La fiscalia calcula que l’amnistia pot beneficiar 486 persones amb causes penals obertes

La Fiscalia General de l'Estat ha calculat que l'amnistia pot beneficiar "aproximadament 486 persones" d’un total de 82 procediments penals oberts. Hi inclou la causa de l’1-O contra Puigdemont, Rovira i Comín al Tribunal Suprem, els del Tsunami Democràtic i els CDR a l'Audiència Nacional i dos processos al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A l’Audiència de Barcelona hi ha cinc casos, als jutjats de Barcelona, 18 més, i a la resta de jutjats de la demarcació, un total de 16 més. A l’Audiència de Girona hi ha un cas, als de la capital gironina, 12 més, a Figueres, 5, i a la Bisbal d’Empordà, un. A Lleida hi ha sis casos, i a Solsona un. A Tarragona hi ha vuit casos, i a la resta de la demarcació hi ha quatre casos més.

El llistat no inclou els casos amb sentència ferma, com el del Suprem per l’1-O contra Junqueras, Forcadell, Turull, Rull o els ‘Jordis’, així com alguns al TSJC que van acabar amb condemnes als expresidents de la Generalitat Artur Mas i Quim Torra, exconsellers o exmembres de la Mesa del Parlament. Només s’hi inclouen els casos que encara no tenen sentència ferma i, per tant, encara estan repartits en desenes d’òrgans d’instrucció, estan pendents de judici en un jutjat penal, audiència provincial, TSJC o òrgans centrals, o tenen sentència en primera instància i estan pendents de recursos.

Fa uns mesos el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va encarregar als fiscals del Suprem, de l’Audiència Nacional i de Catalunya que li fessin arribar un recompte de possibles afectats. La setmana passada es va reunir amb diversos fiscals per establir criteris comuns i ara la Fiscalia General de l’Estat ja té el recompte fet. El breu document, de dues pàgines, diu que la llei d’amnistia “pot afectar, aproximadament, 82 procediments penals actualment en tramitació”, on hi ha “aproximadament” 486 persones encausades. No obstant, també precisa que potser no tots els procediments queden plenament afectats per l’amnistia, perquè alguns se segueixen per delictes no inclosos a la llei, com els delictes d’odi, que poden anar lligats a altres delictes.

El recompte implica que el ministeri públic s'inclinarà en aquests casos per aplicar l'amnistia, malgrat el xoc que aquest plantejament pugui provocar amb alguns representants de la fiscalia com els que van participar en el judici del ‘procés’ al Suprem. De fet, segons fonts de la Fiscalia General de l'Estat, l'amnistia té presumpció de constitucionalitat i és plenament legítima, i per tant cal aplicar-la d'acord amb la voluntat del poder legislatiu, és a dir el Congrés, que és qui la va aprovar.

Aquest enfrontament ja s'ha evidenciat aquest dimecres, quan els fiscals Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena han presentat un informe en què --malgrat la petició del fiscal general de l'Estat-- insisteixen que l'amnistia no es pot aplicar als polítics condemnats per malversació al Suprem.

Fonts de la Fiscalia General de l'Estat ja van apuntar la setmana passada que la cúpula del ministeri públic estava preparada per afrontar possibles discrepàncies internes, i que la via de resolució d'aquest tipus de conflictes és la que consta a l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. Així, el fiscal general ha de convocar una Junta de fiscals de sala --en el cas del Suprem-- i pot imposar el seu criteri, i fins i tot rellevar --i tal com li han suggerit els fiscals del Suprem-- els seus representants disconformes.

Causes en desenes d’òrgans judicials

En concret, el recompte de fiscalia detalla que al Suprem hi ha una causa oberta per sedició, malversació i desobediència, que afecta Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira, exiliats. A l’Audiència Nacional s’hi inclou el ‘cas Tsunami Democràtic’, que afecta diversos activistes també exiliats, i el dels CDR, encausats per terrorisme.

Al TSJC s’hi comptabilitzen dos procediments per desobediència, prevaricació i malversació. Es tracta del judici previst per a la tardor contra Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, i un altre contra el diputat de JxCat David Saldoni quan presidia l’Associació Catalana de Municipis. A l’Audiència de Barcelona hi ha cinc casos per desordres públics, atemptat a l’autoritat, danys, prevaricació i malversació.

A la ciutat de Barcelona hi ha 18 casos oberts en jutjats d’instrucció o penals per diversos delictes com malversació, suborn, tràfic d’influències, prevaricació, frau de subvencions, blanqueig de capitals, falsedat documental, coaccions, revelació de secrets, desordres públics, danys, lesions, contra la integritat moral, desobediència i per tortures i tracte degradant. Entre aquestes causes hi ha diverses peces del cas ‘Volhov’, del jutjat d’instrucció número 1, que investiga suposades connexions russes amb l’independentisme i el suposat desviament de fons públics per finançar la causa independentista. També hi ha el cas a punt de cloure’s del jutjat d’instrucció número 13, on hi ha una trentena d’ex alts càrrecs investigats pels preparatius de l’1-O. El jutjat d’instrucció número 7 investiga, en diverses peces, les càrregues de desenes de policies nacionals en col·legis electorals l’1-O i la pèrdua d’un ull per impacte de bala de goma de Roger Español.

A la resta de la demarcació hi ha un cas en un jutjat d’instrucció de l’Hospitalet de Llobregat per falsedat documental i revelació de secrets; un altre a Badalona per amenaces i revelació de secrets, un a Martorell per desobediència, prevaricació i malversació; un a Sant Feliu de Llobregat per desobediència, i un altre al Prat de Llobregat pel mateix delicte. A Vilanova i la Geltrú hi ha un cas per desobediència i delicte electoral i a Cerdanyola del Vallès un per incitació a l’odi. A Mataró hi ha cinc casos a instrucció o en jutjats penals per falsedat documental, delicte electoral, resistència, lesions, atemptat, danys, prevaricació i malversació. A Sabadell hi ha un cas a instrucció i un altre en un penal per resistència, desobediència, danys, revelació de secrets i amenaces. A Granollers hi ha un cas per desordres, atemptat i danys, i a Terrassa un altre per desordres i danys.

A Girona hi ha un cas de prevaricació a l’Audiència, un cas d’incitació a l’odi, coaccions i delicte contra la intimitat en un jutjat d’instrucció de la Bisbal, i cinc als jutjats d’instrucció de Figueres per desobediència, atemptat a l’autoritat, lesions, revelació de secrets, desordres públics i incitació a l’odi. Als jutjats de la ciutat de Girona hi ha 12 casos repartits entre jutjats d’instrucció i jutjats penals per desordres, atemptat, danys, abandonament del servei, incitació a l’odi, injúries, delicte contra la intimitat, amenaces, falsedat, resistència i desobediència.

A la ciutat de Tarragona els jutjats d’instrucció i els penals compten amb vuit casos per desordres, atemptat, danys i lesions. A Tortosa hi ha dos casos per atemptat i desobediència; a Reus, un per atemptat i lesions; i a Valls, un altre pels mateixos delictes.

Finalment, a Lleida, hi ha sis casos als jutjats d’instrucció i als penals de la capital, per delictes de desordres, atemptat, danys, furt, robatori, lesions, amenaces i ultratges. Al jutjat de Solsona hi ha un cas per desordres, grup criminal i contra la seguretat vial.