VNG Debats del PSC: Catalunya ha de liderar la sortida de la crisi

Mila Arcarons, Diputada al Parlament del PSC i candidata, ha situat el marc de la jornada dins del context d’una crisi econòmica i financera internacional i també social i de valors, a on s’ha aplicat un programa de reformes per a combatre-la, “especialment per a evitar els seus efectes pels sectors més vulnerables”. També l’Acord Estratègic o els Pactes Nacionals signats al llarg de la darrera legislatura posen èmfasi en un nou model productiu. Les respostes des de la socialdemocràcia, l’educació, el paper de l’Estat del Benestar i el d’Europa i la nova governança, han estat algunes de les reflexions d’Arcarons per al debat amb els ponents.

Montserrat Colldeforns, economista i diputada del PSC al Congrés a on és portaveu a la Comissió d’hisenda, s’ha referit als efectes socials de la crisi, relativa a la desigualtat i la necessitat d’una correcta redistribució de la riquesa, fent una aposta per l’Estat del Benestar: “la igualtat d’oportunitats justifica l’esforç en l’Estat del Benestar”, sent una xarxa social de seguretat que no han tingut altres països que també han patit els efectes de la crisi.

Per a Josep M. Rañé, Conseller de Treball i Indústria (2004-2006) i actual president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, hi ha una sèrie de dèficits de base a l’estructura productiva, un model que donava símptomes d’esgotament. Per a combatre la crisi cal més Europa i “millorar els productes, la competitivitat amb més processos que apliquin les noves tecnologies i més valor afegit en allò que fem, apostant per una capital humà amb més nivells de formació, en especial a l’educació mitjana i professional”. Tot això, cal combinar-ho amb el treball per a nous sectors productius i evitar l’obsolescència de sectors madurs com l’automoció, la construcció o la indústria agroalimentària.

L’economista Joan Trullén, actual director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (UAB) i Secretari General d’Indústria entre 2004 i 2008, considera que la crisi ha posat de manifest la debilitat del model: amb dependència de la demanda interna, la necessitat d’importar estalvi i l’escassa intensitat tecnològica. Creu però, que Catalunya disposa de bases competitives més sòlides i pateix amb menys intensitat la destrucció d’ocupació i atur que l’economia espanyola. “El nou model s’ha de basar en la demanda externa i la indústria exportadora a on Catalunya lidera l’economia espanyola en aquest àmbit”. La formació, el finançament industrial, les infraestructures de transport que afavoreixen la connectivitat per ferrocarril, port i aeroport i el diàleg entre agents per adoptar les mesures són les apostes prioritàries per a Trullén. També ha analitzat el paper de les indústries creatives i la generació de patents que ja no és un fenomen únicament metropolità sinó que es reparteix per tot el país i per un conjunt de ciutats mitjanes.