Govern i oposició expliquen la seva versió dels comptes municipals als ciutadans

L'audiència va ser moderada per l'enginyer i historiador vilanoví Albert Tubau. En primer lloc es van pronunciar les ponències del representant del govern actual, el regidor d'Hisenda Miquel Àngel Gargallo, i del govern anterior, l'exalcalde Joan Ignasi Elena. Tot seguit van intervenir els representants dels dos partits amb representació al Ple que no han format part en cap dels dos governs, Quim Arrufat per la CUP i Santi Rodríguez pel PP. Finalment, la ciutadania va formular una quarantena de preguntes al govern actual i l'anteior, la majoria relacionades amb els motius de l'endeutament municipal, les mesures d'estalvi que té previstes aplicar el nou govern i la capacitat que tindrà aquest per assumir inversions aquest mandat amb una situació econòmica complexa.

El representant del govern municipal, el regidor Miquel Àngel Gargallo, va exposar les conclusions de l'informe elaborat pel servei municipal d'Intervenció sobre la situació financera i endeutament de l'Ajuntament, i validat per l'empresa especialitzada BDO. Gargallo va remarcar que "el tema a focalitzar, la problemàtica, no és l'endeutament, és la situació de col·lapse financer, de tresoreria a curt termini negativa", que es preveia per setembre i després per desembre. Segons el regidor, això "ens va fer prendre les mesures que van generar certa polèmica quan vam fer la roda de premsa el 31 d'agost".

Segons el regidor d'Hisenda, a l'agost l'Ajuntament de la ciutat es trobava a la pràctica en situació de "suspensió de pagaments municipal". Per a Gargallo, es va arribar a aquesta situació per una previsió incorrecta dels ingressos i per l'obligació immediata de fer front a despeses elevades, principalment a la societat municipal PIVSAM (per les obres de l'institut de Baix-a-mar i del Nucli Antic), per valor d'uns 8 milions d'euros. Per al regidor, calia prendre decisions per reconduir aquesta situació i poder garantir, al setembre, el pagament de nòmines, proveïdors i contractes.

Miquel Àngel Gargallo també ha parlat del deute de prop de 13 milions d'euros de despeses no pressupostades o amb insuficient assignació pressupostària, algunes de les quals són per prestació de serveis com la neteja o els que proporciona la Mancomunitat, per exemple. També s'ha referit a l'endeutament als bancs, que puja 63,4 milions d'euros, i ha fet especial incidència al deute amb els proveïdors, de 24,7 milions d'euros, i que afecta a moltes empreses de la ciutat i els entorns. "Estem pagant fora del termini de morositat, a 9 mesos", però tot i així hi ha quasi 2 milions d'euros a pagar més antics, segons el regidor.

En referència a la situació actual, segons el regidor "el deute no és un problema si està ben finançat, és un problema quan és a curt termini". Això ha fet prendre mesures al govern com les negociacions amb els creditors de PIVSAM per establir un nou calendari de pagament i també accions per convertir el deute a curt termini en deute a llarg termini. Això permetria, segons els càlculs del govern, tancar el desembre de 2011 amb un saldo de tresoreria positiu, per sobre de 150.000 euros.

Gargallo s'ha referit també a la necessitat de recuperar la confiança de les entitats financeres i els proveïdors envers l'Ajuntament i per això ha reiterat la voluntat de transparència del govern. Així mateix, ha parlat de mesures per corregir el desajust financer, que passen per una racionalització de la despesa municipal, amb accions com la reducció de la despesa en sous dels regidors en 400.000 euros anuals, la reducció de lloguer de locals per a ús municipal fins arribar a 0 euros el 2015 (actualment suposen una despesa de 290.000 euros anuals) i la reorganització dels ens municipals en un format de holding, que permetria principalment una major eficiència d'organització i costos. Així mateix, ha anunciat ajustos en els pressupostos del 2012 i el 2013.

Intervenció íntegra de Miquel Àngel Gargallo

En la ponència de l'anterior govern, l'exalcalde Joan Ignasi Elena ha situat l'audiència en el context de crisi i ha explicat que els ajuntaments han de continuar garantint serveis, tot i que molts d'ells no els toquin per competència. Joan Ignasi Elena ha admès que la situació econòmica de l'Ajuntament actualment no és fàcil, "com no ho és la de les famílies, les empreses, ni per suposat de cap administració".

L'exalcalde ha afirmat que "un 30% dels serveis que presta l'Ajuntament no són de la seva competència, però els ha de prestar per donar el servei a la ciutadania". Elena ha posat els exemples de les escoles bressol, la formació ocupacional o bé una part de la seguretat ciutadana, les polítiques socials o la teleassistència. Així mateix, per al representant de l'anterior govern també és complicada la situació actual per l'evolució negativa dels ingressos: els del sector de les obres han disminuït 4 milions d'euros els darrers 4 anys, així com els que arriben de l'Estat (si al 2007 en van arribar 14,5 milions, el 2010 en van ser 11). Segons l'exalcalde, "si no hi hagués hagut la crisi, l'Ajuntament hauria rebut 8-9 milions euros més. La situació no és difícil des que ha entrat el nou govern, ja ho era els anys anteriors".

Malgrat aquesta situació, ha remarcat Elena, l'Ajuntament va congelar els impostos els anys 2010 i 2011. I es van prendre mesures ja al 2008, en què es va reduir el pressupost, tot contenint la despesa corrent, alhora que s'incrementaven les polítiques socials i la inversió pública "per generar activitat econòmica de present i de futur". Així mateix, ha afegit que "en els darrers 4 anys a la ciutat es van invertir 90 milions d'euros. Ens van donar més cohesió social, més servei, però també van generar activitat econòmica".

L'exalcalde ha discrepat de les dades del govern actual, pel fet d'incorporar els avals bancaris en el global de l'endeutament. Així mateix, retreu al govern actual el fet que es parli del deute en un moment determinat, sense tenir en compte que en alguns casos hi ha una previsió de pagament propera, negociada amb les empreses. Elena ha continuat dient que "s'obliden de posar els diners que ens deu la Generalitat de Catalunya, que és normal, però són a l'entorn dels 4-5 milions d'euros". Pel que fa a l'endeutament no pressupostat que es recull en l'informe d'Intervenció, ha explicat que respon a crèdits per pagar diversos equipaments en anys posteriors. De la mateixa manera, Joan Ignasi Elena considera "una exageració, ganes de posar deute" els 8 milions d'euros que, segons les dades del govern, impliquen els temes urbanístics.

El representant de l'anterior govern ha denunciat una "clara intencionalitat política" en la manera d'actuar del govern, ja que, ha dit, es va assabentar de les dades i les mesures proposades pel govern per TV3 el 31 d'agost.

Intervenció íntegra de Joan Ignasi Elena

El representant de la CUP, el regidor Quim Arrufat, ha afirmat que "en els quatre anys anteriors vam trobar a faltar la transparència econòmica. Segurament a causa de tenir majoria absoluta". En aquest sentit, ha agraït "profundament" que el govern actual hagi facilitat a l'oposió l'informe d'Intervenció, ja que els ha permès "tenir una dissecció de la situació".

Quim Arrufat ha exposat els motius per haver proposat la celebració d'una audiència pública, ja que considera que en el Ple es va acabar generant "un debat entre partits, amb intervencions marcades per interessos partidistes", cosa que impedia que la població pogués rebre correctament la informació que volia saber. "Per això l'audiència -ha dit Arrufat-, per rebaixar l'alarma dels 112 milions d'euros, per aclarir les xifres del govern i perquè el govern anterior ens pugui explicar com hem arribat aquí".

Intervenció íntegra de Quim Arrufat

En la darrera intervenció abans de la tanda de preguntes, el regidor del PP Santi Rodríguez ha volgut "desmitificar la xifra de 112 M euros, però desmentir que això no és un problema". El regidor del PP ha dit que "a nosaltres no ens sorprenen les xifres que ens donen. En absolut. Els darrers anys hem anat denunciant quan hem vist pràctiques segurament legals, però diguem-ne poc legítimes". En aquest sentit, seguint el fil del que havia dit de Joan Ignasi Elena, ha afirmat que "d'intencionalitat política n'hi ha en tot el que fem els representants polítics de l'Ajuntament. N'hi ha en tots els sentits".

Santi Rodríguez ha posat exemples, com el fet que en la construcció del nou auditori es posessin com a condicions que estigués acabat a març de 2011 i que no es pagaria fins al 2012. D'altra banda, sobre l'endeutament de 112 milions d'euros, ha destacat principalment el deute als proveïdors.

Intervenció íntegra de Santi Rodríguez

Conclusions

En les conclusions han intervingut tots els partits amb representació al Ple. Per part d'IC-Entesa, Iolanda Sánchez ha remarcat la situació excepcional de crisi que ha viscut l'Ajuntament, com la resta de la societat, des de 2008 i la davallada d'ingressos per la manca d'activitat econòmica a la ciutat. Així mateix, com a "corresponsable de l'anterior govern", ha defensat les "polítiques d'esquerres" realitzades, com la congelació d'impostos, l'increment de polítiques socials i d'inversions, i ha defensat la necessitat d'un "endeutament controlat".

Per part de la CUP, Quim Arrufat ha donat el seu punt de vista a qüestions que havia plantejat el públic i ha negat que endeutar-se sigui bo per a l'administració. Ha afirmat que "som esclaus dels bancs i els bancs, segrestadors de la nostra democràcia", i ha exposat el full de ruta de la CUP a partir d'ara, que passarà per "treballar per reduir el dèficit i per l'estalvi en la despesa en tot allò que no sigui justificable", així com reforçar els drets socials.

El regidor del PP, Santi Rodríguez, ha explicat que l'única via que té l'Ajuntament actualment per fer front a la crisi social i econòmica és disminuir les despeses, "com faria qualsevol família". Per a Rodríguez, això ja s'hauria d'haver començat a fer fa anys i descarta l'opció d'augmentar els ingressos, perquè les vies financeres ja estan esgotades i tampoc considera que sigui el moment d'apujar els impostos.

Per part del PSC, Joan Ignasi Elena ha argumentat que en les polítiques realitzades en l'anterior mandat es va fer "una acció d'equilibri important", per afrontar les necessitats creixents de la ciutadania en el moment de crisi i alhora equipar la ciutat malgrat la disminució d'ingressos. Elena ha ofert "mà estesa" al govern i a la resta de grups.

Per part de CiU, Neus Lloveras ha reiterat també l'oferiment de diàleg amb tota l'oposició i ha volgut aclarir les preguntes i afirmacions realitzades durant la jornada al voltant dels càrrecs de confiança. "El govern de CiU no té cap càrrec polític de confiança, té dos càrrecs directius que ja existien en l'anterior govern i s'han mantingut", ha dit. Així mateix, ha manifestat la confiança en l'interventor que ha realitzat l'informe de la situació econòmica de l'Ajuntament, el qual "s'ha certificat externament per donar-li més solidesa".

L'alcaldessa ha dit que el govern no vol fer retrets i que el que cal fer ara és "mirar endavant per fer front a una situació difícil", donar respostes a les persones i aconseguir "que Vilanova i la Geltrú torni a ser una ciutat d'oportunitats".

Galeria d'imatges