Rull, escollit president del Parlament amb el suport de Junts, ERC i la CUP

El diputat de Junts Josep Rull ha estat escollit president del Parlament en segona votació després de rebre els vots del seu partit, d'ERC i la CUP. En total, 59 vots a favor per davant dels 42 que ha rebut la diputada del PSC Sílvia Paneque. Així doncs, la mesa d'edat ha comptabilitzat el vot dels diputats de Junts Carles Puigdemont i Lluís Puig tot i que el Tribunal Constitucional (TC) hagi tombat el vot delegat i el vot telemàtic que Puig exercia en l'anterior legislatura. Per la seva banda, els comuns han votat en blanc i no s'han decantat per cap de les dues opcions. D'aquesta manera, han tancat la porta a la possibilitat que el PPC donés els seus vots a la candidata socialista.

Les votacions s'han fet mitjançant paperetes que els diputats han dipositat en una urna.  I el diputat de Junts Albert Batet ha estat l'encarregat d'introduir a la urna les paperetes de part de Puigdemont i de Puig. Tant el PPC com Vox han anunciat que presentaran un recurs d'empara al TC contra la decisió d'acceptar la delegació de vot dels dos diputats de Junts exiliats.

En la primera ronda de votacions, cap dels candidats a la presidència del Parlament ha obtingut la majoria absoluta necessària dels 68 vots. Rull ha rebut els 35 de Junts; Panque els 42 del PSC; ERC i la CUP han votat en blanc; els 15 diputats del PPC han votat pel seu diputat Pere Lluís Huguet; els 11 diputats de Vox han apostat la seva diputada María Elisa García Fuster; i els 6 diputats dels comuns han votat la seva diputada Susanna Segovia. Els dos diputats d'Aliança Catalana han fet vot nul ja que han escrit la paraula "estat català" a la papereta.

Els republicans han votat en blanc en la primera volta, segons fonts del partit, per evitar sumes en la segona votació que intentessin evitar la presidència de Rull, tal com havien pactat amb Junts.

En canvi, en la segona ronda de votacions els diputats només han pogut escollir entre els dos candidats més votats en la primera: Josep Rull i Sílvia Paneque. 32 diputats han votat en blanc i els dos d'Aliança Catalana han tornat a emetre vot nul.

Les primeres decisions de Rull

Una de les principals funcions del president del Parlament i la primera tasca rellevant que tindrà Rull serà proposar un candidat a la presidència de la Generalitat després de fer una ronda de consultes amb els grups. Així doncs, serà l'encarregat de decidir si Carles Puigdemont (Junts) o Salvador Illa (PSC) se sotmeten a una investidura, que se situa en el calendari just per després de Sant Joan.

Rull promet garantir la inviolabilitat parlamentària 

Josep Rull s'ha compromès a garantir des de la Mesa del Parlament el principi d'inviolabilitat parlamentària: "Cap diputat pot ser perseguit per expressa la seva opinió o el seu vot". En el seu primer discurs com a president de la cambra, després d'un acord entre Junts, ERC i la CUP, el diputat de Junts+ també ha defensat que en seu parlamentària "s'ha de poder parlar de tot, sense pressió de cap poder públic ni l'amenaça de poder ser privat de llibertat". En aquest context, Rull ha volgut recordar l'"anomalia" que suposen els escons buits de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg. D'altra banda, també s'ha dirigit als diputats per a demanar-los que sigui "la legislatura del català" i poder "revertir l'emergència lingüística".

En la seva intervenció després d'haver estat escollida la nova Mesa, Josep Rull ha volgut arrencar el seu primer discurs lamentant que, malgrat l'aprovació de la llei d'amnistia, "encara hi ha tres escons buits". Ha assenyalat que "és una anomalia que hem de ser capaços de reorientar", i ha defensat que "hi ha tots els elements per fer-ho possible", i que així s'hi esforçaran des de la nova Mesa.

Feta aquesta denúncia, Rull ha volgut "traslladar als diputats i al poble de Catalunya" que el Parlament "garantirà el principi d'inviolabilitat parlamentària" dels seus diputats i que ho farà "de manera intensa". "Cap diputat pot ser perseguit per expressar la seva opinió o el seu vot", ha assegurat. En aquest sentit, com ha fet la Mesa d'Edat, el nou òrgan de govern de la cambra comptarà els vots telemàtics dels exiliats, mentre continuïn en aquesta situació.

En la mateixa línia, el flamant president del Parlament s'ha compromès a garantir que a la cambra "es pugui parlar de tot". En aquest sentit, ha denunciat com l'expresidenta Carme Forcadell, present a la tribuna de convidats, "va ser condemnada a 11 anys i mig de presó per permetre el debat parlamentari". En aquest sentit, s'ha conjurat per "protegir els drets dels diputats" i que no torni a passar res semblant.

En una intervenció amb moltes referències històriques, el diputat de Junts+ ha recordat com les portes de l'hemicicle van ser "tapiades" durant la dictadura franquista. "Es va emmordassar la voluntat democràtica", ha dit. Per això, ha reclamat als diputats "conjurar-se perquè això no torni a passar mai més".

"La legislatura del català"

Més enllà de la garantia dels drets dels diputats, el nou president del Parlament també ha situat com a màxima prioritat "revertir l'emergència lingüística del català i l'aranès". En aquest sentit, ha apuntat que cal "atendre" els senyals d'alarma i fer que aquesta sigui "la legislatura del català". "Encoratjo els grups a fer-ho possible. I em comprometo a contribuir en espais d'ús en què la llengua ha perdut presència", ha afegit.

En aquest context, Josep Rull també ha fet una crida a lluitar contra les desigualtats socials. "Aquest ha de ser un país on funcioni l'ascensor social i l'escola catalana és una peça fonamental per aquest ascensor", ha reivindicat el nou president de la cambra, que també ha reivindicat la necessitat d'aparcar "discursos carregats d'ira" o que busquen "aplaudiments fàcils".

El discurs de Rull ha estat replet de cites, començant pel discurs del músic Pau Casals a l'assemblea general de l'ONU del 1971, passant per nombrosos passatges de l'escriptor Salvador Espriu. Des de la tribuna de convidats l'han seguit els expresidents Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell, Roger Torrent, Laura Borràs i, des del seu escó, Anna Erra. 

Expres de l'1-O i home de consens dins l'independentisme

Rull té 55 anys i va néixer a Terrassa, on va exercir de regidor durant més de 10 anys. Tota la seva carrera política ha estat lligada a Convergència Democràtica de Catalunya, partit del qual va ser coordinador general fins al 2016. Després va formar part del partit successor, el PDeCAT, i des del 2020 està a les files de Junts.

Amb només 18 anys es va afiliar a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) a Terrassa, i va ser secretari general d'aquesta organització entre els anys 1994 i 1998.

Rull es coneix molt bé el Parlament, n'ha estat diputat més de 20 anys. Va arribar a la cambra catalana el 1997 i va ocupar un dels escons de l'hemicicle fins al 2019, any que va renunciar per presentar-se a les eleccions espanyoles estan a la presó. Al llarg de la seva llarga trajectòria a la cambra catalana també ha estat membres de la Mesa, el 2010 va ser escollit secretari tercer.

Ara després de les eleccions del 12-M, Rull torna al Parlament i ho fa per ocupar-ne la presidència. A les últimes eleccions, ha sigut el número 3 de la llista de Junts encapçalada per Puigdemont.

Rull va exercir de conseller de Territori i Sostenibilitat amb el govern de Carles Puigdemont i va ser condemnat per l'1-0 a 10 anys i mig de presó i d'inhabilitació per un delicte de sedició. El 2021, després de més de 3 anys a la presó, va ser indultat pel govern espanyol de Pedro Sánchez. Està considerat un perfil conciliador dins de l'independentisme.