'El Vendrell necessitava un govern fort per prendre decisions importants'

Martí Carnicer (el Vendrell, 1951) agafa aquesta setmana el relleu de Benet Jané a l’alcaldia del Vendrell. El pacte a quatre bandes establert el juny de 2011 entre PSC, CiU, PP i JpV deixava al líder dels socialistes vendrellencs els dos últims anys de mandat, en ser el vencedor dels comicis municipals. Després d’haver estat alcalde entre els anys 1979 i 1994, i de passar per la Generalitat al departament d’Economia i Finances, Carnicer tornarà a ser batlle a casa seva. Eix Diari l’ha entrevistat al seu despatx de la casa consistorial.

Després de gairebé 20 anys, Martí Carnicer torna a l’alcaldia del Vendrell. Quines son les seves sensacions al respecte?

Quan em vaig acomiadar jo ja vaig dir que no em sabria gens de greu tornar a reviure l’etapa d’alcalde del Vendrell. He tingut la immensa sort de poder fer-ho, una cosa que en general no es pot dir mai. Però s’ha d’acceptar que és un moment totalment diferent. Jo vaig viure una època en què l’economia tirava amb certa força i els ajuntaments eren uns protagonistes importants, amb empenta. Avui en dia, els ajuntaments segueixen sent protagonistes, però ho són per mirar de resoldre els problemes que ha anat generant aquesta crisi. A nivell personal, l’oportunitat de tornar a l’alcaldia és molt satisfactori, i jo sempre he dit que la democràcia més directe és la d’un ajuntament.

És un moment més complicat que la seva anterior etapa?

Totalment. La dinàmica dels ajuntaments fins el 2007 o el 2008 era decidir quines inversions s’havien de fer cada any, perquè la resta anava tirant. Ara això no es pot discutir. La hipòtesis de partida a nivell econòmic és que no es poden fer més inversions, i el que s’ha de mirar és a on s’ha d’ajustar el pressupost, ja que no es poden cobrir totes les despeses. Amb l’afegit que la crisi crea un seguit de necessitats per un sector de la població que s’han de mirar de solucionar. Així doncs, la prioritat ara és mantenir serveis públics, i que els ajustaments no siguin escandalosos.

En aquest sentit, com es presenta el pressupost pel 2013? Es poden mantenir les partides referents als serveis a les persones?

Sí, mantenim aquesta partida. La necessitat d’ajustar els comptes ha comportat un retard en l’elaboració dels pressupostos, ja que cada nou ajust ho fa tot més complicat.

I en la recollida de brossa, es podrà aixecar l’ERO que ha reduït la plantilla a la meitat des de fa més d’un any?

No, haurem d’aguantar l’any 2013 amb aquestes condicions, ja veurem el 2014... Som conscients que aquí hi ha hagut una retallada que ha minvat la qualitat del servei, sobretot en referència a la neteja dels carrers. La recollida d’escombraries no ha patit tant, però la neteja dels carrers sí que ha baixat la qualitat. Aquí hem de veure què podem fer, però ens vam trobar que el contracte més important de l’ajuntament era aquest, el de recollida de brossa i neteja de carrers, i havíem d’atacar per aquí. 

Quina valoració pot fer dels dos anys de govern quadripartit al Vendrell?

La dinàmica ha confirmat les hipòtesis que vam fer en tancar l’acord a principis de mandat, en el sentit que el Vendrell necessitava un govern fort per prendre decisions importants. Una coalició sempre té els seus alts i baixos, però crec que ha funcionat correctament i en benefici dels ciutadans. En el moment de tancar l’acord ja vam estipular el funcionament del govern, i el canvi d’alcaldia no comportarà agafar una altra línia, ni tan sols amb els canvis a la regidoria d’Hisenda.

L’atur era la prioritat fa dos anys, però la taxa segueix sense baixar, al voltant del 25%.

No baixa, tot i que fa uns mesos que s’ha estabilitzat. En tot cas, és cert que no és per posar-se cap medalla, ja que la taxa està per sobre de la mitjana catalana. Però l’ajuntament hi pot fer el que hi pot fer, que és primer de tot donar suport a les persones que tinguin situacions de necessitat. Després, el diagnòstic de la situació és el mateix per part de tots els partits, i és que tenim dues activitats econòmiques que són les que ens poden ajudar a tirar endavant, el comerç i el turisme, i aquí hi hem de fer notar el nostre suport. El més preocupant de l’atur és aquell sector que està tenint principals dificultats per a reincorporar-se al mercat laboral. Aquí haurem de veure com podem ajudar, però repeteixo que no podem ser nosaltres sols, hem de tenir ajuda d’altres administracions.

Sembla que la crispació en temes de convivència s’ha rebaixat.

Sí. Aquesta crispació per una banda era produïda per la pròpia crisi, ja que hi havia una certa pugna per poder treballar en moments complicats. Però per altra banda hi havia una gent que feia córrer rumors per intentar desestabilitzar. Jo crec que això s’ha arreglat, en el sentit que des de l’ajuntament s’ha proporcionat la suficient informació perquè la gent veiés quins eren els criteris d’actuació i com es prenien les decisions. Aquesta situació de mala informació s’ha solucionat, però evidentment la crisi no. També l’evolució de la immigració ha ajudat a atenuar la situació, i esperem que es mantingui.

Com valora l’actuació de l’oposició en aquests dos anys?

Com dir-ho... Les vegades que m’ha tocat ser a l’oposició ho he mirat de fer des d’un punt de vista constructiu, fent propostes constructives, i no basant-ho tot en certs escarafalls que no contribueixen a que el poble avanci.

Està garantida la continuïtat de RTV El Vendrell, després de l’ensurt de fa un any amb el possible ERO?

De moment hem resolt un problema important que teníem, ja que el canal compartit amb Vilafranca no satisfeia cap de les dues parts. Per sort hem trobat un canal privat que llogava la seva freqüència i per un preu que era idèntic al que suportàvem, amb el qual s’ha resolt aquesta part. Això ha tornat a donar caliu al que és la comunicació al Vendrell. S’ha notat molt, tant entre els espectadors com entre els professionals que s’hi dediquen. Això haurà de portar probablement a una certa redefinició del projecte per garantir la seva viabilitat en el futur. Està clar que la situació actual en què tot està subvencionat per l’ajuntament no pot ser el futur dels mitjans de comunicació local, hi ha d’haver una part de co-finançament que vingui de l’àmbit privat o d’altres administracions, i hem de treballar en aquesta via.

Anar cap a un model mixt?

S’ha de veure, però la viabilitat vindrà perquè el pes del sector públic no vingui només de l’ajuntament del Vendrell. Ara mateix és un mitjà d’abast supra-comarcal, i s’hauria de trobar la forma perquè els altres ajuntaments de la comarca ho poguessin aprofitar. 

S’ha fet bé del tot el cobrament de la taxa de guals?

Una activitat així sempre comporta errors administratius, perquè no som perfectes. Aquesta ordenança s’ha fet perquè no podia ser que uns ciutadans paguessin i altres no, i per això es va fer un treball de camp per determinar quines persones havien de pagar i quines no, i es van emetre els rebuts. Dels rebuts emesos, ens han arribat prop de 1.000 instàncies fent reclamacions. D’aquestes, n’hem resolt unes 500, de les quals 100 tenia raó el demandant, ja fos perquè el demandant no fa servir el cotxe o té alguna bonificació per invalidesa... pot haver-hi moltes raons. És a dir, que ja estem corregint aquests errors, però el tema important és que hem posat en situació d’equitat els ciutadans del Vendrell, perquè uns pagaven i altres no. Potser és cert que amb la implantació ja s’havia d’haver revisat això, però tot no és pot revisar. Els ciutadans han de tenir clar que no volem fer una aplicació injusta de l’ordenança ni amb efectes merament recaptatoris.       

Si algun dia arriba la recuperació econòmica, el Vendrell ha de mantenir el model econòmic i el ritme de creixement de fa uns anys?

Jo penso que tenim una mida de població que ja està bé, no hauríem de créixer massa més. Ara, les dinàmiques són les que són, i sempre cal veure quines propostes es poden fer des de l’ajuntament o des d’Urbanisme. Ara mateix tenim sectors que estan urbanitzats i que no s’hi ha fet cap casa, com el Botafoc, i tampoc s’ha de privar que s’hi facin coses, però han de ser propostes racionalitzadores i que vagin en el bon sentit. Ens hem de preocupar més de la qualitat i menys de la quantitat, això ens portarà al bon camí.