambra com per formar una majoria alternativa a la gran coalició actual dels populars amb socialdemòcrates i liberals.

Resultats del 2019

Després de les eleccions del 2019, Identitat i Democràcia va ser cinquena força al Parlament Europeu amb 73 eurodiputats i l'ECR sisena amb 62 eurodiputats, entre ells els diputats tories.

Després de la reconfiguració de la cambra pel Brexit i de moviments entre grups, l'ID ha acabat la legislatura com a sisena força amb 49 eurodiputats i l'ECR li va passar per davant com a primer partit de l'extrema dreta a Brussel·les amb 69 eurodiputats. Per tant, aquestes dues famílies d'ultradreta representaven més d'un 16% de la cambra i haurien estat tercera força d'haver-se fusionat.

A l'eclèctic grup dels no inscrits hi havia fins ara diversos partits d'extrema dreta, entre els quals destaquen Alternativa per Alemanya (9 eurodiputats), Fidesz (12 eurodiputats). Així, si es tenen en compte els eurodiputats sense grup, els partits d'extrema dreta representaven gairebé un 20% de la cambra i tenien tanta representació com els socialdemòcrates, que eren segona força.

En l'última legislatura, els polonesos del PiS eren el partit ultra amb més escons a l'Eurocambra (27), seguit de la Lega de Salvini (22) i Reagrupament Nacional de Le Pen (18), Fidez (12) i Fratelli d'Italia (10).