Descobreixen el raïm més antic de Catalunya, a la Ciutadella Ibèrica de Calafell

El gra de raïm, que està totalment carbonitzat, s’ha trobat dins la sitja que pertany a la casa del cabdill de la ciutadella. Aquesta sitja va ser trobada en la darrera excavació efectuada a la ciutadella ibèrica de Calafell l’any 2006. Cal recordar que les sitges eren forats que es feien a terra per conservar els aliments, i especialment els cereals, i també com a abocament de deixalles, i per tant constitueixen una font d’informació molt important, ja que permeten conèixer el tipus d’alimentació i agricultura de l’època. En el cas concret de les restes que, des de l’any 1982, s’han anat trobant a la ciutadella, el seu estudi ens dóna informació directa de quins eren els costums dels primers calafellencs.

Així mateix, la descoberta d’aquest gra de raïm també permet determinar la importància d’aquest fruit en la societat de l’època ibèrica, quan es consumia com a fruita fresca o seca i també es cultivava per a elaborar vi.


La primera ciutadella reconstruïda de l’Estat

La ciutadella ibèrica de Calafell és el primer jaciment arqueològic de la Península Ibèrica totalment reconstruït, cosa que permet als seus visitants conèixer exactament com era aquest poblat en la seva època originària. Es tracta d'un assentament pertanyent a la tribu ibèrica dels Cossetans, i que es troba situat al damunt d'un petit turó, a uns 300 metres de l'actual línia de costa, la qual, antigament, arribava al mateix peu del turó.

Les primeres excavacions a la ciutadella de Calafell es van dur a terme als anys 80, i a partir de finals dels 90 es van començar a aplicar estudis de noves disciplines a les restes trobades. Entre d’altres, actualment s’hi fan estudis de carpologia, ciència dedicada a analitzar les restes llavors i fruits que es conserven en els jaciments arqueològics. Amb la carpologia es poden conèixer dades en relació a l’agricultura, l’alimentació i, en general, sobre l’explotació dels recursos vegetals per part de les cultures del passat.

Ara per ara, sabem que els ibers de la Ciutadella i els camperols dels voltants cultivaven cereals d’hivern com el blat nu (comú/dur), l’ordi vestit i la pisana/espelta bessona i altres cereals dits de primavera com el mill i el panís/mill italià (que no s’ha de confondre amb el blat de moro que prové d’Amèrica). La combinació d’aquests cereals estacionals permetien un aprofitament intensiu de la terra en el marc d’una agricultura fonamentada principalment en el guaret i la rotació de cultius. Les llavors que al llarg dels anys s’han anat recuperant, també donen informació d’altres cultius com el dels llegums, principalment llenties, faves i veces, aquestes últimes idònies per a l’alimentació del bestiar.