Entitats denuncien "l'empitjorament" de l'accés al padró arreu de Catalunya i assenyalen Calafell, Igualada i Vilanova i la Geltrú

Diverses entitats socials denuncien "l'empitjorament" de l'accés al padró arreu de Catalunya i assenyalen els ajuntaments de les 10 ciutats més poblades, entre les quals hi ha Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Lleida, Tarragona, Terrassa i Sabadell. Després de les eleccions municipals del 2023, la Xarxa d'Entitats pel Padró 2024 ha analitzat durant el darrer any la situació pel que fa a l'empadronament a tot el territori i, segons les dades presentades aquest divendres, ha augmentat el nombre de municipis que no garanteixen el padró. Concretament, 37 ajuntaments no estarien empadronant de "manera àgil" a tothom que ho sol·licita i, en sis poblacions, la situació s'ha complicat "de manera significativa" respecte de fa un any.

Els municipis on la Xarxa d'Entitats pel Padró tenen informació que s'estaria vulnerant l'accés al padró són 37. Es tracta d'Alcanar, Arbúcies, Agramunt, Arenys de Mar, Badalona, Balenyà, Barcelona, Bellpuig, Calafell, Cornellà, el Masnou, Figueres, Igualada, l'Hospitalet de Llobregat, Llagostera, Lleida, Martorell, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olot, Pineda de Mar, Premià de Mar, Reus, Ripoll, Sabadell, Salt, Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa, Tremp, Vic i Vilanova i la Geltrú.

En l'informe presentat abans dels comicis municipals de l'any passat, els ajuntaments assenyalats eren poc més de 30. "En general, la situació empitjora, no només pel nombre de municipis, que són més, també perquè hi ha certa impunitat", ha afirmat Maria Creixell, membre de la Coordinadora Obrim Fronteres.

Segons l'informe presentat, més de la meitat dels municipis dels quals tenen dades "no empadronen de manera àgil" a qui ho sol·licita. Aquests municipis representen una població total de 3,2 milions d'habitants, el 40% de la població de Catalunya. I, a més, en comparació amb la consulta realitzada l'any passat per les mateixes entitats, la situació s'ha complicat a sis municipis, la majoria a l'Àrea Metropolitana. Barcelona, Lleida i l'Hospitalet de Llobregat encapçalen les poblacions on s'ha empitjorat la gestió del padró. Calafell, Santa Coloma de Farners i Santa Coloma de Gramenet completen aquesta llista. En canvi, els municipis que empadronen sense incidències representen el 4,5% de la ciutadania catalana, segons les dades recollides.

Manca d'informació, protocols "poc clars", requisits "excessius" o incompliment del termini de tres mesos per donar resposta a la sol·licitud

Entre les principals vulneracions que assenyalen les entitats hi ha la manca d'informació i els protocols "poc clars" per sol·licitar el padró. Segons Laia Costa, membre de la Fundació Ficat, molts ajuntaments no fan públics els circuits que s'han de seguir per poder-se empadronar, ni tampoc els requisits que s'han de complir. A més, segons les entitats, gran part dels consistoris assenyalats apliquen "arbitràriament" aquests criteris "en funció de a qui atenen".

Les entitats també denuncien que els formularis d'empadronament tampoc contemplen la totalitat de situacions en què es troben les persones que sol·liciten l'empadronament i que es troben en exclusió social, com pot ser el relloguer d'habitacions, el sensellarisme o els infrahabitatges.

Entre d'altres, també posen el punt de mira en els requisits "excessius i innecessaris" que demanen algunes administracions locals o la primera trava amb què es troben els sol·licitants, que és l'accés a la cita prèvia. Segons l'informe presentat, en set municipis sobre els quals es disposen dades no es dona cita de manera "immediata o àgil" i en sis casos només es pot aconseguir de forma digital. A més, l'informe també recalca que en deu dels municipis que no empadronen de manera àgil el temps que es triga a emetre una resolució és superior als tres mesos que estableix la llei.

Barcelona, entre les ciutats en què la situació ha empitjorat "significativament"

D'entre els 37 ajuntaments assenyalats, n'hi ha sis on les entitats diuen que la situació ha empitjorat "significativament". Es tracta de Barcelona, Calafell, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Santa Coloma de Farners i Santa Coloma de Gramenet.

En el cas de la capital catalana, l'empitjorament, segons les entitats, s'hauria produït arran del canvi aplicat pel consistori en l'aplicació de l'empadronament col·lectiu en seu d'entitats. En aquest sentit, els membres de la Xarxa d'Entitats pel Padró han denunciat que, fins fa poc, moltes persones s'empadronaven a Barcelona perquè el procediment en aquesta ciutat era "més garantista".

Tanmateix, des de l'arribada del PSC al govern municipal, han detectat un empitjorament de la situació i han assegurat que hi ha casos de persones que porten "molts mesos" intentant empadronar-se a la capital.

Sentiment "d'impunitat"

Les entitats han denunciat un augment del "sentiment d'impunitat" i han alertat que Catalunya es troba en una situació en què vulnerar el dret a l'empadronament, especialment a les persones immigrades, "dona vots". "Els ajuntaments poden manifestar de forma oberta que imposen restriccions al padró i no passa res: vulnerar drets surt gratis i això fa que hi hagi un efecte de contagi", ha afirmat Creixell, que alhora ha alertat del "racisme institucional" que s'està instaurant pel que fa a l'empadronament.

De fet, el document presentat per les entitats recull l'existència "d'indicis de racisme o discriminació" a 13 municipis. Segons l'informe, s'haurien detectat situacions d'aquest tipus a Barcelona, Lleida Sabadell, l'Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià del Besòs, on l'administració "no dona la informació, no soluciona la situació o dona un tracte inadequat" als sol·licitants.

Amb tot, Júlia Pérez, membre d'Amnistia Internacional, ha recordat que no està inscrit al padró suposa "barreres greus per poder accedir a drets humans". Així mateix, Francesc Mateu, membre del Fòrum de Sindicatures Locals, ha afirmat que la problemàtica afecta menys d'un 4% de la població i que, per tant, es tracta d'un percentatge que "amb voluntat política" es pot revertir. "Però, a aquestes poques persones, per manca de voluntat política, els hi estem generant unes afectacions que són vitals i que afecten la igualtat d'oportunitats i als drets bàsics", ha sentenciat.