Redacció |
24-10-2011 17:29
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
ICV assegura que defensarà "unes ordenances fiscals que millorin i avancin la progressivitat fiscal", per això proposen aplicar la tarifació social, concretament pel 2012 a l'Escola Conservatori Municipal, l'Escola Municipal d'Art i Disseny i les llars d'infants municipals: "proposem constituir una mesa de treball conjunta per a que en els propers exercicis les nostres ordenances fiscals s'ajustin totalment a la tarifació social".
La formació ecosocialista defensa que "la tarifació social permet que les despeses municipals dels serveis siguin compensades per les aportacions dels diferents barems dels usuaris" i "planteja l'establiment de diversos preus d'un mateix servei segons el nivell de renda dels usuaris".
Sobre la proposta concreta del govern de CiU per a les taxes del 2012, ICV 9
:
•- condicionarem el nostre suport a les propostes del govern de taxes a que siguin implementades en el 2012 la tarifació social a l'Escola Conservatori Municipal, l'Escola Municipal d'Art i Disseny i les llars d'infants municipals
•- Crear una comissió mixta per tal de desenvolupar una proposta de tarifació social per als següents exercicis fiscals del Mandat
•- el govern anterior va introduir bonificacions mediambientals que considerem s'han de mantenir, i fins i tot millorar.
POSICIONAMENT D'ICV sobre IMPOSTOS
Fins que no arribi la reforma dels impostos locals (dins del nou Model de Finançament Local) que permeti aplicar-hi progressivitat hem d'utilitzar les subvencions per als més afectats per la crisi:
•- Subvencions per a unitats familiars que tenen tots els seus membres a l'atur, però amb prestació i no tinguin d'altres ingressos: al voltant d'un 50% de I'import de I'lBl.
•- Subvencions per a unitats familiars que tenen tots els seus membres a l'atur, però sense prestació i no tinguin d'altres ingressos: entre el 75% i el 100% de I'import de l'lBl.
•- Subvencions per a unitats familiars que han estat desnonades i que s'ha subhastat el seu habitatge: el 100% de l'Impost sobre l'increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana i fins el 100% de l'IBI mentre dura tot el procés d'aixecament de l'hipoteca.
•- Subvencions per a autònoms/es en l'Impost de vehicles de tracció mecànica per als autònoms.
ICV presentarà una moció al proper Ple Municipal de 7 de novembre recollint totes aquestes propostes.
ARGUMENTARI
La crisi econòmica està colpejant amb força la societat catalana. L'Ajuntament, com a administració més propera a la ciutadania, rep amb major intensitat les conseqüències de la crisi repercutint en les finances municipals al mateix temps que incrementa les necessitats socials.
La caiguda dels ingressos municipals, la manca històrica d'un finançament municipal adequat, la impossibilitat d'accedir a crèdits, la retallada dels ingressos municipals provinents de l'Estat i de la Generalitat, com ara i entre altres els que cofinancen les escoles bressol o l'Escola de Música, que s'han reduït i es reduiran de forma significativa.
Davant d'aquest canvi de model, cal donar una resposta més enllà de l'aprovació de les taxes municipals on el debat es pot reduir a la conveniència o no de la seva pujada.
En aquest context tan excepcional, el paper de I'administració local haurà de ser molt "pro-actiu", "anant de bracet" amb la resta d'administracions públiques,
garantint que cadascuna compleixi amb els seus deures i competències. És el que pertoca des d'una sensibilitat d'esquerres. Aquest paper "pro-actiu" només es pot plantejar si els Ajuntaments tenen garantits els recursos per afrontar-ho, recursos que hauran d'anar creixent anualment en proporcions similars al creixement de les noves necessitats de la ciutadania. Cal doncs, més que mai, exigir un acord urgent entre Govern de I'Estat, la Generalitat (GGAA) i les entitats municipalistes per un nou Model de Finançament Local (MFL) que hauria d'entrar en vigor el més aviat possible.
Tanmateix, exigim que, fins llavors, el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat garanteixi un escenari pressupostari municipal amb unes mínimes garanties de cobertura dels serveis propis i els assumits, que no anunciï retallades amb efectes retroactius en els convenis amb els ajuntaments.
En aquest context excepcional, per tal de fer sostenibles els serveis municipals no obligatoris, al mateix temps que es garanteix la igualtat d'oportunitats en l'accés a qualsevol equipament, servei o activitat municipal, cal que donem una resposta de més llarga durada atenent a les dificultats de les hisendes municipals, però al mateix temps apostant pel manteniment d'uns serveis de qualitat.
El nou model ha de considerar la situació econòmica de la ciutadania: el salari mitjà del nostre país amb prou feines arriba als 1000€/mes, per la qual cosa prenen rellevància conceptes com el criteri renda personal o altres anàlegs a l'hora de determinar preus públics vinculats als serveis municipals
L'adopció d'una política de taxes o preus públics dels serveis municipals segons la capacitat econòmica dels usuaris esdevé una política fonamental per a l'equitat i la inclusió social.
Des d'ICV proposem una solució factible jurídica, tècnica i econòmicament, avalada per estudi, l'experiència a molts municipis francesos i, a casa nostra, a Tarrassa.
la tarifació social, que planteja l'establiment de diversos preus d'un mateix servei segons el nivell de renda dels usuaris/es (i d'altres circumstàncies personals i/o familiars), establint franges d'usuaris/es i un determinat preu per a cada franja que cobreix un percentatge variable del preu de cost de provisió del servei.
Aquest model incrementa la transparència dels preus públics municipals, millorant la informació sobre la suficiència econòmica dels usuaris i la capacitat redistributiva de les polítiques municipals.
Permet en un període més enllà d'un un mandat municipal anar ajustant els preus al cost real del servei sense impossibilitar l'accés de qualsevol ciutadà
Descarrega de la tasca d'acreditació de documents el personal municipal de serveis socials per a acceptar o negar ajuts per tal d'accedir als serveis municipals
Evita que un sector social important que és absent en molts equipaments i serveis municipals perquè troben massa alt el preu o taxa corresponent, i "guanyen massa" per accedir a algun dels ajuts o beques que es gestionen des dels serveis socials.
La tarifació social és viable jurídicament, tècnicament i econòmicament.
El juny de 2010, l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona va presentar l'estudi l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), que depèn de la Universitat de Barcelona.
L'estudi de l'IEB fonamenta la viabilitat política tant en la legislació de règim local com en el dret fiscal i tributari. Una política de preus que es basi en la capacitat econòmica del contribuent no seria, doncs, susceptible de ser al·legat en contra per incompliment de la legislació vigent.
Argumenta també la viabilitat tècnica en el marc dels convenis entre l'administració local i l'administració tributària per a l'obtenció i utilització de les dades fiscals dels contribuents d'un municipi. Això descarrega de la tasca d'acreditació de documents el personal municipal i introdueix un plus de rigor i de transparència en la gestió del procediment. Facilita, també, la confidencialitat de les seves dades i el compliment de tota la legislació existent en aquest camp.
Finalment, l'estudi mostra que l'ajuntament té en tot moment la capacitat de definir els trams de renda per als quals correspon cada tarifa i l'import de la tarifa que correspon a cada tram de renda. És a dir, té la capacitat de definir "quant més" li costarà abaratir per a la majoria la taxa o el preu públic. És previsible, i l'experiència de Terrassa així ho demostra, que una política fiscal inclusiva genera menors ingressos en el capítol 3 i, per tant, més despesa municipal ordinària, però amb plena capacitat municipal per saber i controlar el volum d'aquests imports.
En el cas de Vilanova i la Geltrú bonificacions en taxes i impostos
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha implementat en part una tarifació social que reconeix l'article 3 de l'Ordenança Fiscal General vigent, però que té aplicacions desiguals.
L'article 3 de l'Ordenança Fiscal General estableix en el seu apartat 4 "Quan els beneficis fiscals s'estableixin en funció de la capacitat econòmica del subjecte passiu, les condicions generals de referència seran" sis barems d'ingressos bruts familiars segons una escala de punts de l'indicador Públic de Renda a Efectes Múltiples (IPREM)
L'article 4, apartat c, de l'Ordenança sobre l'Impost sobre Béns Immobles indica "Que el valor cadastral de l'habitatge no superi el barem següent: Membres Ingressos Unitat Familiar Valor Cadastral" set barems segons IPREM
L'article 7 sobre quotes de la Taxa per prestació de serveis d'atenció a les persones, quatre bonificacions sobre "ingressos nets". A l'apartat B, d'aquesta ordenança estableix que les persones amb possessió del carnet municipal de pensionistes, pagaran el 65% del viatge
L'ordenança fiscal 21, Taxa per a la utilització d'edificis municipals, estableix preus segons l'edat, estudiant, família nombrosa, jubilats o aturats
L'Ordenança reguladora dels Preus Públics, a l'annex 1 per a l'Escola Conservatori Municipal estableix dos tipus de matrícula i dos de quotes mensuals; l'Escola Muncipal d'Art i Disseny, dues quotes mensuals reduïdes, les llars d'infants municipals tenen un bonificfació del 50% segons el que estableix la bonificació segons l'article 3 de l'Ordenança Fiscal General per a la 1,2, i 3; les Escoles d'ensenyaments Esportius estableixen dos tipus de quotes.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
