Dos anys sense nous pressupostos: El Govern necessita una majoria del Parlament per poder gastar 4.000 milions més

Fa dos anys que el Parlament va donar llum verda als últims pressupostos de la Generalitat. Era el 10 de març del 2023 quan el govern de Pere Aragonès, amb Junts ja fora de l'executiu, va tirar endavant els comptes gràcies els vots d'ERC, PSC i Comuns. Des de llavors, el març del 2024 hi va haver un intent fallit de nous pressupostos que van precipitar les eleccions anticipades. El govern de Salvador Illa, que es va posar en marxa el 12 d'agost del 2024, no ha portat cap projecte de pressupostos al Parlament. I ara té el repte de negociar amb els grups per poder gastar 4.000 milions més. ERC i els Comuns continuen sent els socis prioritaris tot i no tancar-se a acords amb altres partits.

El període més llarg sense nous pressupostos ha estat de més de tres anys. És el període excepcional entre els comptes aprovats al Parlament el 22 de març del 2017, amb Carles Puigdemont de president, i els pressupostos de la pandèmia aprovats el 24 d'abril del 2020, amb Quim Torra de cap de l'executiu català. Enmig hi va haver l'aplicació del 155 que va comportar la suspensió de l'autonomia.

Els últims que es van aprovar a la cambra catalana són els del 2023. El 10 de març del 2023 els pressupostos del govern en solitari de Pere Aragonès, amb Junts ja fora de l'executiu, van tirar endavant gràcies als vots d'ERC, PSC i Comuns.

Entremig, el 13 de març del 2024 el Parlament va rebutjar els pressupostos del Govern d'Aragonès, que no van superar el debat a la totalitat. L'executiu va arribar a un acord amb el PSC, però no van aconseguir tancar-lo amb els Comuns, amb el Hard Rock com a principal escull. Un fet que va precipitar la convocatòria d'eleccions anticipades per al 12 de maig i el posterior canvi de govern a la Generalitat.

Fins llavors el Parlament només havia rebutjat un cop els pressupostos de la Generalitat, l'any 2016 amb Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Com a conseqüència, Puigdemont va anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança que va superar.

El govern de Salvador Illa ha optat per no portar una proposta de pressupostos per al 2025 al Parlament tenint en compte que la nova direcció d'ERC amb Oriol Junqueras al capdavant s'ha negat a obrir negociacions fins que no hi hagi avenços en els acords d'investidura com el finançament singular.

La gestió de la Generalitat sense pressupostos

El ple del Parlament va convalidar el 29 de gener el decret llei del Govern de necessitats financeres en situació de pròrroga pressupostària. La iniciativa va tirar endavant gràcies als vots a favor del PSC, ERC i els Comuns. Aquest primer decret autoritza l'executiu a formalitzar operacions d'endeutament i concedir avals i garanties durant la pròrroga, però no inclou els recursos addicionals que el Govern preveu tenir aquest 2025, uns 4.000 milions d'euros.

Així doncs, en els pròxims mesos l'executiu d'Illa haurà d'aprovar via decret modificacions per poder gastar aquests recursos i ho haurà de negociar amb els grups perquè es puguin aprovar al Parlament.

El Govern podria aprovar aquest suplement en un únic decret de 4.000 milions o podria fer-ne diversos, amb quantitats més petites, per a impulsar propostes concretes. Fonts de l'executiu apunten que els agradaria poder incorporar els recursos en un únic decret o, almenys, fer-ho a través del "mínim possible", tot i que admeten que això serà objecte de negociació amb els grups.

De totes maneres, el Govern és optimista amb l'actual relació que manté amb l'oposició, especialment amb ERC i els Comuns, els "socis prioritaris" i els qui van donar suport a la investidura de Salvador Illa. De fet, els socialistes apunten que després dels resultats de les comissions bilaterals les relacions amb ERC, sobretot, s'han "reforçat i consolidat" i confien que aquesta situació "estable" ara ajudi a negociar altres carpetes, com per exemple els suplements de crèdit.

Llei de barris, inspectors d'habitatge i construcció de pisos

Segons el Govern, s'activaran tots els mecanismes per complir el Pla de Govern i els acords d'investidura assumint que no hi haurà pressupostos aquest any. Tot i això, admeten que, sense nous comptes, hi ha qüestions que "poden tenir algunes dificultats" com, per exemple, el finançament de la llei de barris, una despesa que no existeix en els actuals pressupostos prorrogats.

Una altra qüestió que el Govern ja ha avançat que dependrà d'un suplement de crèdit és la incorporació d'inspectors per poder aplicar el règim sancionador en habitatge. L'executiu calcula que caldran entre 75 i 100 inspectors més per garantir que el règim -pactat amb els Comuns- sigui eficaç, perquè el cos actual és "clarament insuficient", segons va dir la portaveu, Sílvia Paneque. En aquesta línia, va assenyalar que no es podria incorporar els professionals necessaris fins que s'aprovi un suplement de crèdit. Així doncs, el Govern haurà d'habilitar aquest instrument per obtenir els recursos econòmics.

En canvi, una de les carpetes que no perilla tant per la falta de pressupostos i per la qual el Govern té pràcticament tot el finançament garantit és el pla per construir 50.000 habitatges fins al 2030. Aquest pla contempla una inversió de 1.100 milions anuals fins a arribar als 4.400 MEUR. D'aquest import, 600 milions corresponen a l'Institut Català de Finances (ICF) i estan garantits, i s'hi inclourien, també, els 100 milions destinats als fons d'emancipació. Dels 500 milions restants, 250 milions sortiran de fons propis dels pressupostos prorrogats, i els altres 250 són els que quedarien pendents de finançament.

Els Comuns han situat l'habitatge com la pedra angular de la legislatura. I en els darrers mesos han pactat amb el Govern algunes de les mesures en aquest àmbit que el grup de Jéssica Albiach volia incloure en uns nous pressupostos. Per exemple, les multes per incomplir topalls de preus de lloguer, i l'augment de la taxa turística i de l'impost de transmissions patrimonials per als grans tenidors. Les modificacions d'impostos impliquen també aprovar un suplement de crèdit dels pressupostos prorrogats.

Tot i que no hi ha hagut negociació sobre uns nous comptes entre Govern i ERC, les dues parts sí que van escenificar un acord sobre la nova empresa mixta que gestionarà les Rodalies, just abans de formalitzar-lo amb el govern espanyol a la comissió bilateral d'infraestructures. Caldrà veure si els acords en les darreres comissions bilaterals com la condonació de part del FLA a Catalunya o potenciar l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) acosta posicions entre socialistes i republicans de cara a l'ampliació de crèdit dels 4.000 milions.

La pròrroga pressupostària, un mecanisme habitual

La pròrroga pressupostària és un mecanisme habitual que s'ha intensificat a partir del 2011 amb l'arribada d'Artur Mas a la presidència de la Generalitat. Des de llavors, només una vegada s'ha aconseguit que el Parlament aprovi els pressupostos abans de l'1 de gener. En els últims 25 anys, només 9 dels comptes aprovats han entrat en vigor abans del primer dia de l'any.

En canvi, en 10 ocasions els governs han hagut de recórrer a una pròrroga temporal fins a aprovar-ne uns de nous. En 6 anys no hi ha hagut pressupostos: el Parlament va tombar els del govern de Carles Puigdemont del 2016 i els del govern de Pere Aragonès del 2024. Els anys 2013, 2018, 2019 i 2021 no se'n van ni presentar a la cambra catalana. I tot apunta que aquest 2025 tampoc s'arribaran a portar els pressupostos al Parlament.