Discurs de Joan Ignasi Elena a l'assemblea extraordinària del PSC

Benvolguts amic i amigues, companyes i companys,


Aquest son uns dies especialment alegres per a mi. Potser es la setmana de la meva vida mes plena d’emocions.

La immensa joia per l’arribada amb la meva segona filla després d’un calvari incomprensible i injustificable de 4 anys i de sis terribles setmanes d’engoixa i tensió que no recomano a ningú.

I la immensa satisfacció per haver-me atorgat la vostra confiança per encapçalar el projecte socialista a la ciutat i exercir la responsabilitat d’Alcalde. Gràcies.

M’hauria agradat que el Sixte no hagués marxat.

M’hauria agradat que el Sixte tornes a encapçalar la llista socialista l’any 07

M’hauria agradat, com a socialista i com a vilanoví, poder comptar amb el seu liderat, la seva experiència i la seva bona gestió per mes temps.

Però respecto com tots els qui som aquí la seva decisió. Una decisió ferma, meditada, serena, madura. Una decisió que no em satisfà. Que no em fa feliç. Però una decisió que respecto perquè respecto molt a la persona que l’ha pres.

M’hauria agradat estar aquí el dia que l’executiva va prendre en consideració la renuncia del Sixte, i m´hauria agradat estar aquí per demanar-vos la vostra confiança. Gràcies de nou. Moltes gràcies.

M’hauria agradat estar als actes de comiat del meu Alcalde. Se que va ser especialment emotiu. Ple de significació i d’estima a la seva persona i a la seva trajectòria. No podia ser d’una altra manera.

Sempre he dit, el Cisco n’es testimoni, que els anys més feliços de la meva vida política han estat exercint les meves diverses responsabilitats a l’Ajuntament. Els anys més enriquidors, més plens, mes satisfactoris. Res es comparable a l’exercici de la responsabilitat municipal. Per la seva proximitat, per la implicació que requereix, pels resultats que vius i palpes tan d’aprop.

Però també ho han estat en bona mesura per la presència del Sixte al capdavant. Pel clima que ha estat capaç de generar entre tots plegat, per les complicitats que ha travat, per la feina que s´ha fet, també, per la confiança que m´ha dipositat des del primer dia, per la seva amistat.

Tinc una amiga que diu que la vida es tan... dura, que ella ha decidit inventar-se una caixa imaginària on hi guarda els bons moments, els bons records. Els guarda allà, intactes, com el primer dia i en els moments difícils els treu per saborejar-los. Gràcies Sixte per haver omplert de tants i tants agradables moments la meva caixa dels bons records. No els oblidaré mai.

Amics i amigues. Es un honor per algú que milita al PSC des dels 15 anys que et dipositin la confiança els teus companys per exercir aquesta responsabilitat. No us podré agrair mai tanta generositat que espero compensar amb un treball encertat i positiu per la nostra ciutat i pel nostre projecte polític.

El Partit es una peça clau dels projectes polític i amb tindreu aquí, amb vosaltres, treballant colze a colze en aquests trajecte del socialisme vilanoví. Colze a colze amb el Partit, amb tots vosaltres, fent pinya, fent avançar el nostre projecte, el nostre ideari.... Hi podeu comptar.

La vostra confiança es extraordinàriament important per a mi i alhora es un estímul que m’esperonarà a treballar.

Humilitat, respecte, lliurament personal. Aquest són les compromisos que adquireixo amb vosaltres. Aquest serà el meu capteniment, en l’exercici de la meva responsabilitat.

La Humilitat que fa conscient de no posseir la veritat sobre totes les coses. Que et fa conscient de les teves pròpies limitacions i de la necessitat de compartit, amb vosaltres, als els socis, també amb l’oposició i molt especialment amb els ciutadans i ciutadanes, amb els vilanovins i vilanovines que són, els darrers destinataris de la nostra acció de govern. Humilitat que t’allunya de la prepotència, de la supèrbia i que fa del diàleg i l’entesa les seves principals armes, els seus principals actius.

Respecte. Respecte als ciutadans que ens ha dipositat quelcom del més preuat que una persona et pot oferir, la seva confiança. I no la podem decebre. Perquè els vilanovins i vilanovines, reitero són les darrers, principals i diria gairabe únics destinataris de la nostra tasca. Aquest és el meu compromís. El meu únic nord i guia, i ho dic aquí davant de vosaltres, perquè sé també que es la vostra exigència, no serà altra que la defensa dels interessos de la nostra ciutat. Només des d’aquest capteniment i des d’aquesta invariable fermesa es pot assumir aquesta responsabilitat. Només així es pot exercir amb decència aquesta responsabilitat.

Lliurement personal. Les responsabilitats públiques no són una feina més. Com per exemple fer d’advocat. És un compromís. Un compromís polític. Un compromís amb els altres, amb la teva societat i això es massa seriós com per prendre-s’ho com una feina més. Requereix de tota la dedicació de la que hom sigui capaç. Donar el millor d’un mateix, en cert sentit, buidar-se. Només des d’aquesta actitud i predisposició té sentit l’acció política. Lluny de cinisme calculador o de la displicència. Amb apassionament, amb sang, amb ganes, donant el millor d’un mateix, com ens va ensenyar Joan Reventòs amb el seu exemple. Lliurement personal, passió, compromís. Jo m’hi comprometo.

I naturalment
Coherència amb les nostres idees, amb el nostre ideari socialista.
Compliment dels compromisos programàtics adquirits amb els ciutadans Realització del programa de Govern concretat amb el Pla de Mandat que aquest dies, amb el mètode i regularitat que caracteritza el Sixte, hem tornat a explicar als ciutadans el seu grau de compliment.

Un Pla de Mandat ambiciós que avui no explicaré de nou perque tots teniu present:

Compromisos i alguns casos ja realitats:

Un nou hospital i un nou centre d’atenció primària, dues noves escoles i l’Institut al barri de Mar, la plataforma de serveis a la dependència que suposarà una revolució a la ciutat en aquest camp tant essencial d’atenció a les persones que necessiten d’altres per poder funcionar (gent gran, persones amb als graus de disminució), o la remodelació del teatre i de la sala i la potenciació de la política cultural, o el tractament específic i rigurós fent us de totes les capacitats que es tenen des de l’Ajuntament de les polítiques per lluitar contra la violència de gènere, o el desdoblament de la Ronda i l’arranjament de voreres, el reforçament de la neteja, ....

Però tot aquest llistat de coses, de realitzacions cal que estigui i està en el marc d’un projecte de ciutat. Amb el que podríem dir que es la resposta del CAP A ON ANEM?. Amb una ciutat que te problemes i per tant reptes i molt especialment el del seu creixement i el com abordar-lo. A mi també em preocupa aquesta qüestió. Que el creixement sigui ordenat i que no malmeti ni la qualitat de vida de la ciutat ni tampoc la nostra identitat, aquells element que la fan tant atractiva. La proximitat, la calidesa, l’amabilitat, la tranquilitat, la vitalitat, l’espai públic de qualitat ...

Un projecte de ciutat que per tant ha d’encarar uns reptes que jo voldria resumir en tres grans aspecte:

A- Qualitat de vida i preservació de la nostra identitat:

Això vol dir :

Primer.- BONS SERVEIS PUBLICS I SUFICIENTS: I molt especialment en el terreny de l’educació i la sanitat que són elements claus de qualsevol projecte polític progressista. I també en atenció a la dependència que ha de ser la tercera gran revolució social després de la universalitzacó d’una sanitat i educació de qualitat i les polítiques contra l’exclusió social. Autentiques polítiques d’igualtat i justícia social.

Segon.- FER ELS DEURES. Mimar la ciutat. Vol dir tenir la ciutat neta, pulida, endreçada. Iluminada i segura. Aquest es un dels grans actius de la nostra gestió i cal potenciar-ho. L’espai públic ha de ser, es i serà una de les nostres prioritats.. I atendre a les petites coses, aquelles que afecten al dia a dia. Això també indica una manera de fer. Les aceres, les petites intervencions a l’espai públic, els petits arranjament. A voltes són les petites coses les que més omplen de satisfacció i de benestar.

Tercer.- HABITATGE I TREBALL: No m’hi extendre, però l´habitatge social, habitatge, habitatge serà una obsessió. M’hi comprometo.

Com ho serà captar inversió empresarial a la ciutat per garantir llocs de treball de qualitat.

Quart.- ELEMENTS DE COHESIÓ. . Perquè a més de garantir el nivell de serveis, cal mantenir la cohesió de la ciutat. I això no ho donen les pedres, ni tant sols els serveis, només. És un intangible que es configura de les suma de moltes petites coses i que fan que cada persona individualment faci el pas personal i intransferible de sentir-se part d’una col•lectivitat. Tenir la residència a una ciutat no et fa per si sol sentir-te partícip del seu projecte col•lectiu. El País està ple d’exemples de ciutats que el creixement els ha fet perdre la seva identitat i els ha convertit en ciutats dormitori. En alguns casos, això sí, en luxoses ciutats dormitori.

I aquí és on la cultura té un paper central. És en aquesta tasca de cohesió i d’integració on el paper de la política cultural de la ciutat esdevé essencial. Cultura és integració i cohesió. En aquest sentit, la potenciació de les polítiques culturals esdevé estratègic en els moments que viu la ciutat.

Com ho es el com es fan les coses. L’arranjament d’una plaça o d’un carrer sense consens o amb cosens veïnal es radicalment diferent. La mateixa cplaça, per això seguiré, com el Sixte, fent bandera del dialeg. Perquè fer així les coses, amb diàleg i disponibilitat també es cohesional la ciutat.

RESOLDRE GRANS TEMES RELACIONATS AMB EL TERRITORI.

Accesos a la ciutat, paper de port, vies de comunicacio amb la capital i l’interior de Catalunya, transport, planejament, grans operacions urbanístiques, urbanitzacions periurbanes i la seva integració a la ciutat, grans temes que s’ha d’abordar i decidir amb determinació i ampli consens polític i ciutadar. Es capital fer-ho

TENIR VOCACIO D’INFLUIR

La nostra ciutat ha d’influir en el que es deicidiex fora de la ciutat. Perque ens afecta directament i volem i hem de dir la nostra. I que compti la nostra veu.

Exercint la capitalitat, travant complicitats, amb projectes com l’eix diagonal o l’arc metropolità, participant i estant allà on es decideixen les coses. Seguirem aquest treball. A Catalunya estan passant coses, nou estatut, nova divisió territorial, finançament dels ajuntament, noves grans infrastructures de País. I cal estar per decidir. I serem.

Aquest són a grans trets, els rails pels que transcorre el nostre trajecte. Un projecte que vam iniciar fa 6 anys. De la mà del Sixte. I que seguirem.

Jo voldria acabar amb dues reflexions:

Una en relació a la nostra aposta ferma pel pacte amb els nostres amics d’IC i d’esquerra republicana. Ha estat un pacte sòlid, útil per la ciutat, estable. I ho seguirà sent. Es la nostra aposta estratègica. No es una aliança cojuntural. Es una aposta estratègia de futur. Els socialistes sabem que els ciutadans han dit no a les majories i si als pactes. No a les hegemonies i si a l’entesa des del les posicions pròpies i les identitats de cadascú. A nosaltres ens toca liderar aquest projecte de l’esquerra plural perquè tenim la major confiança dels ciutadans. I per això hem d’exercir-la amb més generositat que ningú. Mantinc la meva aposta per la bondat dels pacte. Perquè esdevingui peça clau de la nostra estratègia política. Lluny de sectarismes estèrils. Mantenint cadascú les seves identitats i naturalesa. Venim de tradicions diferents, amb les nostres pròpies identitats, però tenim un projecte de ciutat comú, que va molt lluny i té molt camí per recórrer. Cal preservar aquest valor i ho faré.

I finalment us volia parlar de sentiments. Brant deia que el socialisme era la idea més vella i mes jove del món. Perquè sempre era capaç de generar nous inicis, nous començaments. Efectivament es així. Perquè canvien les conjuntures, les circumstàncies les prioritats, les estratègies o la cultura política en cada moment històric. I per tant varia en cada moment històric les accions s desenvolupar. Però es que guia, el que impulsa en nostre projecte polític, el del socialisme democràtic, aquí i arreu del Món, avui i sempre, és l’alliberament de l’home i de la dona. El combat per la llibertat i la justícia social. Aquesta es la gran força que fa renéixer sempre el nostre projecte polític, i tenir la capacitat d’adaptar-se a cada moment històric, perquè aquest anhel de justícia esta arrelat a la condició humana.

I cal dir cal no oblidar mai que venim d’un passat que fem nostre. El que som i d’on venim. El nostre llegat. La nostra tradició. I afirmar amb orgull que si avui estem on estem, si hem avançat tant i tant en aquest País en els darrers 30 anys no ha estat gràcies a una evolució natural de les coses. Sino perquè darrera de cada pas hi ha unes vides, el lliurement persona de moltes persones i col.lectius. I cal recordar-ho i reivindicar-ho per justícia i per no perdre el Nord i perquè no s’oblidi la nostra història. I dir que avui no seríem on som sense:

Les lluites del vells anarquistes de primers de segle
El POUM que enguany en celebrem el seu aniversari
Els vells republicans que van donar-ho tot per la justícia derrotada
Sense els qui van arriscar la vida i la van perdre durant la dictadura perquè la llum de la democràcia fos possible en aqueslls anys de tanta foscor,
Digue-m’ho sense embuts, sense el PSUC i a seva posterior evolució a IC
Sense ERC,
Sense els sindicats de classe,
Sense els moviments d’alliberament de la dona
Sense els moviments de renovació pedagògica del segle XX
Sense el catalanisme polític
Sense el MSC, el FOC, Convergencia Socialista. PSC-Congrés, la Federació catalana i el NOSTRE PSC

Un partit de govern, solid ......

A aquest llegat en som deutors. D’aquest llegat en som hereu. I aquest llegat es el que ens ha de donar la força per afrontar cada nou començament.

I si em permeteu aquí a la nostra ciutat també tenim un passat que l’ha escrit centenars de persones. Amb el seu esforç, amb la seva tenacitat, amb la seva honestedat. Persones que van protagonitzar moltes lluites i jo me’n sento orgullós d’aquesta herència. La faig meva. De cadascuna de les persones que l’han protagonitzada. Dels que hi són i dels qui malauradament ens han deixat pels qui voldria tenir un record molt especial. No vull dir noms, els tenim tots presents, a tots ells gràcies. Aquesta és la nostra força, com ho és la presència cada vegada més nombrosa de joves a la nostra organització. Gràcies a la gent de la JSC pel vostre treball i entusiasme.

Aquesta és la grandesa del nostre projecte polític. La seva capacitat d’aplegar diverses generacions en un mateix anhel.

Per fidelitat a la nostra història,
Per compromís amb les nostres idees.
Per estima a la nostra ciutat jo us convoco a una nova etapa en aquest nou tram del trajecte de la nostra organització.

Carregat de força, d’il.lusió i entusiasme em comprometo no només a estar al davant sino al vostre costat empenyent amb força com el primer.

Joan Ignasi Elena
Vilanova i la Geltrú, 7 de juliol de 2005